Independència d'interessos

M’ha passat una cosa raríssima en mi en llegir aquesta novel·la, acostumo a tenir sempre a ma un bloc i anar prenent notes per no perdre detall, apuntar quelcom que no m’acaba de quadrar o no veig clar o senzillament, diguem-ne, per formació professional.

Vaig agafar la novel·la Independència d’interessos d’en Marc Moreno amb el meu bloc a ma i vaig començar seduïda per les primeres línies, unes paraules que et posen en situació i que et conviden a continuar. Tal va ser aquesta seducció que em vaig trobar amb la novel·la llegida d’una tirada i amb un bloc al costat en blanc, la historia em va absorbir de mala manera i no vaig ni pensar en apuntar res. Feia molt de temps que una novel·la no la vivia.

Una aposta molt encertada de la nova Editorial Llibres del delicte, que com a delicte principal tenen l’afany de segrestar durant hores lectors aficionats al gènere negre i no deixar-los escapar fins a l’última plana de cada una de les seves publicacions.

Us faré cinc cèntims de la historia, però no gaire més, ja que llavors el delicte el faria jo, aquesta novel·la val la pena llegir-la ara, potser en un futur quedarà en el record, però avui és un retrat de la nostra societat, del nostre país i de la nostra historia.

Tot comença amb un robatori d’uns papers del Monestir de Sant Cugat mentre a Matadepera s’està debatent sobre el procés sobiranista, a primera vista que podrien tenir en comú els afers de l’Església amb la política?, potser molt o potser res, però i si afegim un descendent del Compte Borrell, un milionari recalcitrant amb set de diners i poder, un retrat força cru sobre les altes esferes de la societat catalana, i si a més hi afegim embolics de faldilles, assassinats i segrestos, i per rematar fem treballar junts en aquest cas personal dels Mossos d’Esquadra, de la Guardia Civil, de l’Exercit Espanyol, del CNI i el Conseller de l’Interior. Ara ja no em podeu dir que aquesta historia li falta res.

Un thriller molt ben explicat, amb una ploma àgil i un tempo que es va adequant a la historia, passant d’Allegros a Lentos en qüestió de pocs paràgrafs. Ric en descripcions tant de l’ambient, que passa a ser un personatge en si mateix, com dels personatges que mouen els fils o són utilitzats com a titelles. Te girs argumentals que et deixen amb la boca oberta i quan comences a tenir els teus sospitosos, en Marc Moreno, fa girar la truita i et retrobes buscant indicis i pistes per descobrir les trames polítiques i policials.

Estem acostumats a que són els homes qui acostumen a portar els pantalons en les novel·les negres: Holmes, Montalbano, Robert Langdon i tants d’altres, però l’autor escapa del tradicionalisme i s’amaga rere el cervell de dues dones, la Maria Planelles cap dels Mossos d’Esquadra i Berta Fabregat, periodista. Un tàndem potent que comencen amb mal peu però que forjaran un equip molt equilibrat.

El seu llenguatge arrenca somriures de lo fresc i actual que es, qui no ha pensat en els polítics com a, bé no cal embrutar-nos les orelles, qui es pensaria que l’Església pogués ser considerada una Okupa? O que els polítics pensen que els periodistes són uns torracollons? Vinga tot això és vox populi.

Sembla que tenim el costum de triar els llibres pel nom de l’autor i si aquest és estranger o un best-seller, la seva novel·la ha de ser bona i si no ens ho sembla la culpa es nostra ja que no l’haurem entès.

Doncs bé, aquí teniu l’obra d’un autor de la terra, d’un arriscat de la vida, d’un somiador que hauria d’arribar molt lluny. Us recomano que no deixeu perdre l’oportunitat de llegir una historia que mostra de manera fictícia molts aspectes de la nostra societat d’avui, de lluitadors per les llibertats i de corruptes.