El nostre pitjor enemic

Per Àngela Sánchez Vicente

Tenim un amic que després de molts relats breus i reculls de contes debuta com a novel·lista i per ser sincers no podem estar més contents amb el que ens proposa. 

Us parlem d’en Jesús M. Tibau, autor del que ja us hem parlat a través de la seva obra “El noi del costat del padrí” i d’una entrevista que gentilment ens va concedir. És la fusió perfecte entre un home inquiet i molt intel·ligent que amb la seva sensibilitat i gran facilitat per empatitzar amb el públic ens regala unes lectures que són un bàlsam pels nostres dies grisos.

Amb El nostre pitjor enemic, novel·la que l’ha convertit en el merescut guanyador del XXXIII Premi de Narrativa Rivera d’Ebre ens presenta el que esperem que sigui una llarga carrera com a novel·lista.

Creiem que una persona com ell que té tinta a les venes i ulls profunds per arribar a la sensibilitat dels lectors per mitjà de la seva capacitat de comunicació té l’èxit assegurat. Quina llàstima que ens moguem en un món en que grans noms i molt màrqueting puguin dir quins llibres són best-sellers i quins no; per sort el públic ja no es deixa entabanar tant i escull pel contingut dels llibres allò que vol llegir.

En aquesta novel·la trobarem a dos personatges d’orígens totalment oposats que acabaran parlant de tot el que es composa la vida. 

Tant el general exdictador com el comandant que s’encarregarà de vigilar-lo tenen que fer les paus amb el seu passat i eliminar la culpa de les seves vides. Podran? Què han fet? Són realment culpables? 

Com comprendreu després de recomanar-vos amb tanta vehemència aquesta obra no us en direm massa cosa doncs l’interessant és que el descobriu vosaltres mateixos sense cap mena de filtració que us pugui avançar el que passa a les darreres planes.

És sensible, reflexionant sobre l’amor i la falta d’aquest, les dificultats a l’hora de comunicar-se i com un fet puntual pot marcar la nostra vida.

Si som sincers amb nosaltres mateixos sabem que el que importa a la vida són els nostres éssers estimats, sentir-nos que pertanyem, que transcendim, que li importem a algú, que som escoltats... No cal que sigui un amor estereotipat però si una relació de dues persones que es respecten i s’ajuden a créixer.

De la mà de Cossetània Edicions teniu entre mans una obra sense precedent, amb el segell de qualitat de l’autor i amb uns personatges que us posaran la pell de gallina. 

Voleu entendre’ls? Voleu emocionar-vos?

Vinga va, cap a les llibreries!