El corredor del laberint

Fanbooks ens torna a sorprendre amb una saga a l’alçada de les seves publicacions anteriors com “Els jocs de la fam” o la saga “Divergent”, aquest segell apunta cap a un públic juvenil amb ànsies d’aventures, on el món dels adults no és un obstacle per gaudir d’una experiència vital pels protagonistes, on ells es poden identificar molt ràpidament amb ells i crear una espècie de vincle que els manté enganxats a una bona historia i no a una consola de videojocs.

El corredor del laberint és la primera entrega de la saga que porta el mateix títol i que va precedida per:  “The Maze Runner, The Scorch Trials”, “The Maze Runner, The Death Cure”, “The Kill Order” i “The Maze Runner, Secret Files”.

Aquesta primera part ja la podreu veure a la gran pantalla de la mà de 20th Century Fox.

Ha sigut tan gran l’èxit d’aquesta saga que l’autor, James Dashner, diu que ja està preparant una continuació.

El corredor del laberint situa al lector en una època indefinida on els protagonistes van sent dipositats un a un, mes a mes, en una clariana i on la seva ment només recorda el seu nom. Aquests joves s’han anat organitzant per sobreviure, de manera que junts puguin sortir de la clariana on viuen, el problema és que aquesta clariana esta envoltada per un laberint que varia cada nit i on viuen Grius (uns monstres esgarrifosos).

La vida a la Clariana sembla en equilibri fins que hi arriba un noi nou, en Thomas, un jove curiós que vol descobrir com sortir i considera que allò no és vida, sembla que la seva ment no està del tot en blanc i recorda una frase “Tot canviarà”, però què canviarà? Estaran preparats pel canvi?

Els personatges són molt diferents entre ells, des d’en Chuck, un noi que carrega amb el seu parloteig, l’Alby que sembla que aporti la idea de cap visible i dona molta importància a les normes i regles per mantenir l’equilibri, en Newt que sembla un conseller i en Min-Ho que és el cap dels corredors, els joves que cada dia recorren en laberint intentant crear un mapa per poder sortir-ne i en Gally, ve aquest millor el jutgeu vosaltres mateixos.

I, la última persona en arribar a la Clariana i la última, serà una noi, la Teresa. Tant ella com en Thomas tenen alguna cosa en comú que anirem descobrint mica en mica.

¿S’enfrontaran els nois al laberint?, ¿Podran sortir d’ell?, ¿Aquesta és la seva salvació o els portarà a començar de nou?

La narrativa de l’autor és molt dinàmica, posa molt ràpidament al lector en situació, el convida a descobrir que hi ha més enllà de la clariana i deixa una sorpresa bruta al final que només l’encoratja a demanar que arribi ben  aviat la següent entrega de la saga.

La confessió d’en Thomas sobre allò que recorda i com la població de la Clariana s’haurà d’enfrontar al dilema de quedar-se on son o lluitar per la llibertat, dividirà el grup i ens mostrarà com l’esperit de lluita i superació no està regit amb l’edat, sinó amb l’anhel de cadascú.

Després d’haver llegit la novel·la, he caigut a la temptació de veure la pel·lícula, i quin error més garrafal per part meva. Els tempos no s’ajusten, el poder de la imaginació trairà al lector i com és obvi, intentar condensar la història en el temps d’una pel·lícula deixa molts aspectes fora. 

No us puc dir res més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”. L’aventura tot just acaba de començar.