Entrevista Ramona Solé

Per presentar la novel·la Quaderns amb propietat res millor que robar-li les paraules a la pròpia novel·la “Des que l’he mirat ..., un corrent elèctric m’ha pujat per l’espinada i m’ha omplert d’aquella sensació ... que t’invita a posar en alerta els sentits, però no saber mesurar la curiositat sempre ha estat un dels meus defectes…”

Així és com m’he sentit al començar la novel·la per diversos motius i com que m’agrada ser sincera us ho explicaré, el primer d’ells és que quan rebo una nova historia de Llibres del Delicte ja sé que m’agradarà, cada un d’ells és diferent però la qualitat es una tònica que mai no falla i això li agraeixo a en Marc Moreno, d’altra banda i en especial ha sigut el nom de l’autora Ramona Solé a qui molts de vosaltres coneixereu com Jomateixa nom amb que signa al seu blog literari tumateixllibres. 

Però una de les coses que més em venen de gust es poder donar la paraula a la seva autora per saber més coses d’ella i algun detallet de la novel·la.

Així que li cedeixo la paraula amb molt de gust.

De petita eres una nena de nines i jocs de plaça o ja et decantaves més pels contes de fades i aventures? Com he viscut en un poble, era de jocs de plaça, però també de nines, encara que no en exclusiva, ja que gairebé tots els meus cosins eren nens i recordo que vaig heretar una espasa de pirata que era una de les meves joguines preferides. També he tingut Geypermans i madelmans, i amb el meu germà petit hem compartit una gran afició pels Clicks. Així que diria que els meus jocs han sigut força mixtes. A part d’aquests entreteniments, les lectures de fades i aventures m’han acompanyat sempre, ja des d’abans de saber llegir. 

Ara em sembla com si en aquell temps tingués molt més temps per a tot que no pas els infants d’ara, potser perquè tenen massa tecnologia i el temps virtual els resta temps real. 

Quan va descobrir que el món de les lletres l’esperava? La meva mare sempre ha sigut una gran narradora de contes, suposo que des de petita ja em vaig enganxar a aquestes petites històries i descobrir la lectura era el pas següent. El meu pare és també un gran lector, recordo que eren de Circulo de Lectores i sempre hi ha hagut llibres a casa. Ara les meves filles han seguit el mateix procés amb mi i també són unes devoradores de llibres.

Esdevenir escriptora ha sigut un procés natural o una necessitat d’expressió? No a tothom que llegeix molt li agrada escriure. A mi sempre m’ha agradat, però ho feia com una distracció més, perquè hi ha hagut altres prioritats que han passat al davant.

Què et va motivar a saltar de les pàgines del blog tumateixllibres a les pàgines d’una novel·la? La novel·la ja hi era, el bloc m’ha ajudat a conèixer més gent d’aquest món, escriptors, editors,... i això a decidir-me (o a atrevir-me) a ensenyar el que escrivia. 

Com et sents estant a l’altra banda? De moment molt feliç. A mi m’agrada llegir, però també m’agraden els llibres en paper, i tenir el meu propi llibre a les mans és fantàstic. El Marc Moreno, l’editor, m’acompanya molt en tot el procés i això és molt d’agrair, perquè jo no tenia cap mena d’experiència en publicació, ni en presentacions. A més, estic coneixent en persona a molts escriptors que només coneixia virtualment i això és un altre premi. Les crítiques, de moment són força positives, així que ja veus, un regal darrere l’altre.

Imaginat que poguessis fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats? Aldous Huxley, Manuel de Pedrolo, Roald Dahl, Patricia Highsmith, Mario Puzo, Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Georges Simenon, Jim Thompson... uff. Tinc una col·lecció de novel·les de crim i misteri i crec que els convidaria gairebé a tots, però també en convidaria d’altres gèneres, perquè m’agrada llegir de tot, així que potser no seria un àpat massa íntim. Em costa molt triar, però els cinc primers segur que no hi faltarien.

Quin és el llibre que creus que t’ha marcat més?  “Un Mundo Feliz” d’Aldous Huxley és el meu preferit, no et sabria dir ben bé perquè però de tant en tant m’agrada rellegir-lo. A part d’això, que m’hagi marcat, no sé si te’n podria triar només un. Tinc la virtut o defecte d’endinsar-me totalment en les lectures i hi ha molts llibres que em deixen tocada. 

Esperaves l’èxit aclaparador de la teva primera novel·la? Quines expectatives en tenies mentre l’escrivies? Acostumo a ser molt prudent, i m’agrada celebrar les coses a mesura que van passant. La novel·la acaba de sortir i encara hi ha molt camí per recórrer, però de moment em sembla que està tenint molt bona acollida.

Com et planteges la diada de Sant Jordi essent el teu primer Sant Jordi com a escriptora?  Amb molta il·lusió. Em quedaré a la ciutat de Lleida i estaré signant en diverses llibreries. La veritat és que encara no m’acabo de creure que aquest any estaré asseguda entre escriptors/es que llegeixo i admiro.

Ara ja sabem algunes coses més de la Ramona com a persona i escriptora, així doncs es temps de ficar-nos en farina i parlar una mica de Quaderns.

Entrant de ple a la novel·la, creus que les xafarderies són la salseta del pobles petits? Crec que de curiositat pels nostres veïns n’hi ha a tot arreu, pobles o ciutats, però als pobles és una mica un “esport reconegut”. La gent pregunta coses sobre la teva vida amb total normalitat, com si l’estrany fos no saber-ho tot de tothom. 

Creus que la memòria és passat que vol esdevenir present? Molts cops és així. Fets passats que voldríem oblidar ens persegueixen i esperen pacients el moment de tornar.

Com va néixer la historia de “Quaderns”? Quina fou la teva musa? Volia explicar més d’una història. Volia fer un llibre on no hi hagués bons i dolents que es poguessin veure a simple vista. Volia parlar de gent normal, com la que ens creuem cada dia, però que en el fons no ho són tant.  

Sense desvetllar els grans interrogants ens agradaria saber si t’identifiques amb algun dels protagonistes, que en realitat no n’hi ha i alhora n’hi ha molts,  o si bé t’has inspirat en algú proper. No m’identifico amb cap personatge en concret. Segurament molts dels personatges tenen coses meves, això no és pot evitar, i també és possible que hi hagin influències de gent que pugui conèixer, però he intentat no posar cap personatge que s’assemblés a ningú en concret.

Tractes més aspectes que la trama negra, és una novel·la amb moltes relacions humanes de molts tipus i els seus protagonistes són molt marcats en les seves diferencies. Quin ha sigut el personatge que més t’ha costat construir? Tots tenen la seva dificultat, t’has d’anar posant a la pell de cadascun en cada moment si vols que els personatges tinguin credibilitat, i això ha fet que no escrivís en l’ordre estricte del llibre, sinó que depenent també una mica del meu estat d’ànim, escrivia des de la tristor i inestabilitat de la Sara, o en un altre moment podia escriure una de les escenes eròtiques del Ricard. 

Quin és el personatge que més satisfacció t’ha donat? ja sigui per la seva complexitat o per la seva construcció. El que em dona més satisfacció quan llegeixo novel·la criminal és jugar a especular, a endevinar. Ara des de l’altre costat, el que m’ha donat més satisfacció és anar posant trampes per confondre al lector, i això ho he fet jugant amb els personatges, els seus caràcters, els seus fets, discussions, interrogatoris. Diria que tots m’han donat força feina i moltes satisfaccions.

A la novel·la tractes l’erotisme sense caure en el parany de jocs de llit explícits, deixes que el lector jugui amb la seva imaginació. Com vares prendre la decisió de posar un límit al joc de seducció? Volia que hi hagués un equilibri en tota la novel·la. Hi ha diferents temes que volia tocar i si hagués sigut més explícita en les escenes de sexe, com n’hi ha unes quantes, haurien guanyat massa protagonisme. Prefereixo l’erotisme i que cadascú s’imagini la continuació, que ja queda bastant encarada.

El final de la novel·la dona un gir inesperat, brillant i sorprenent. Com se’t va acudir? Pel final vaig guardar diferents sorpreses. Com dèiem abans, el passat molts cops torna. Al llibre hi ha diferents històries que en principi ens semblen paral·leles però que després es creuen i sorgeixen coses inesperades, que és el que ens ha de sorprendre, no?

Es possible que ens retrobem amb la Fanny o amb algun personatge en una propera novel·la? En principi aquesta és una novel·la tancada, que no està pensada per iniciar cap saga, encara que no es pot descartar mai res. Pot ser que en altres novel·les hi trobem alguns dels mossos que han participat en aquesta, però no és una cosa que tingui decidida ara mateix.

En cap moment de la novel·la desvetlles el nom del poble. Si n’hi haguessis de posar un de fictici, quin creus que seria el que li escauria més? Em costa molt triar noms, de persones, de llocs... Vaig decidir que no li posaria nom fictici perquè no s’assemblés a cap real, així que ara si em permets, tampoc te’n diré cap ;)

Si haguessis de penjar en un suro una frase que representes els teus somnis, que t’hagi acompanyat, que et descrigui... Quina seria? Al bloc, tinc la frase: “Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre” d’en Gandhi. Doncs crec que això és el que hauríem d’intentar fer, encara que no sigui fàcil. 

Quina cançó creus que podria ser la banda sonora de “Quaderns”? En una presentació vaig comentar-li al Josep Camps que en el meu llibre passava tot el contrari del seu, que està ple de música. En el meu predomina el silenci perquè es fan moltes coses d’amagat, així que triar una música adequada pel llibre és una assignatura que tinc pendent.

Per acabar, ens agradaria que ens responguessis al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la pots respondre?

M’has fet tantes preguntes que em sembla que no ha quedat res al tinter, bé, potser les preguntes que voldria que em fessin els lectors que ja han llegit el llibre, però això haurà de ser en privat.

Moltíssimes gràcies per la teva generositat

Salutacions i èxits,

La Petita Llibreria