Entrevista David Cirici

Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la. En David Cirici comparteix el merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula gràcies a El setè àngel.

Sota una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells. 

L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. 

Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.

Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill? 

És tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran? 

Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa. 

Però per conèixer millor el seu autor no hi ha res com cedir-li la paraula.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I la que menys? M’agrada la profunditat humana i no m’interessa gens el didactisme, la intenció moral. 

Un llibre que t’hagi inspirat és...  “La carretera”, de Cormac MacCarthy 

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Disposar de moltes hores seguides. M’és impossible treballar amb interrupcions, ara una horeta, ara una altra.

Què t’agradaria saber fer millor? Ah, si ho sabés! Però vaja, potser em convindria ser més pacient, ser capaç de fer més versions, més canvis, més millores.

Com t’agrada relaxar-te? Caminant per la muntanya. 

Ens podries dir un personatge històric o actual al que admiris? Històric, Isaac Newton. Actual, J.M. Coetzee

Quina seria la teva frase per penjar a la paret? Llibertat! 

Havies imaginat mai guanyar el Premi Sant Jordi? Ho havia desitjat. És gairebé un somni d’infància. Quan era petit els meus pares sempre compraven les novel·les que guanyaven el Sant Jordi, i jo pensava que algun dia seria escriptor i potser el guanyaria! Però, de gran, ja no hi confiava gaire! Ha estat inesperat.

Com imagines la diada d’aquest any? Espero que sigui un gran dia, i que la gent torni a la lectura de llibres originals escrits en català. 

Aquesta novel·la és altament sensible. Creus que l’amor de pares i fills és el motor més fort? És una de les coses més màgiques, més instintives, més certes. La compartim amb els primats i amb molts altres animals. És la vida. Per això ens provoca tanta felicitat i tan dolor. 

La història dels refugiats surt com a marc de la historia del fill. Creus que pot ser una lectura en que de manera discreta mostres una part més real i analítica d’aquest succés? Totes les novel·les situen els personatges en un context històric. Crec que la crisi dels fugitius de la guerra és el nostre context. Aquesta crisi, i el populisme...

Havies pensat en algun altre final per la novel·la? Com que la novel·la es resol a la darrera línia, era ben fàcil pensar en altres finals. Però crec que el que proposo és el que demanava la història.... 

Creiem que ets dels pocs autors que saps escriure per joves i adults de manera concreta i respectant al lector oferint-li una obra excel·lent. Creus que aquesta obra una mica suavitzada podria ser juvenil? Absolutament. I no cal suavitzar-la. És una història amb moments durs, però res que no sàpiguen els més joves. Ho veuen als noticiaris!

Per tu quin públic és més atraient? Mai no penso en aquests termes... Jo diria que cada història em porta a un públic, però de fet qualsevol dels meus llibres per a nens funciona molt bé llegit per un adult. Per a qui escrivia Dickens? 

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Que cadascú faci el que li sembli bé. En tot cas el que em preocupa és que els lectors tendeixin a triar les seves lectures en funció del grau de coneixement que tenen de l’autor, encara que sigui futbolista, actriu o presentador de la tele.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Potser les xarxes ens donen més visibilitat, però també passa que el temps que dediquem a les xarxes en pren temps de lectura... Complicat, tot plegat.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Sempre! Una novel·la d’amors impossibles. Estic buscant el punt de vista, la manera d’explicar una història d’amor i humor.

Per tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? Que la gent que em llegeixi pensi que ha valgut la pena llegir aquest llibre. I hi pensin. Ni que sigui una estona. Que els quedi una sensació. Un neguit. Alguna cosa.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Em faria contador d’històries. De poble en poble. De ciutat en ciutat. Literatura oral. Com ha estat la literatura durant segles.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa que ja deus conèixer: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

M’agradaria que em preguntéssiu si crec en alguna cosa, si professo alguna creença. Respondria que sí: crec que el Tirant es fica al llit amb Carmesina, que el Quixot es baralla amb els bocois de vi, que la Bovary i la Karènina se suïciden, que Leopold Bloom menja ronyons amb flaire d’orins, que Gregori Samsa es desperta convertit en un escarabat i que la Colometa vol matar els seus fills amb una ampolla de salfumant. 

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente

La Petita Llibreria