La bruixa Lois

Avui, de la mà d’una de les grans dames de la literatura anglesa, Elizabeth Gaskell, a la que molts coneixem com l’autora de la biografia de Charlotte Brontë i per les seves amistats entre les que es troben noms com Charles Dickens, John Ruskin i d’altres escriptors coetanis, us presentem La bruixa Lois.

Un títol que és tota una declaració d’intencions, per ell mateix ja ens diu que la nostra protagonista, la Lois, una noia jove que haurà d’emigrar creuant l’oceà fins a Salem, un indret on viu la família del seu oncle en un moment difícil tant personal com històric.

Ens situarem a l’any 1691, època dels grans judicis de Salem, on vist en perspectiva, malalties com l’epilèpsia o trastorns mentals titllaven als que les patien com a bruixes o bruixots, ànimes posseïdes pel dimoni i mereixedors de morir penjats o cremats a la foguera.

L’autora no busca explicar un thriller sobre si la Lois és o deixa de ser bruixa i la seva persecució, aquesta el que busca, tal i com ens convida a reflexionar Pere Guixà en una introducció impecable, és la opressió de la societat, l’angoixa d’haver de mirar sempre per sobre l’espatlla i tenir molta cura amb les males llengües i les seves bones intencions sembrant la discòrdia i el dubte.

Realista i fidel als fets que van succeir a Salem, sense oblidar la màgia de la nit i de la contraposició entre les creences més puritanes amb les ments més diabòliques, el lector s’enfronta a una de les millors novel·les curtes que trobareu a la col·lecció “El far” d’ Angle Editorial.

La prosa de l’autora és pulcre, molt acurada i molt rica en detalls, els seus personatges mostres profunditat i realisme tant en la seva relació entre ells com al mostrar-nos les seves ànimes.

Un imprescindible per a tots els amants de les novel·les gòtiques i les històriques, una historia psicològica tancada entre paper i tinta, forques i foc, l’església com a centre de la vida social del poble on la música i el ball eren actes diabòlics.

M’agradaria remarcar la sobrietat de la col·lecció “El far”, ja que encara que sembli senzilla, és austera donant el protagonisme a la narrativa i no a una portada lluent i exagerada, una idea que resa “menys és més”.

Si tot i això, no us veieu temptats, us deixo les seves primeres planes on un conjur seduirà la vostra ment i cor.