Per Àngela Sánchez Vicente
5 ANYS EN 25
LLIBRES
Comencem Setembre amb una noticia que ens alegra
moltíssim a tots els que formem part de l’equip de La Petita Llibreria.
Si som seguidors, o perquè no dir la paraula “fan”
d’algun gènere és de la novel·la negra de qualitat i per això celebrem el
cinquè aniversari de Crims.cat, una
veritable oda a aquest gènere que ens presenta autors de les nostres terres i
d’altres estrangers amb unes novel·les d’una grandíssima qualitat.
Tenint sempre con a referent “La cua de Palla” i l’ajuda
de l’Editorial Alrevés, en Sebastià Benassar i molts autors aquest somni ha
estat possible i ha esdevingut un referent en aquest camp.
Ofereixen un ventall heterogeni de
tendències i subgèneres: des de novel·la negra i policíaca més canònica fins al
mestissatge amb altres subcorrents com el judicial, esotèric, detectivesc, psicològic,
històric, periodístic, polític i un llarg etcètera amb una reivindicació de
mostrar la presència d’un gènere flexible, permeable i transfronterer per
captar lletraferits d’arreu dels Països Catalans.
Siguem sincers, 25 títols no són cap broma i nosaltres
hem tingut el plaer de gaudir-los.
Us en farem cinc cèntims dels més destacats i us animem a
que els descobriu tots!
Sota el títol de Besòs Mar
trobem una joia del gènere que fuig dels clixés dels best sellers que tant
s’han posat de moda o de les sagues d’autors de renom on el protagonista sempre
és el mateix i amb una personalitat massa estereotipada.
Ens situem al any 2003 poc abans de
la construcció i inauguració del Fòrum de les cultures, una època en que la
zona marítima va ser focus d’un pla urbanístic per intentar millorar la visió
estrangera del nostre territori.
El pobre investigador Arsenio Crespo
se les veurà magres per resoldre el cas i fins i tot veurà com el nom i el
cognom de la víctima no és casual i té moltes connexions amb ell.
De la ploma d’en Lluís Bosch farem un viatge pel passat
de l’Arsenio buscant pistes a la seva pròpia historia que el puguin vincular.
Poc a poc veiem que com més s’apropa a la veritat més s’allunya d’ell mateix i
les identitats es confonen i es barallen com un joc de miralls on la foscor
sempre acaba guanyant a la veritat.
Qui és la víctima? Qui el va matar?
Què els uneix?
La noia que fa vint mesos que és a la presó és un tresor amagat a les llibreries
que el podem comparar amb les narracions d’Erle Stanley Gardner o del propi
John Grisham. Crec que les comparacions són odioses i més encara en aquest cas,
els autors que us he citat òbviament són bons escriptors però jo em declaro més
fidel al que jo entenc per escriptor sense tant màrqueting... un home al que li
agrada escriure i converteix allò que fa en art i que cobra valor per si mateix
prescindint de plataformes publicitàries... si, valoro molt més la ploma d’en Josep Torrent en aquest cas.
Viurem un judici des de dins, amb la
premsa esperant a peu de carrer, amb un jurat implacable, amb la magistrada, el
fiscal, l’advocat. No hi falta de res... o si? I les proves?
Cinc dies intensos plens de por,
ràbia i dubtes ens aclaparen de tal manera que el converteixen en una lectura
altament addictiva.
A Dits enganxosos ens situem a la Barcelona post
olímpica amb totes les millores que els Jocs varen portar a la ciutat: un nou
skyline de la ciutat, millores importants a la platja i voltants, una nova
visió internacional i molt de prestigi per part dels ulls que la miren des de
fora.
Com tota moneda té dues cares, les
millores que es van fer tenen un preu i un d’ells és la proliferació del consum
i el tràfic de drogues.
En tot aquest entorn coneixerem al
Pere Palau, un jove redactor amb set de veritat i gens de por del que pot
trobar.
Entre les noticies que tocarà hi ha
un incendi forestal, un succés que no sembla tenir massa interès fins que hi
troben una parella jove calcinada.
Qui són les víctimes? Qui és
l’assassí? Quin és el motiu de tan brutal esdeveniment?
Poques pistes us donarem doncs una
de les gracies que té la ploma del Rafael
Vallbona és que amb les seves acurades descripcions i el seu
desenvolupament de la investigació ens encoratja sense voler-ho a que nosaltres
mateixos anem rere les pistes i intentem esbrinar les respostes als
interrogants.
Existeix la gent realment bona?
Existeix la gent cent per cent dolenta?
Una gran reflexió sobre la dualitat
entre el bé i el mal i la manera en que ambdós es poden donar la mà sense
negar-se l’un a l’altre és la novel·la Consulting.
El nostre protagonista, l’Antoine
Jacob, treballa al consultin La Boîte en que procuren lluitar contra els
paràsits de la societat sota el lema de la “pau social”. Semblen uns justiciers
que volen portar-la a terme amb els seus mètodes per tal d’equilibrar una mica
la balança... amb els casos que tracten a un li bull la sang i es planteja que
podria arribar a fer.
Però ben aviat es trobarà amb en
Pascal, un aturat sindicalista que l’encadenarà en una historia de violència
intentant sobreviure en un món de llops disfressats de llops.
És extremadament realista i ens
mostra com ens hem deshumanitzat en qüestió de pocs anys, en com ens hem
allunyats dels valors social i com estem perdent cada cop més el nord.
La ploma d’en François Thomazeau ens dóna una bufetada de realitat disfressada de
novel·la negra en que el valor de la justícia i l’equilibri entre el bé i el
mal juguen el paper principal.
A la novel·la Foc verd ens farem amics d’en Marc Sergiot, un inspector implacable
que no pot amagar el seu sentiment de culpa que té davant el tret que ha rebut
un dels seus nois durant un atracament.
La culpa combinada amb la calor de
la canícula a la capital catalana el portaran a una tortura sense fi fins que
li proposen anar uns dies de vacances a A Coruña on uns companys seus ja
l’esperen.
D’una manera molt interessant, en Jordi de Manuel ens presenta dos
successos separats en el temps que inquietaran a tan torturat personatge que
només trobarà refugi investigant i mantenint la seva ment ocupada i fent allò
que sap fer com ningú.
Una mort de fa vint-i-tres anys i un
cadàver carbonitzat en un incendi forestal amaguen masses incògnites.
Crec que l’autor ja s’ha consolidat
totalment i el seu fill literari, en Marc Sergiot ja ha esdevingut un amic de
la casa després de les vuit novel·les que ha protagonitzat.
A No escatimeu el flit! llums i ombres que perseguirà el
Fèlix Barba, un grandíssim periodista especialitzat en successos i la seva
neboda, la Tània, que s’avorreix una mica amb la poca feina que hi ha a la
divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra.
Dues noticies estan planejant per
l’aire; una noia nascuda a Nicaragua trobada en coma degut a una sobredosi
d’heroïna tot i no ser drogoaddicta i un ciutadà xinès que apareix penjat pels
peus al pont del Petroli.
Ambdós casos fan pensar en un primer
moment en un moviment xenòfob o en casos aïllats però rere aquests dos
assassinats s’hi amaguen moltíssims misteris per resoldre.
De la mà de Pop
Negre coneixerem un grapat de personatges que ens envolicaran molt la troca
fent d’aquesta lectura una experiència altament addictiva. Bons i dolents, càndids i espavilats es donen la mà en
aquesta trama tan urbana per embolicar molt al lector i acabar amb una resposta
clara i contundent.
Un cop llegides les seves novetats que han conformat una biblioteca negra
excepcional només ens queda desitjar-los que aquest èxit els duri per molts i
molts anys més plens d’èxits i bones lletres.
La bona feina sempre es veu recompensada!
Enhorabona Crims.cat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada