El color gris s’associa a la tardor, al mal temps i a la melangia, sense oblidar que és un dels colors de l’elegància per naturalesa.
Per això us recomanem:
El hombre que arreglaba las bicicletas es una novela que nos presenta una gran pregunta: Si estuvieras a
punto de morir, ¿A quién dirigirías tu última carta?
La respuesta se
encuentra en esta maravillosa novela llena de sensibilidad, recuerdos de
verano, olor al salnitre de la costa y todo ello bañado con toques de sol y la
brisa de otoño que nos retrae a la melancolía.
Tenéis que sucumbir
a los encantos de esta gran novela para descifrar los misterios que os acechan
ahora mismo, eso sí, os puedo garantizar que la pluma ágil y avispada de Ángel Gil Cheza os revelará una visión
sobre la vida, el amor, la muerte y la historia de cada uno que os dejará con
la boca abierta y los pelos de punta.
Se nota el pasado
cantautor de Ángel Gil Cheza en el esmero en que elige las palabras creando
auténticas sinfonías emotivas para unas protagonistas que son criaturas
emocionales.
SUMA de Letras nos presenta esta
gran novel·la avalada por la crítica y
el público.
En Vicenç Villatoro ens explica a Un
home que se’n va anar de manera magistral com el seu pare va abandonar les
terres andaluses, que el va motivar, el motiu de la tria del destí, l’arribada
i un periple que no va ser gens fàcil.
Amb una Espanya
franquista i marcada a foc per la guerra tenim un teló de fons incomparable i
tan ben documentat que ens fa entrar de cop a la trama interessantíssima de
l’obra.
Si que és una
biografia d’una nissaga, però alhora és un retrat d’un fenomen social que es va
donar en massa entre els anys cinquanta i seixanta.
El seu avi, que va
ser presoner i va patir l’agonia de veure’s condemnat a mort, es va motivar en
la recerca de l’anonimat i d’una vida millor i plena d’oportunitats per als
seus fills.
Un salt que no és
gens fàcil, és tallar de cop les arrels de l’arbre que et sosté a terra i anar
a plantar esqueixos a un territori que no coneixes.
De la mà de Proa podem gaudir d’una obra narrada en
primera persona i en que la documentació és tan didàctica que ens fa sentir en
la pell dels que ho varen deixar tot per la seva veritable pàtria: la seva
família i el benestar d’aquesta.
La noche soñada es una historia sobre la búsqueda de la felicidad. Premio Primavera de Novela 2014 y pubicada por Espasa, donde el lector de la mano de Màxim Huerta, el
lector descubrirá que el viaje más arriesgado es el que se emprende hacia el
amor, tantas veces doloroso e imposible, pero con el que nunca deberíamos dejar
de soñar.
En la víspera de
San Juan de 1980, los habitantes de Calabella, en la Costa Brava, esperan a la
mítica Ava Gardner, que va a inaugurar el cine de verano del pueblo. Todo el
mundo está pendiente de la actriz, salvo Justo, el benjamín de la peculiar
familia Brightman. En el día más mágico del año, el muchacho ha decidido que,
en vez de pedir un deseo, va a hacer todo lo que esté en su mano por cambiar el
destino de los suyos.
Columna ens apropa Quan en dèiem xampany que té el punt de
sortida a les caves Francisco Oller de Cassà de la Selva, un territori que tots podem visitar i
que amb la ploma màgica de l’autor narra l’inici d’una saga. Tres generacions
que lluitaran pels mateixos objectius.
El llibre va de
Reims a Cassà en un vaivé constant que mostra el contrapunt entre la riquesa i
la despreocupació europea i el treball més rústic i entregat que es donava a les terres catalanes.
La història del
fundador es basa en el viatge a Reims i la dels pares i tiets de l’autor, Rafel Nadal, es situa a Cassà a la casa
Nadal.
Crec que és un cant
a la vida, a la família i al patrimoni més important que tenim: les nostres
arrels.
Només sabent d’on
venim podem saber al cent per cent qui som, on som i amb quines qualitats. No
ho dubteu, aneu a la llibreria i gaudiu d’una gran lectura acompanyada d’una
copeta ben fresca. Hi pot haver un binomi millor?
Amsterdam Editorial ens presenta
una novel·la d’aquelles on les sagues familiars estan plenes de secrets, on les
mentides tenen les cames curtes i sempre acaben per ressorgir trasbalsant el
present, on si les parets de la casa familiar poguessin parlar més aviat
cridarien.
Hannah Richell ha sigut
comparada amb Kate Morton o Daphné du Maurier, però les comparacions són
odioses encara que la intenció sigui una lloança.
Crec que només la
podem comparar amb elles en una idea general d’englobar la novel·la en un
gènere de sagues familiar i de secrets profunds, per la resta poc a comparar a
la meva manera de veure.
Els secrets de Clifftops és una
novel·la profunda, que comença amb un fet que desencadenarà una història plena
de dolor, secrets i mentides però amb un bri de llum i esperança al futur.
La història de la
família Tide ens l’expliquen a diverses veus els seus propis protagonistes,
l’autora intercala capítols sobre el fet que va capgirar la família per sempre
i el moment actual.
Una novel·la que
relata una tragèdia però amb l’alè de l’esperança.
Finalment tot
sortirà a la llum fent que el dolor sigui més suportable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada