La meva illa

Us ha passat alguna vegada que quan tanqueu un llibre ja el trobeu a faltar? Doncs bé, aquesta és la sensació amb la que m’he quedat un cop he llegit la darrera aposta de Elísabet Benavent, a com la coneixem les seves lectores Betacoqueta.

La vàrem descobrir amb “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” i “Valeria en blanco y negro”, poc temps després va decidir pujar la temperatura a  la llar de les seves lectores “Alguien que no soy”, “Alguien como tú” i “Alguien como yo”, més tard ens va convidar a viure la vida del rock amb “Persiguiendo a Silvia” i “Encontrando a Silvia”, a principis d’any ens regalava “El diario de Lola” i ens ha alegrat l’hivern amb “Martina con vistas al mar” i “Martina en tierra firme”.

Avui ens presenta la seva primera novel·la en un sol volum, La meva illa és una historia més introspectiva i colpidora, una pinzellada de la vida de dos protagonistes amb moltes ferides a les seves espatlles i amb por a estimar.

Per una banda coneixerem a l’Alejandro, un personatge que renega de la seva vida, que necessita fer una parada i retrobar-se a si mateix i que en el procés troba un amor que no havia somiat ni esperat. Aquest amor es la Maggie, la Magdalena, una jove que ha caigut a l’infern de la vida cool i que s’ha retirat en una preciosa illa on regna la tranquil·litat i regenta una casa d’hostes.

La vida de tots dos trobarà el punt d’inflexió en els ulls de l’altre, en ells descobriran ferides passades, veritats soterrades en el dolor i molta passió. La complicitat entre ells creixerà, seran més que amics, però un d’ells sense ser-ne molt conscient dinamitarà la relació.

Pot ser cap dels dos estava preparat pels sentiments desbordants, per una passió que els cremava o per intentar viure en el món de l’altre. Entre ells dos la persona que més estimen arribarà a ser la que més odiïn alhora.

M’agradaria puntualitzar que aquesta és una de les novel·les de l’autora que més m’ha agradat, és profunda, retrata la part més fosca d’allò que veiem a les revistes i ales festes més cools, però el desenvolupament de la relació entre els personatges és apassionant, una muntanya russa d’emocions, de creació de somnis i d’autodestrucció.

La seva prosa és molt fluida i ens convidarà a viatjar des d’una petita illa on tot sembla possible a un Nova York on sembla que els somnis es poden complicar i a un Madrid on el passat els atraparà amb molta mala baba.

Tot i que la narració arrenca en veu dels protagonistes sabent el final de la historia, poc a poc recupera la narració en present i la dinamitza amb diàlegs on no hi ha puntada sense fil.

Aprofito per remarcar els personatges secundaris, sobretot la senyora Mercedes, un encant de dona que us enamorarà, ella és l’artífex de molta de la ironia que s’amaga entre aquestes planes i aporta un punt tendre en el lector.

Una historia que us farà sentir, us arrencarà alguna llagrimeta i us convidarà a viure un amor de pel·lícula, us deixo les primeres planes per que pugueu descobrir la veu de la Maggie, una nova amiga que us està esperant de la mà de Rosa dels vents en català i Suma de Letras en castellà.