Escarabats

Arriba a les nostres mans la segona entrega de la saga del detectiu noruec Harry Hole, fill pròdig de Jo Nesbo, autor de nom propi dins el gènere negre i que s'endinsa en les profunditats del poder més brut i depravat.

Després de l’èxit aconseguit després de resoldre el cas d’Austràlia a “El ratpenat”, en Escarabats en Harry Hole serà enviat a Tailàndia on l’ambaixador noruec apareix assassinat en un bordell de Bangkok. Aquest mantenia una relació molt estreta amb el primer ministre noruec. A Oslo, per desviar l’atenció del cas, intenten desviar l’atenció cap al ministre d’afers exteriors.

Les ordres d’en Harry són tancar i tapar el cas, però un cop arribi aquest a Bangkok res serà el que sembla i no pot deixar d’investigar per arribar al fons de tot plegat.

Pederàstia, corrupció, màfies, homosexualitat... aquests són només alguns dels temes que es toquen en la novel·la.

Proa ens ofereix la segona entrega i aconsegueix que ja puguem gaudir de totes les novel·les en ordre, ja que aquí es varen començar a publicar a partir de “el pit-roig”.

Moltes opinions hi ha al respecte, la veritat és que quan vaig llegir “El ratpenat” em va sorprendre la diferencia que hi havia entre la prosa a la que ens té acostumats en Jo Nesbo amb el descobriment dels seus inicis, Escarabats és el pont perfecte entre un inici i una de les seves obres més reconegudes, encara que he enyorat la profunditat en la cultura i en les tradicions d’un país tan llunya i diferent a nosaltres, cosa que no va passar l’anterior.

El títol ja de per si atrau i alhora repel·leix una mica, els escarabats són sinònims de brutícia i almenys a mi em fan una mica de fastig, una sensació que també aporta la novel·la entre carrerons estrets i un món sòrdid que descobrirem a mesura que la investigació vagi endavant.

Perquè volen tancar el cas? Que amaga realment la mort de l’ambaixador? Fa bé en Harry de seguir endavant encontre les seves ordres?

El que aquesta novel·la mostra, més enllà d’una trama enrevessada i de les aptituds d’un gran personatge, un món sòrdid creat pels europeus que viuen en aquell país.

Ens retrobarem amb un Harry Hole que no aconsegueix oblidar-se de la mort del seu company quan ell anava begut ni de la dona que va conèixer a Austràlia. Aquest sobrepès de responsabilitat el continua apropant a la beguda. El seus sentiments de culpa cap als morts, els vius i ell mateix ajuden a construeix un personatge complex i profund.

Una novel·la feixuga si la comparem amb les seves darreres publicacions com “El lleopard”, si no heu llegit cap altre títol segur que us atrapa i sedueix, però els seus lectors més fidels podran veure com la seva ploma ha anat evolucionant fins a dia d’avui.