diumenge, 15 de maig del 2016

La princesa de jade



La princesa de Jade arriba a labutxaca per quedar-se i seduir als viatgers lectors amb la seva gran epopeia.

Corre l’any 551 d. C. quan l’emperador Justinià, per desig exprés de la seva dona moribunda, l’emperadriu Teodora, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret més ben guardat d’Orient.

Per a aquesta delicada missió, l’emperador escull els homes més capaços i idonis del seu imperi: Rashnaw i Tistrya - monjos nestorians -, Xenos - teixidor de Corint - i el seu fill Úrian. El seu objectiu serà viatjar des de Constantinoble fins al sud de la Xina per apoderar-se a qualsevol preu del secret de la seda.

Tres dones, de diferents orígens, cultures i religions, marcaran el destí dels expedicionaris. De la mateixa manera que aquestes dones marcaran cada part del llibre.

La primera part es centra en Teodora, una antiga prostituta convertida en emperadriu de Bizanci, que ànsia descobrir els secrets de la seda, encara que sap que la resposta arribarà quan ella ja sigui morta. En aquest cas podríem dir que Teodora encarna la virtut de la saviesa i el desig del coneixement, de la mateixa manera que un afany d’immortalitat. En aquest moment comença un viatge en clau desconeguda.

La segona part es centra en Najaah, filla del desert, una nòmada de la tribu Zaqîf qui encarnarà la virtut de la generositat. Com a dona haurà de demostrar que és igual de vàlida que els seus nous companys de ruta. El viatge que va començar com una aventura comença a veure trontollar les esperances d’arribar al seu destí.

La tercera part es centra en Yù, una jove princesa de la dinastia Liang amb un ideari de vida basat en tradicions mil·lenàries. Aquesta jove considerada com a “jade imperfecte” pel seu pare encarnarà la fortalesa espiritual de la història. Aquesta començarà un viatge cap a l’amor.

L’obra de Coia Valls és una història de contrastos, plena d’aventures, que parla de l’amor, del risc i de la capacitat de superació, amb uns personatges que van ser els precursors del que més tard es convertiria en la coneguda Ruta de la Seda.

És una novel·la que enganxa des de la primera pàgina transportant-nos a uns paisatges viscuts i uns aromes especiats. Ideal per a tots aquells amants de les bones històries en què també s’amaguen reflexions  per a la vida.

En ella, els expedicionaris aprenen que el camí no és el que es fa amb els peus, sinó el coneixement que s’adquireix del món i d’un mateix en cada situació a la que s’hauran d’enfrontar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada