Quan arriba la penombra

Amb una portada que sembla no acabar d’encaixar amb el títol però que a mesura que anem devorant planes va agafant pes i caire ens trobem amb la darrera aportació a la literatura catalana de Jaume Cabré.

Amb només una part del rostre del quadre “Retrat d’un home” d’Antonello de Messina l’autor ens mostra un home que mira intensament i es fixa amb el lector a traves de la claredat del seu blau aportant un focus de llum que eclipsa el que hi ha rere ell, la foscor i el negre que s’estén per la tela del quadre i que entra a formar part de la prosa que s’amaga dins aquest volum.

Amb “Jo confesso” i “Les veus del Pamano” ens va captivar i mostrar una de les poques plomes que valent-se de la nostra llengua ha arribat a llibreries de gairebé mig món, ara amb Quan arriba la penombra ens presenta tretze relats curts on el punt d’interès es pot centrar en un personatge, un fet o senzillament en una historia que s’havia d’explicar.

El pretext d’aquets contes és la mort, a cada conte trobareu una víctima a mà d’un botxí ja sigui professional o no, i com aquest s’encara a la víctima creant un diàleg entre ells, un examen de consciencia on es solapen diverses visions dels fets i com tant l’un com l’altre comprenen la complexitat del que han fet o faran.

Cada conte es centra en un punt diferent, ja sigui la venjança, les il·lusions trencades, somnis per realitzar però tots ells en certa manera es complementen al girar en torn de la tristesa, la pèrdua i la mort, però sobretot en la mà executora, ja sigui un assassí preparat, un d’involuntari, un suïcida, la guerra o un malentès, curiosament tots masculins.

Proa ens presenta uns contes que l’autor a escrit i reescrit fins a tenir un joc de paraules perfecte per a cada un d’ells, amb una prosa inconfusible i amb una gran capacitat d’atrapar al lector amb sòlids fils argumentals, detalls irònics i personatges humans.

Personalment m’agraden el volums de relats o contes, ja que pots llegir una historia d’una tirada, l’ordre encara que ve marcat per l’autor el podem capgirar fent més nostre la seva lectura i és ideal per aquells lectors que es cansen de trames llargues però volen bona literatura.

Avui en Jaume Cabré dona veu a la maldat humana, mostrant-nos la cara més fosca d’unes ànimes turmentades i amb capacitat de turmentar

Aquí us deixo les seves primeres planes que us introduiran a la lectura de “Els homes no ploren”.

Una obra molt viva que parla de la mort, un contrast entre dos pols oposats i on un no pot conviuré amb l’altre però si perseguir-se en el fil de la vida.