La verema

S’apropa el canvi d’estació i amb ella l’època de La verema i no hi ha res millor que recollir-ne els seus fruits acompanyant en Patufet i els seus amics.

Ja podem parlar d’èxit al referir-nos a la col·lecció en que aquest simpàtic vailet vol introduir-nos d’una manera divertida, alegre i didàctica en les tradicions de casa nostra i que ens ofereix Cossetània Edicions. Avui parlem del volum número dinou on ens calçarem les botes de pagès i sortirem al camp per recollir amb molta cura el raïm, procurant no menjar-ne ni un botim, carregar els cistells i gaudir de l’experiència com es feia antigament de premsar el seu fruit mb els peus dins una tina, qui no voldria ser nen en aquest moment?

M’agrada molt el plantejament de mostrar als infants l’ofici de la verema a l’antiga i no com un procediment mecànic dominat per un ordinador i màquines sense ànima.

El fer vi era una feina dura, però en ella no només hi quedava el most del raïm, si no que part de l’ànima del pagès que de nit i de dia en tenia cura per aconseguir una de les begudes de Reis i Emperadors.

En Roger Roig ens sorprèn volum a volum amb els seus rodolins, amb la intencionalitat de distreure i ensenyar, a més de facilitar-ne la lectura amb la lletra lligada és un bon recurs per apropar generacions familiars al voltant d’una breu historia on el protagonista és ben conegut i on els grans podem afegir les seves pròpies pinzellades amb records, anècdotes i fins i tot una mica de fantasia.

El complement perfecte a aquesta part lingüística ens l’ofereix l’Hugo Prades amb unes il·lustracions plenes de colors, on no hi ha cap forat en blanc i on l’infant pot descobrir petits detalls que li picaran la curiositat de descoberta. De la mateixa manera que al retratar la colla d’amics del Patufet, cada nen es pot identificar amb algun d’ells, hi ha nens i nenes, alts i baixos, prims i no tan prims, amb ulleres ... tots diferents però alhora tots iguals en la seva amistat.

Els contes són per explicar-los, però el que mai em deixa de sorprendre és el fet de poder rescatar-los en dates especials, de transformar-los en una tradició mentre els menuts van creixent i qui sap si quan aquests creixin els hi explicaran als seus fills.

Tenim una cultura molt rica i estic segura que en Patufet encara ens sorprendrà amb alguna festa que se’ns ha escapat.

Voleu fer un tastet? Aquí us deixo les seves primeres planes i no us oblideu que en Patufet us espera per gaudir d’una estona junts.