Intents de treure suc a la vida

El nostre nou amic és tot un personatge en si mateix, un home que ens regala la lectura del seu diari personal que comença el primer dia de l’any 2013 amb aquesta entrada: “Aquest nou any tampoc no m’agraden els vells. Tot aquest arrossegar-se darrere dels caminadors, la impaciència injustificada, aquelles queixes contínues, les galetes amb el te, tant sospirar i gemegar”.

Ostres, quines paraules més dures, oi? Doncs bé, l’entrada continua dient “Personalment, tinc 83 anys i quart”.

Avui us presentem una aposta tendre, irònica, divertida amb moments de llagrimeta, una mirada positiva a la vida, picarona i amb molta ànima. No podeu deixar escapar Intents de treure suc a la vida. El diari secret de Hendrik Groen, de 83 anys i ¼ que publica Amsterdam Llibres.

Tots ens preguntem qui és en Hendrik Groen, aquest jubilat que ens demostrarà que l’amistat és de per vida i que la vida de la gent gran vista per ells mateixos pot ser fins i tot surrealista i que la vida a bloc de pisos tutelats per a gent gran, com Déu mana i no com les residencies que tenim aquí, pot ser com un “Gran hermano” amb tacataca. Durant tot un any ha decidit dir les coses sense filtre mitjançant aquest diari.

Viureu experiències com problemes amb les dentadures per causes increïbles, pobre Evert, quina mala sort...els enamoraments entre residents, l’alcohol amagat per fer-ne un xarrupet en certes ocasions i les respostes rapides i iròniques que en Hendrik voldria dir però es calla per no ser maleducat ni el titllin de sonat, sense oblidar l’homicidi dels peixos del tercer pis degut a la ingesta de bescuit.

Us ven asseguro que en Hendrik dona una veu clara a tots els seus veïns, persones grans com ell però que es valen força per ells mateixos i en fan a l’alçada d’un campanar.

Podria comentar entrada per entrada i tot i així mai tindria la gracia de la ploma d’en Hendrik, per si de cas no em creieu us deixo les primeres planes del seu diari, ningú millor que ell per presentar-se.

Una obra inspiradora i que ens mostra que la vellesa no ha de ser trista, l’edat no equival a tancar els grans i no escoltar-los. Diuen que sap el dimoni més per vell que per dimoni, doncs si a això hi afegiu una personalitat jove, decidida, amb empenta i amb ganes de fer i dir allò que durant tota la vida per educació no ha dit, segur que la foto d’en Hendrik surt al costat d’aquesta definició.

Una novel·la positiva sobre una època de la vida on les persones es veuen amb un peu al més enllà i decideixen aprofitar el temps amb optimisme.

Com ell diu, mentre hi hagi plans pel futur hi haurà vida i és que el club de Vells-però-no-morts ha de continuar.