Per Àngela Sánchez Vicente
Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des
d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on
trobar-les” per tornar als inicis, allà on va començar tot.
Realment és difícil
anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que
pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està
estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.
El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal,
llibre que gràcies a labutxaca avui
tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la
pel·lícula o jugat al videojoc.
En un món increïble,
un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i
va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va
rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap
a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.
Ell en alguna ocasió
havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa
importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com
controlar i potenciar tot el seu talent.
A més de créixer com
a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada
que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.
Seguir el llegat
familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a
aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.
Realment és un món
construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És
sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb
nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i
passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.
No us passa que a
vegades la nostàlgia us ve a veure?
Res millor que
rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns
personatges que ja formen part de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada