Viatge d'hivern

Nosaltres mateixos vàrem escriure sobre Jo confesso: “és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes la novel·la”.

És per això que se’ns va esbossar un profund somriure quan vàrem tenir entre mans Viatge d’hivern, la darrera obra del nostre admirat autor Jaume Cabré.

L’obra es construeix a través de catorze contes que tenen un fil conductor molt poderós i intimista que convida a una lectura profunda i reflexiva. Ens produeix molt respecte parlar de les lletres de l’autor doncs a part de que en som lectors apassionats i perdem una mica la objectivitat també planeja en nosaltres la por a no poder transmetre tot allò que ens ha generat.

És un mestre i d’això no hi ha cap mena de dubte o discussió i en aquests contes ens mostra uns personatges històrics trets de la iconografia i les característiques clàssiques i els dóna la guspira necessària per tal de fer-los créixer i relacionar-se d’una manera gens arquetípica.

Hi ha d’altres contes on els protagonistes són construïts des de la base i no desmereixen per res als anteriors, ben al contrari, teixeixen una xarxa completa i interessant per explicar-nos allò que pretén amb una minuciositat i una cura adorable.

La descripció dels espais i les atmosferes estan carregades de colors, de llums i ombres que el converteixen en un teló de fons que traspassa les planes i cobra vida desprenent olors, textures i sensacions molt reals.

De la mà de labutxaca podem retrobar-nos amb aquest gran autor i regalar-nos les tardes de lectura amb un llibre àgil de llegir on la profunditat del ser i qüestions humanes queden molt ben dibuixades i resten latents en el calaixet de la consciència.

L’autor novament traspassa el negre sobre blanc de les lletres per oferir-nos un retrat de la naturalesa humana que no ens deixarà indiferents a no ser que siguem de pedra.

Us animeu a fer el viatge?

Us advertim que no us en penedireu, ja sigueu grans, joves, homes o dones us hi veureu reflectits!