El color taronja representa l’alegria, la joventut, la
calor, l’estiu. És brillant i refrescant. Per aquest motiu dediquem
aquest color als més joves lectors i als seus primers amors.
L’efecte AFTER ha
arribat amb força i amb ganes de quedar-se entre el púbic més jove i no tant
jove.
AFTER és una novel·la on s’inclou
una novetat fins ara poc o gairebé inaudita en el món de les lletres, una
lectura 360º. Si us descarregueu la seva aplicació gratuïta, la novel·la us
regalarà fotos, vídeos, pistes d’àudio i altres sorpreses que fan gaudir d’una
manera nova l’experiència de descobrir una historia entre planes de paper.
Una historia que enganxa, que atrapa, que sedueix i que
queda tatuada sota la pell, on dos personatges tan diferents com la nit i el dia
però tan imprescindibles que l’un sense l’altre no es complementen.
Poden dues persones tan diferents estimar-se?, Poden
aconseguir equilibrar els seus mons de manera que flueixi una relació seriosa
entre ells?...
La veritat és que per descobrir-ho haureu de llegir la
sèrie, ja que quan acabeu amb el primer llibre més val que tingueu el següent a
mà, ja que l’autora deixa al lector amb l’ai al cor i amb ganes de donar algun
calbot a més d’un personatge, bé, a gairebé tots.
Columna ens ofereix aquestes sèrie d’Anna Todd, una historia d’amor i
desamor, de perdó i de confessió, de superació i de lluita constant.
Con un título donde dos simples palabras se contraponen
en significado, Pierce Brown nos
presenta la primera entrega de su trilogía formada por Amanecer rojo, “Dorado” y “El segador”.
Todo amanecer es un inicio de un nuevo día, de una nueva
era, el principio de aquello que se espera mejor que lo anterior. Un amanecer
lo relacionamos más con la claridad, con la luz dorada del sol y es su puesta u
ocaso que tiñe el cielo de tonos rojizos.
Una novela de genero distópico con pinceladas de ciencia
ficción, una trama adictiva que recuerda vagamente a sagas o trilogías
anteriores como “Los Juegos del hambre”, “Los juegos de Ender” o incluso “Juego
de Tronos”.
Marte era el dios de la guerra y en Marte está a punto de
estallar una revolución que quién sabe cómo terminará.
Todo lector que empiece Amanecer rojo estará condenado a vivirlo, a sufrirlo y a lucharlo,
su prosa es viva y dinámica, sus descripciones son muy ricas y sus personajes
están tan bien construidos que acaban siendo héroes y villanos a la par.
Molino, nos presenta
una novela de aquellas que provoca una dualidad en el lector, en parte quieres
que se termine para descubrir que más nos depara, pero por otra a medida que
avanzamos nos damos cuenta que la novela se va terminando y tendremos que
esperar hasta la próxima entrega.
Maria Carme Roca ens convida a visitar
Barcelona, 1715-1716 amb La merla blava
de la mà de La Galera.
Caterina, una jove
orfe que de petita va ser acollida al convent de santa Clara, es veurà obligada
a refugiar-se a casa dels seus oncles, ja que el rei Felip V ha ordenat
construir la Ciutadella allà on hi havia el convent. Però l'oncle Jeroni
l'assetja contínuament i la noia decideix fugir.
La Merla Blava, una organització antiborbònica que, de
primer la confon amb l'espia Marianna de Copons, aprofita la semblança i
l'acull a les seves files. I, si en un principi l'amistat uneix Caterina i
Marianna, la gelosia d'aquesta les acabarà enfrontant. Marianna no pot evitar
que Antoni, el seu amant, s'enamori de Caterina que també n'està d'en Josep, el
noi que va conèixer quan vivia a casa dels seus oncles.
Mentrestant, un oficial francès, mà dreta del coronel Le
Querchois a qui Marianna va trair durant la guerra de Successió, busca el
moment de venjar-se... I enmig de les intrigues polítiques i personals, de
matinada, la Merla Blava deixa sentir el seu cant i lluita en defensa dels
oprimits.
Fanbooks ens torna a sorprendre amb una
saga a l’alçada de les seves publicacions anteriors com “Els jocs de la fam” o
la saga “Divergent”, aquest segell apunta cap a un públic juvenil amb ànsies
d’aventures, on el món dels adults no és un obstacle per gaudir d’una
experiència vital pels protagonistes, on ells es poden identificar molt
ràpidament amb ells i crear una espècie de vincle que els manté enganxats a una
bona historia i no a una consola de videojocs.
El corredor del laberint és la primera entrega de la
saga que porta el mateix títol. Aquest situa al lector en una època indefinida
on els protagonistes van sent dipositats un a un, mes a mes, en una clariana i
on la seva ment només recorda el seu nom. Aquests joves s’han anat organitzant
per sobreviure, de manera que junts puguin sortir de la clariana on viuen, el
problema és que aquesta clariana esta envoltada per un laberint que varia cada
nit i on viuen Grius (uns monstres esgarrifosos).
¿S’enfrontaran els nois al laberint?, ¿Podran sortir
d’ell?, ¿Aquesta és la seva salvació o els portarà a començar de nou?
No us puc dir res més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”.
L’aventura tot just acaba de començar.
Per fi, tenim a les mans la història d’en Quatre, el jove divergent que ha robat
molts cors al llarg de tot el món.
El vàrem conèixer a la primera entrega de Divergent, on
ell ja és un intrèpid i treballa com a instructor, però com era ell abans? Com
era la seva vida a Abnegació? Quins secrets amaga?
Moltes d’aquestes preguntes les anem descobrint en
petites pinzellades que la Veronica Roth
deixa entre les planes de Insurgent, la segona entrega de la saga.
A la introducció d’aquest darrer volum, l’autora es
sincera amb el lector, amb com ella volia escriure la historia des del punt de
vista d’en Quatre i com va quedar atascada fins que va decidir canviar la visió
d’ell per la de la Tris.
Molts aspectes de la personalitat d’en Quatre queden
solapats pels de la Tris, però la Veronica Roth en regala aquells fragments que
no va poder afegir a les diverses entregues degut a que trencaven el fil o
creaven una distorsió en la trama.
Fanbooks en català i Rba Molino en castellà ens fan un regal amb aquest volum, una
guia que complementa la trilogia i ens dona un punt de vista diferent i únic.
Una decisió el farà lliure o el condemnarà a ser una
ombra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada