Volar en cercles

De l’únic que no podem acusar en John le Carré és de Volar en cercles a la seva darrera publicació, per fi ha pogut gaudir de fer servir aquest títol que en molts casos anteriors va ser utilitzat en borradors de grans novel·les seves.

labutxaca ens presenta aquesta setmana l’autor entre les ombres, les memòries d’un home de vuitanta cinc anys viscuts entre èpoques convulses i treballant al servei secret de Sa Majestat la reina d’Anglaterra.

En un diàleg amb el lector ens trobarem asseguts al seu costat al seu xalet suís que es va construir gracies al èxit de “L’espia que tornava del fred”  mentre l’autor rebuscat en la seva memòria aquells passatges que el van seduir i alhora transformar en l’home que és avui.

En cap moment fa referencia a que no sigui cert tot el que explica, però s’escuda en la memòria com a referent de les seves paraules provocant la sensació que potser en alguns passatges hi ha alguna floritura o omissió.

Com a fidel lectora de John le Carré reconec que saber més coses sobre ell m’ha fet agradable i amena la lectura, tot i que reconec que la seva prosa espera molt del lector, el convida a llegir entre línies i no li dona mai tot l’argument fet, amb ell s’ha de tenir en compte tant el que escriu com la manera en que ho escriu.

Els seus textos són com una melodia on la importància dels silencis s’equipara a les notes més altes de l’escala.

En aquesta obra gaudireu de la introducció, aquí en teniu les primeres planes, ja que és on l’autor prepara al lector per les trenta vuit perles de saviesa que està a punt de compartir. Breus histories que us convidaran a viure moments claus de la historia universal de la mateixa manera en la que comprendrem com el destí o la casualitat el van portar per un camí on els secrets estaven en mans de joves de poc més de disset anys.

Espies, mafiosos, polítics, corruptes, directors de cinema i el propi Robert Redford són alguns dels personatges que apareixen i desapareixen entre les seves planes, sense oblidar-nos d’una misteriosa caixa forta en un vell edifici del MI6 us esperen per que desvetlleu els seus secrets ocults entre carpetes, informes i classificats.

Una novel·la que com a subtítol se’ns presenta com “Històries de la meva vida” i en la contraportada i en paraules del propi autor es contradiu o ens dona una pista del que realment trobarem entre les seves planes: “Un bon escriptor no és expert en res excepte en ell mateix. I, si és llest, sobre aquest tema calla.”

Benvinguts a la memòria d’un espia de veritat.