divendres, 8 de desembre del 2017

Els anys de la serp



Per Àngela Sànchez Vicente


Avui ens retrobem amb un mestre de les lletres catalanes. Avui en Joan Rendé torna a estar de rabiosa actualitat.

Si sou uns lectors voraços segurament ja coneixeu les seves obres “Sumari d’homicida” mereixedora del premi Victor Català a l’any 1977, “El barber violador” mereixedor del premi de la Crítica 1977 i “La pedra a la sabata” guanyadora dels premis Mercè Rodoreda i premi Crítica Serra d’Or 2004.

La seva qualitat segueix intacta alhora que conserva l’amor per les histories ben explicades. És dels autors que tenen tinta a les seves venes i que respecten summament la seva producció i al seu públic.

Amb Els anys de la serp ens trobem amb una història situada al fenomen migratori més gran dins la península ibèrica als anys seixanta i coneixerem una nena que ens enamorarà.
La Consuelo que poc a poc esdevindrà la Consol amb tan sols tres anys viatja des de Jaén fins a Catalunya en el somni d’un futur millor juntament amb els seus pares.

Un cop vagi creixent la morenassa d’ulls grossos veurem com ella és un xoc amb la seva mare i perdrem una mica de vista el fet migratori pur.

Podem considerar que aquesta novel·la és una novel·la de conseqüències i de tot allò que ha passat des d’una decisió tan radical com és deixar enrere el poble de la Sierra de Cazorla per anar a establir-se a les muntanyes dels Ports i el Pirineu català.

Els inicis mai són fàcils i es senten una mica aïllats però alguna cosa en el tarannà de la nena roba el cor als vilatans. 

Fets adversos a la família complicaran les coses i la seva mare és el paradigma de la no adaptació, de la supervivència grisa i trista i alhora reflectirà aquesta negror en la seva filla.

La Consol és alegre, s’admira de la vida, aprèn i s’adapta. Té una immensa capacitat de resiliència i de trobar sempre una escletxa de llum per il·luminar les seves pors i fer que aquestes desapareixin.

És una novel·la basada o iniciada en els fets migratoris però que va molt més enllà, gairebé oblides com s’inicia l’aventura per passar a posar el focus en la relació entre la mare i la filla.

De la mà de Proa teniu una cita amb un dels escriptors més importants que té Catalunya.
Sereu capaços d’eludir la cita?

No ho dubteu i endinseu-vos a la novel·la i coneixeu a la petita Consol.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada