Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima… són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes el llibre Jo confesso.

Un llibre de la vida i per la vida que ens ofereix labutxaca. Una vida plena, rica en experiències i molt humana. L’Adrià, ens convida a acompanyar-lo en el recull de la seva vida, des de l’inici quan recorda la seva infantesa fins a la seva maduresa. Un full de ruta molt ben format amb un camí recorregut o per recórrer.

Al llibre hi regnen les interseccions de camins i de personatges que aporten colors i matisos a la història. Cadascú, del seu pare i de la seva mare, demostren que la vida és subjectiva i que només es pot concebre transitant-la amb companyia. Per aquest fet, el lector es pot mostrar empàtic amb l’Adrià i amb d’altres personatges corals entenent les seves experiències.

La portada ja ens transporta al calaix de sastre que tothom té al seu interior, experiències i idees inconnexes a primer cop d’ull, però que teixeixen la personalitat i el bagatge emocional de cada un de nosaltres.

El llibre, que sembla un “totxo” per la seva extensió, acaba formant part dels fonaments sensibles de cada lector. Tant de bo molts més llibres aconseguissin fer de “totxo” en la ment de molts lectors.

Un cop acabat de llegir es comprenen les xifres de vendes i com, per estrany que sembli, un llibre en català creua la frontera marcant grans èxits també en molts d'altres idiomes.

Dóna gust llegir una novel·la en català sabent que l’autor, en Jaume Cabré, s’ha servit de la mateixa llengua, dels seus girs, de les seves idees més vibrants, tal i com faria un amic al explicar-te part de les seves vivències.

Molt, molt i molt recomanable. Cal temps per llegir-lo però caldrà més temps per oblidar-lo.