Mirall Trencat

Per Maria Valle Viña

Avui, dins la setmana del llibre en català, us presentem un llibre que podem considerar un clàssic, d’una de les grans escriptores en llengua catalana. Es tracta de Mirall trencat de Mercè Rodoreda que ens presenta la editorial Club Editor Jove.

Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols. Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... un retrat de família al llarg de tres generacions i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Tot això molt ben contextualitzat en una Barcelona que com els personatges i la història va canviant, ja que comença a principis del segle XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. 

Mirall Trencat és una obra coral, on un seguit de personatges tenen relació entre sí pels llaços familiars i personals. Formada de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu. 

Donat l’èxit de la novel·la l'any 2001, Mirall trencat fou portada a la televisió.  On tot comença així:

Mercè Rodoreda és l'escriptora contemporània que més projecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX; totes les obres han estat traduïdes i han rebut una bona acollida per part de la crítica de tots els països on han editat. 

És la novel·lista més important de postguerra, autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, “La plaça del Diamant” (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes i que també trobarem amb l’editorial Club Editor Jove, entre d’altres obres com “El carrer de les camèlies”, “Jardí vora el mar”, “Quanta, quanta guerra” i “La mort i la primavera”. 

 

Mercè Rodoreda comença a escriure contes per a revistes, i més tard,  es dona a conèixer gràcies a Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.

A meitat dels anys setanta retorna a Catalunya, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Quanta, quanta guerra, al 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. 

Mirall trencat, doncs, amb un gran simbolisme, un to apassionat i un estil que trobem en pocs llibres, és una novel·la per gaudir, tot un plaer per tots aquells a qui ens agraden els clàssics de la literatura catalana i en general, les novel·les en majúscula.