La paradoxa de Schrödinger

Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, doncs avui us en porto una prova. La novel·la La paradoxa de Schrödinger no arriba a les seixanta planes però en elles, el seu autor i amic de la casa Josep Masanés dona la volta a una historia que semblava pausada per crear un diàleg intern sobre el destí, la vida i la mort.

No patiu que en aquesta novel·la la física quàntica no hi te espai, encara que si intentem filar prim, un cop acabeu la novel·la la sensació és molt similar a la del experiment del gat tancat a la capsa amb àtoms radioactius, allò que s’acabava resumint en que era viu i mort a l’hora.

Edicions Documenta Balear ens presenta el títol guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona.

Intentaré mesurar molt les meves paraules, ja que el final m’ha sorprès i no m’agradaria aixafar-lo a ningú.

El nostre protagonista és en Maties Miralles, un jove que està fent un curs d’escriptura creativa a Ciutadella i una nit quan plega i va cap a casa de la seva mare para a una noia jove que fa dit.

La jove es diu Tània i després d’una estona en silenci li explica que ha fugit de casa i que vol anar a casa d’uns parents. En Maties s’ofereix a ajudar-la, però el seu viatge ple d’infortunis no para de canviar de rumb, punxa una roda, es queda sense benzina i la noia el fa anar amunt i avall per trobar un lloc on quedar-se.

Un viatge amb un final inesperat i amb la descoberta d’un caràcter punyent en el nostre protagonista qui amb la seva sinceritat ens farà pensar molt en el més enllà i en com les coses no són sempre allò que semblen.

Una historia que es llegeix d’una tirada, amb una prosa fresca i dinàmica, amb un tempo allegro i amb un ritme marcat per lo inesperat.

La prosa és senzilla, amb paraules de ses illes que li aporten una realitat i una vivència a l’aventura que gaudirem en un cotxe que sembla un evocador i amb una copilot que no acaba de mostrar la seva veritable cara.

El personatges secundaris com la mare d’en Matias a qui només coneixerem per telèfon i la visió que en te el seu fill i la Xisca, la seva jove núvia ajuden a crear un personatge sòlid en un context molt personal.

Feu-me cas i  no deixeu de perdre la oportunitat de gaudir d’una breu però potent historia que us deixarà amb bon sabor de boca i amb ganes de llegir-ne més.