Per Àngela Sánchez Vicente
Avui us presentem una novel·la d’intriga que no és ben bé
negre, potser és mig grisa però tot i així té més força que moltes altres en
que la investigació la porten sempre els cossos de seguretat de la ciutat o
l’estat.
A mi m’ha encantat Alguna
cosa no del tot neta, però no gaire perillosa pel seu caire més informal i
despreocupat però molt ben documentat i fruit d’una molt bona feina. És de les
novel·les que vols recomanar a tots els amics i companys de feina.
No és ges d’estranyar que sigui guanyadora del Premi literari Autor Revelació doncs la
ploma de l’Ignasi Oliveres us
sorprendrà i molt!
El teló de fons és Barcelona, perdoneu-me però a mi ja
m’ha guanyat! És molt fàcil sentir empatia amb situacions i escenaris que trepitgen
els protagonistes si és la teva pròpia ciutat que gairebé esdevé el cinquè
personatge principal.
Quatre histories s’entrellacen entre si: l’Àngels,
l’Agutí, l’Oriol i el Ricard; que són ells però podrien ser qualsevol dels teus
amics o tu mateix doncs tracta temes mot actuals tot i ser una mica tèrbols.
Les seves ments estan molt ben descrites i construïdes i
la seva evolució arriba a fer por doncs els sents molt propers. La veritat és
que quan te’n vols adonar ja estàs ven ficat a la historia.
Cadascun d’ells us mostrarà el seu món i prego no us
molesteu si no us en explico massa doncs l’interessant és que ho descobriu
vosaltres assaborint aquesta novel·la que com un bon còctel té els ingredients
i les dosis necessàries per ser tot un èxit sensorial.
Negocis, sexe, robatoris, espionatge, mala llet, ironia,
amor, esperança... tots els ingredients es donen cita en aquestes planes que
ens duran a reflexionar i molt sobre la nostre pròpia conducta salvant les distàncies
amb els protagonistes.
Al final acabes pensant: En quin món vivim?
És com una bufetada de realitat en un moment que la
necessitem de veritat!
Ens creiem els millors però ni sospitem que les nostres
conductes són dubtoses i que no tot el que brilla és or precisament.
Estem a temps de canviar o la banalitat i la
superficialitat d’aquest món ja ens ha engolit?
Llegiu aquesta trepidant historia que ens ofereix Rosa dels Vent i ho sabreu!
Això sí, una darrera advertència, la novel·la que
llegireu és altament addictiva així que reserveu-vos un parell de dies de
lectura més uns quants moment per xerrar amb els amics sobre ella i reflexionar
sobre on estem i que estem fent.
Moltes gràcies, Àngels.
ResponEliminaContent que t'hagi agradat i que el recomanis als amics i companys de feina ;-) I si no l'has pogut deixar fins que has arribat al final i, a més, t'ha deixat aquest regust que comentes, pensant-hi una estona... genial, això és precisament el que buscava.