I si fos veritat...

Avui ens enamorarem, no només d’uns personatges que arriben al cor, si no també de l’amor universal, d’aquell que no entén de distàncies o de possibilitats, de l’amor més impossible que us pugueu imaginar, aquell amor que sembla una fantasia o un conte de fades.

Una història d’amor... més enllà de la mort és el que ens presenta Marc Levy, autor d’altres títols com “Totes les coses que no ens vam dir”, “El primer dia”, “La primera nit”  i “La química secreta de les trobades” que també podreu trobar a labutxaca.

Un autor amb una vena sensible i una ploma afilada capaç de treure la cuirassa al cor més endurit.

I si fos veritat... és la historia de la Lauren i de l’Arthur. La Lauren és una jove metgessa que fa més hores que un rellotge a l’hospital, és afable amb els seus pacients i molt eficient. Una nit tornant a casa amb el cotxe pateix un accident que la deixa en coma.

L’Arthur apareix en escena quan la família de la Lauren lloga el seu pis, aquest jove arquitecte queda encisat amb el pis fins que descobreix que no hi viu sol, la Lauren també hi és, no sé com descriure-ho, potser projecció astral, però diguem que mentre el seu cos és en coma la seva essència, com si fos un fantasma, conviurà amb l’Arthur, l’única persona que la pot veure.

Els seus principis aniran des del fet que ella haurà de descobrir que en realitat no hi és i ell veure que no és boig.

Una convivència que cada cop es farà més propera fins que l’amor sorgirà entre ells i l’Arthur farà tot el que pugui per ajudar-la encara que les conseqüències no siguin clares.

Una novel·la que va més enllà d’explicar una historia bonica i dolça, una historia que es pot extrapolar a l’amor residual que queda quan manca la persona estimada, un amor que no desapareix i queda gravat a foc a l’ànima. No cal poder tocar la persona, cal sentir-la i continuar estimant-la.

Una faula sobre l’amor sincer, sobre l’esperança mai perduda i sobre els somnis que potser mai s’acompliran però que en aquest cas donaran un toc divertit i irònic a la historia.

Tot i ser un cúmul de desgracies en general, la novel·la no és trista, té els seus moments, però realment es tracta d’amor, encara que tracta el tema del coma i com la família s’enfronta a la situació amb una delicadesa extrema.

Uns personatges que us captivaran des de la primera plana i que us deixaran amb un final a destemps, que afortunadament retrobarem en “Tornar a veure’t”.

Aquesta novel·la va ser adaptada a la gran pantalla, una pel·lícula ideal per un diumenge a la tarda.