Muerte en el club de lectura

Por Maria Valle Viña

Hoy os presentamos la última entrega de la serie de misterio protagonizada por la detective Aurora Teagarden y que nos trae la editorial Suma de Letras. Es el octavo título que culmina una saga de novelas interesantes, con una protagonista peculiar, que además de verse involucrada en complejas investigaciones criminales tiene que lidiar con sus problemas familiares y personales.

Una escena espantosa aguarda a la bibliotecaria Aurora «Roe» Teagarden cuando regresa del almuerzo con Las Mujeres Engreídas, su grupo de debate literario. Su cuñada Poppy aparece ensangrentada y muerta en la puerta trasera de su casa. 

La investigación de un caso como este nunca es fácil dada la atmósfera chismosa de cualquier pueblo pequeño. Y menos teniendo en cuenta los romances extramatrimoniales de la asesinada y la necesidad de proteger a su familia. Además, «Roe» también está viviendo una incipiente relación romántica y la aparición repentina de su medio hermano adolescente.

Demasiadas cosas para una sola persona… incluso para una mujer tan equilibrada como Roe.

Muerte en el club de lectura lo escribe Charlaine Harris. Escritora estadounidense de bestsellers, ha escrito historias de misterio durante más de veinte años. Comenzó a escribir desde que pudo sostener un lápiz, aunque sus primeras obras consistieron en su mayor parte en poemas sobre fantasmas y posteriormente angustia adolescente, también escribió obras de teatro y acabó dedicándose a la literatura más tarde. 

Después de publicar dos historias de misterio independientes, Charlaine Harris decidió crear una serie. Comenzó con los libros de Aurora Teagarden, una serie llamada Real Murders, en los cuales ahora se incluye el libro que hoy os presentamos.

Con Muerte en el club de lectura tenemos entre las manos una novela ágil e interesante, con una trama entretenida que mezcla misterio y cotidianidad. Conseguirá relajarte y entretenerte a partes iguales en estos meses en los que tanto apetece leer bajo una manta.

Unos personajes singulares, preocupaciones familiares, un irónico sentido del humor, misterio y los típicos entrometidos de toda ciudad pequeña dan forma a la trama de Muerte en el club de lectura.

En una sola persona

Avui us presentem un autor clàssic i consagrat recuperat gràcies a labutxaca i edicions 62, i al seu afany per mostrar-nos que les novel·les encara que siguin llunyanes en el temps poden estar molt més al dia que qualsevol best-seller mundial del moment.

Aprofitant el rebuf de John Irving i la seva novel·la “El món segons Garb” publicada l’any 1978 i amb la qual va aconseguir el Premi Nacional del Llibre i que també podem trobar a labutxaca trobem el contrapunt perfecte de la novel·la que us presentem avui titulada En una sola persona.

A “El món segons Gurb” trobem la història d’una dona jove en una època de guerra, l’any 1942 la Jenny Fields, trenca amb la imatge que s’esperava d’ella com a noia de bona família i que s’hauria d’haver conformat en buscar un bon marit, per convertir-se en infermera, una jove independent que rere les insinuacions de tots aquells que no la comprenen decideix obtenir allò que desitja de la vida sense les obligacions ni expectatives del moment, així és com la jove Jenny Fields es transforma en la mare d’en S. T Garp, sense marit i continuant la seva professió.

Una novel·la centrada en la feminitat, el que s’ha de fer, les obligacions i el viure de cara la galeria, tot el contrari de En una sola persona.

Aquesta darrera obra de l’autor es presenta a la modernitat sexual sense pels a la llengua ni complexos ni tabús. La tònica del llibre és la llibertat.

El seu protagonista és un noi que viu al mitjans del segle passat amb tot el context social i econòmic fent una bullida important però allò que a ell li preocupa és la seva identitat sexual i els múltiples interrogants que apareixen al llarg de la seva vida acompanyats de molts personatges que exposen cadascun un nou punt de vista i de reflexió.

El noi comença la novel·la volent reafirmar la seva heterosexualitat a qualsevol preu i s’acaba convencent de que està bojament enamorat d’una dona major que ell. Com comprendreu per múltiples raons acaba essent un desastre i descobreix la seva homosexualitat.

Com ho acceptarà ell? I la societat? Què experimentarà? Com? Amb qui? 

Poc a poc desgranareu una historia on la veritat i la seva recerca és la veu cantant mentre ell transita un camí de dubtes, incerteses i múltiples opinions.

Lògicament no us explicarem com acaba però si que podem dir-vos que és una obra mestre en majúscules i que cal llegir-la per veure com un autor té l’art de passar d’escriure un llibre femení i estereotipat en una època a una nova historia trencadora, subjectiva a critiques i amb un públic que potser dispararà critiques.

És genial i una clara obertura de pensament.

No ho dubteu més i aneu a conèixer-lo!

El cas Eduard Einstein

Em trobo davant un full en blanc, amb moltes coses per dir i amb la necessitat d’ordenar molt les idees. Jo sempre he admirat la figura d’Albert Einstein, ja que va ser tot un geni que de petit suspenia a classe i creien que no arribaria gaire lluny, aquest aspecte em mostrava un home lluitador i capaç, però després de llegir El cas Eduard Einstein, aquest personatge idealitzat per a molts, i per a mi també, a començat a mostrar moltes ombres.

Molts us preguntareu qui és en Eduard, doncs bé la resposta és senzilla, fou el fill petit d’Albert Einstein i de la seva esposa Mileva.

Un jove molt especial a qui Laurent Seksik dona veu en aquesta novel·la, on descobrirem el que pensaven els seus pares i el que el propi protagonista pensava sobre si mateix i sobre el món que l’envoltava i que gràcies a Angle Editorial arriba a les nostres mans.

Com a fill de dos brillants científics, s’esperava molt d’ell, Eduard fou un nen sensible, sovint escrivia poesia i havia planejat estudiar medicina, ja que volia esdevenir un analista freudià. Al llarg de la seva adolescència i primera joventut, va anar canviant, era més retret i amb tendències suïcides. El tractament amb diversos metges, incloent Sigmund Freud, tenien pocs beneficis i li van diagnosticar esquizofrènia. L'any 1932, Eduard va ser internat a l’hospital psiquiàtric de Zuric, Burghölzli per primera vegada. Tot i que més tard aniria amb la seva mare, qui en tindria cura i amb qui la seva condició va millorar, però finalment va tenir que ser hospitalitzat de nou fins als seus darrers dies.

L’autor parla amb veu de causa, la seva amplia documentació i el seu treball de recerca han creat una obra homogènia on descobrirem aspectes personals de la família Einstein i sobretot del rerefons d’una època de canvis i de revolucions.

Amb la veu i la vida d’Eduard he rigut i he plorat, la pell se m’ha posat de gallina i el cor se m’ha encongit, aquesta novel·la que alguns consideraran curiosa, jo he descobert  la Mileva, una dona, una mare que farà tot el possible pel seu fill, una gran científica amb una ment deductiva i una ànima sensible.

D’altra banda se’ns mostra un Albert Einstein com a pare absent, un home que considerava el seu propi fill com l’únic problema que no va aconseguir resoldre, un home capaç de descobrir lleis universals que ens mostren com funciona el món i que no va saber com tractar al seu propi fill.

El llibre remarca una frase que m’ha donat molt a pensar “La gent que em coneix li dirà que sóc boig. No s’ho cregui. Els bojos es caracteritzen perquè no saben qui són. Jo sóc fill d’Einstein”.

Jo sempre he sentit a dir que els nens i els bojos diuen la veritat, doncs bé, hi ha veritats que fan molt de mal.

L’autor, tot i centrar-se en el personatge de l’Eduard, ens mostra també les debilitats i les febleses d’un dels personatges més universals que coneixem, ens mostra la seva complexitat i la seva humanitat. Ningú és perfecte i molt menys ell.

Ha creat una novel·la molt addictiva, amb una prosa concisa i clara, amb fets contrastables i que el lector gaudirà com en un sospir, on és conjuga la intel·ligència i el cor, on ens mostra a persones molt humanes i una situació difícil on cadascun d’ells reaccionarà a la seva manera. 

Us recomano que descobriu que s’amaga rere la fotografia de la portada.

Una casa en Thornwood

Por Ángela Sánchez Vicente

“Cuando tú eres lo único que separa un pasado violento del destino de aquellos a quienes amas, ¿hasta dónde estás dispuesto a llegar para salvarlos?”

Bajo esta pregunta se presenta Una casa en Thornwood una aventura sobre la verdad oculta en el pasado, cómo este puede interferir en el hoy, el cisma con todo aquello que no te deja avanzar y un renacer comenzando de cero.

La protagonista de esta historia es la joven y dulce Audrey, la cual hereda una casa de su exmarido en Queensland.

Hasta aquí todo parece ir bien puesto que ella viajará con una maleta de sueños hacia una casa que se ha de llenar de nuevas esperanzas, ilusión y nuevos horizontes pero solo llegar se enterara de que su exmarido murió en extrañas circunstancias.

Como si fuera una bofetada de la vida Audrey sentirá que el mundo se le viene abajo y que lo que le podía salir bien ha resultado otro fracaso a añadir a su inacabable lista… pero no dejara que la rabia y la frustración se apoderen de ella así que manos a la obra y a investigar.

En la casa encuentra una foto muy inquietante del antiguo propietario y un retal en donde se explica que este hombre fue acusado de asesinar a su esposa a la vuelta de la Segunda Guerra Mundial.

Tal será la obsesión de Audrey por este hombre que llegará a unir ambas tramas en una sola investigación y aunque no os queramos adelantar nada de nada de lo que averigua os podemos asegurar que su inteligencia y tenacidad la harán llegar muy pero que muy lejos.

De la mano de Anna Romer aparece una historia conmovedora con sentimientos encontrados y una descripción psicológica de los personajes que llega a asombrarnos y a meternos dentro de la historia en un abrir y cerrar de ojos.

Gracias a Suma de letras tenemos una historia de fuerza, valor, renacer, verdad, investigación, asesinato, nuevos amores y un personaje principal que nos enamorará capitulo a capitulo.

¿Os apetece un viajecito a Tornwood? 

¿Queréis conocer el secreto de Samuel Riordan?

Id a las librerías y preguntad por este título, seguro que os gustará y os hará compañía en este frio Febrero.

Ofrena a la tempesta

Per Eva de las Heras i Mestres

 

L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar l’Editorial Columna, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.