La vident de la Lluna Plena

Benvinguts amics lectors, passeu i no tingueu por, en aquesta historia que us presentaré els arcans del tarot ens donaran pistes que ens ajudaran a recorre els espais més estimats de la ciutat Comtal, això si, només una petita advertència, aquestes cartes estan repartides entre els capítols d’una increïble novel·la de la nostra gran amiga Isabel del Río, una autora que estima molt la seva ciutat i que us ve a sorprendre amb un gran relat.

Rere La vident de la lluna plena s’amaga una historia de secrets i de mentides, d’aparences i de jocs de mans, de mitges veritats i mitges mentides, d’arrels familiars i de futurs incerts, de perill i de misteri, de futurs marcats i de somnis per complir, perill, misteri i el toc just d’amor, una historia molt complerta escrita amb passió i amb delicadesa.

Diuen que es pot llegir el futur a les cartes, en aquest cas no cal, les cartes no podran dir el que tot lector dirà quan descobreixi aquesta novel·la que ens arriba de la mà de Columna, l’èxit està assegurat.

La nostra protagonista és la Laia, una jove que en un dels moments més durs de la seva vida s’ha d’enfrontar a la realitat, acaba de perdre a la seva mare i entre les seves coses troba una caixa plena de secrets, uns secrets que poden acabar amb la seva vida.

Moltes preguntes es desperten a la seva ment, qui era realment la seva mare? Qui era el seu pare? Per què la van mentir durant tota la seva vida?

La Laia és una noia molt tossuda i no deixarà de buscar respostes, unes respostes que aniran creuant-se al seu camí en forma d’arcans i notes en post-it, algú la està guiant i protegint però qui? I per què?

Aquest nom no us el puc dir, però algú del seu passat complirà la promesa de guiar-la en el descobriment i aquest fet també canviarà el seu propi destí.

Una de les lliçons de vida que descobrirem a la novel·la és que cal fer neteja del passat per continuar endavant, una certesa fàcil de dir i molt difícil de fer.

Si esteu preparats per enfrontar-vos a la veritat, a una societat secreta que vol un tresor amagat, si teniu el cor pur i ple d’esperança, us espera un camí tortuós i laberíntic on la veritat sorgirà a la llum i les respostes seran aclaparadores.

Les cartes estan sobre la taula, només les haureu de seguir, l’aventura està servida i el passat mostrarà la cara per fi.

M’ha costat molt presentar la novel·la sense dir gairebé res de la seva trama, quin patir, quants secrets i jo sense poder dir gairebé res.

El que si que puc dir és que la seva lectura és addictiva, les seves descripcions sobre la ciutat són impecables i els personatges estan molt ben construïts, són sòlids i el lector pot jugar amb les seves llums i les seves ombres.

Sé que les fades viuen al bosc, però si hi haguessin fades de ciutat una d’elles seria Isabel del Río, sap crear il·lusions i trucs de màgia amb fulls i tinta, sedueix al lector de tal manera que no pot deixar de llegir fina a retrobar-se amb l’arcà de l’Estel, senyal d’esperança i bons presagis, una novel·la amb banda sonora pròpia.