AFTER. En mil bocins

After, en mil bocins, és la segona entrega de la sèrie d’Anna Todd, "After", on els seus protagonistes continuen lluitant pel seu amor contra tot allò que va apareixent del passat i del present.

En Hardin la va espifiar molt i la Tessa l’ha deixat, el que va començar com una juguesca estúpida ha acabat amb dos cors trencats i un odi bullent a la sang de la Tessa i un desconcert en la ment d’en Hardin.

En aquesta segona part, els protagonistes continuaran lluitant per demostrar-se a si mateixos i als demés el que valen, però hem de recordar que el caràcter de cadascú és molt diferent i que les ganes de canviar no es tradueixen en un canvi immediat, això sense mencionar persones que tenen ganes de que fracassin estrepitosament.

El que En mil bocins ens aporta és un marc nou, la feina de la Tessa, la relació amb els seus companys i els seus desitjos de progressar en la seva carrera. Aquest marc la fa descobrir una nova faceta de si mateixa on la seva fortalesa s’haurà d’enfrontar al món real.

Els personatges secundaris van agafant més cos i pes, sobretot en Langdon, la Karen i en Ken, mentre d’altres es desdibuixen força per deixar espai a la novel·la, com la Steph o en Noah.

Segueix sent molt dinàmica en quant al tempo, però hi ha moments que sembla força repetitiva, l’autora dona moltes voltes a les situacions i es força previsible, encara que això ajuda a convertir una historia juvenil en una addicció adolescent.

Crec que l’autora més que continuar amb la història ha estat preparant al lector per la tercera entrega, on el desenvolupament final dels protagonistes ens dirà si l’amor realment tot ho venç o si els límits socials i la vida en general poden marcar més una distancia absoluta.

Es plantegen problemes més agosarats que en l’entrega anterior i mostra clarament com les noies solen ser més romàntiques i busquen una estabilitat, un futur amb anell i xumets, mentre que d’altra banda els nois són més del moment no pensen tant i, en Hardin en especial, sembla que no tinguin filtre entre els pensaments i el que diuen o fan.

La pregunta de la contraportada: es pot perdonar tot? Va molt enllà en el dilema que planteja, i alhora fa pensar en si les segones, terceres, quartes... oportunitats valen la pena o si un error pot marcar el destí d’una persona, per molt gros que aquest hagi sigut.

Confesso que hi ha hagut moments que no he compres les reaccions dels personatges, la manera en que l’autora planteja la seva narració la fa molt vívida al ulls del lector i entren ganes d’escridassar-los, realment sap com mostrar que la vida no és un camp de roses.

Recordeu que l’experiència After és 360º, descarregueu la seva aplicació gratuïta i gaudiu plenament d’una historia tatuada al cor que us ofereix Columna Editorial.