Homes sense dones

Per Raúl Gotor

labutxaca ens porta l’últim de Haruki Murakami, un recull de relats que parlen de la relació entre homes i dones on elles simbolitzen el desig i ells fan de fil conductor de la història expressant-lo en primera persona.

Relacions complexes d’amor, absència, angoixa, desig... que ens dibuixen la necessitat que existeix en la relació entre homes i dones.

Murakami, destacat autor amb obres com “Tokio Blues” o “Kafka a la platja” ens ha acostumat a novel·les i relats complexos amb tot tipus de connotacions tant musicals com literàries. Denominat com el major creador de mites del segle, és capaç  de crear personatges amb molta força sense gairebé dibuixar-los.

Històries amb realisme o amb caràcter d’imaginari col·lectiu que inclouen referències populars o artístiques com Els Beatles, Hemmingway, Shakespeare o fins i tot un relat basat en Kafka i la seva Metamorfosi. 

Es tracta d’una recopilació d’històries abans ja publicades que han estat modificades per formar part d’aquest llibre on la seva última història, que dóna nom, és inèdita.

Personalment m’agrada moltíssim Murakami, escriptor ple de metàfores i recursos literaris que fa pensar, i molt, al lector ja sigui amb una trilogia sencera o amb un conte curt.

Els contes d’Homes sense dones s’han de llegir amb profunditat, si es fa una lleugera lectura no es podria establir cap connexió ni significat entre les històries i la seva particular manera d’explicar-les.

Si alguna vegada has tingut connexió amb el mon oriental, Japó i concretament Tokyo, tindràs la sensació que estàs tornant a viure l’experiència de conèixer la seva gent i tornar a caminar pels llocs que te’n porta l’autor.

Viu la lectura, deixa’t emportar per la seva prosa, filosofia i misticisme. Gaudeix, pensa i relaxa’t. Només així viuràs l’essència del postmodernisme literari de Murakami.