Need You

“Tres-cents cinquanta-nou dies.

Aquest és el temps que he estat esperant.

Aquests són els dies que he comptat.

Fa tres-cents cinquanta-nou dies que no el veig.”

Si us va agradar Love You, la primera entrega de la trilogia d’èxit a wattpad d’ Estelle Maskame, avui us presentem la seva continuació Need You de la mà de labutxaca, un segell de qualitat en la tria de títols en català pel públic juvenil.

Ha passat gairebé un any des de que l’Eden i en Tyler s’acomiadessin, en un any passen moltes coses, tots dos han intentar oblidar els seus sentiments vers l’altre, han intentat refer la seva vida. Ara l’Eden surt amb en Dean, el millor amic d’en Tyler, i en Tyler s’ha apartat de les drogues i la beguda, ha madurat força a Nova York.

El caos dels seus sentiments esclatarà quan decideixen gaudir sis setmanes de vacances a Nova York, al pis que en Tayler comparteix amb l’Stephen, alies Snake, un personatge que donarà molt de joc a la trama.

L’espurna entre ells brilla amb força, però en Tyler no ho té clar ja que en teoria l’Eden té parella i no deixa de ser una situació curiosa el fet de ser germanastres.

Una relació que va començar entre la nena bona i el noi dolent ara es capgirarà de manera vertiginosa, és molt complicat intentar controlar els sentiments, el cap et diu una cosa però el cor et diu una d’altre, un tema del que podríem filosofar però que el lector viurà amb intensitat en la pell dels personatges.

Una historia força lineal fins que l’autora recupera la Rachel, en Dean i un personatge que els farà una visita amb moltes ganes de brega.

Aquesta segona entrega segueix molt la línia de la primera entrega, no hi ha gran evolució en el personatge de l’Eden, segueix amb la seva gelosia i sembla que li costa madurar, crec que el gran beneficiat d’aquesta segona part és el personatge d’en Tyler qui sembla que ha donat un pas més enllà.

El seu final deixa al lector amb ganes de descobrir el final d’aquesta relació ja que l’autora juga molt bé amb les seves cartes i ens deixa amb un pam de nas.

La seva narrativa fa servir un llenguatge molt adequat per un públic juvenil, fet que em de tenir en compte si recordem que l’autora la va començar a escriure amb només tretze anys, el tempo de la narració s’ajusta a la perfecció als estats d’ànims dels personatges, sense oblidar com la ciutat de Nova York es transforma en un personatge propi que acompanyarà i consolidarà la construcció de la trama argumental.

Una historia que encara ha de trobar el seu final feliç.