En parlar-vos de l’exitosa saga de Suzanne Collins, Els jocs dela fam, publicada en català per Estrella Polar, Fanbooks i labutxaca i en castellà per Molino, no seria gens just que us expliqués tot
l’argument o que sense voler us deixés anar un spoiler.
Els jocs de la fam se’ns planteja una visió d’un futur gens
prometedor per la majoria de la societat, on un cop l’any dotze nois i dotze
noies es veuen obligats a participar en un reality on només pot sobreviure un,
mates o et maten.
Sobre aquest argument de base es construeix la trilogia de Collins. Una
saga que en principi anava dirigida a un públic més aviat adolescent però que
ha acabat atrapant lectors de totes les edats. I és que de Els jocs de la
fam se’n poden extreure moltes lectures socials, polítiques, crítiques a la
cultura de l’espectacle o a les estructures del poder.
La saga de El corredor del laberint de James Dashner, publicada per Fanbooks, situa al lector en una època
indefinida on els protagonistes van sent dipositats un a un, mes a mes, en una
clariana i on la seva ment només recorda el seu nom.
Aquests joves s’han anat
organitzant per sobreviure, de manera que junts puguin sortir de la clariana on
viuen, el problema és que aquesta clariana esta envoltada per un laberint que
varia cada nit i on viuen Grius (uns monstres esgarrifosos).
No us puc dir res més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”. L’aventura tot just
acaba de començar.
Con un título donde dos simples palabras se
contraponen en significado, Pierce Brown nos presenta la primera entrega
de su trilogía formada por Amanecer rojo, “Dorado” y “El segador”,
publicada por RBA.
Todo amanecer es un inicio de un nuevo día, de una
nueva era, el principio de aquello que se espera mejor que lo anterior. Un
amanecer lo relacionamos más con la claridad, con la luz dorada del sol y es su
puesta u ocaso que tiñe el cielo de tonos rojizos.
Dada esta imagen alegórica, nos encontramos frente a
una sociedad donde los rojos, viven engañados y esclavizados por los dorados,
la elite de una nueva sociedad que partió de la Tierra hace más de trescientos
años y que se ha establecido en Marte.
A la saga Divergent
de Veronica Roth ens trobem en una societat formada per
faccions, a cada una d’ella en formen part els individus amb unes capacitats
determinades. Al complir els setze anys els joves de cada facció poden triar
quedar-se a la facció on són amb la seva família o ser transferits a un altre
facció.
Tot sembla molt idíl·lic, però
sempre que hi ha una societat on el poder està en mans d’uns quants, hi ha gent
disposada a agafar-ne una part per a ells mateixos. Una guerra esclatarà entre
les faccions i els nostres personatges hauran de decidir quin camí prendre i
lluitar contra les seves pròpies pors.
La por i el desconeixement són
perillosos i els Divergents estan a punt de descobrir el que el futur els
espera si es queden amb els braços plegats.
La podreu gaudir en català
gràcies a Estrella Polar i Fanobooks i en castellà gràcies a Molino.
A la saga After d’ Anna Todd, viurem
la història d'amor entre la Tessa Young, una estudiant universitària, i en
Harry, el "noi dolent" per excel·lència, tatuatges i mala vida que li
ha canviat tots els plans i la seva visió de l'amor i el sexe. La seva vida mai
no ha tornat a ser la mateixa...I ara l'amor trontolla. Què està passant a la
jove parella? Qui o què s'interposa en la seva felicitat?
Amb més de mil milions
d’impactes, After s’ha convertit en el fenomen més gran de la història de la
plataforma Wattpad. Ara arriba finalment el llibre –que aviat es convertirà en
pel·lícula–, enriquit i amb contingut nou de la mà de Columna.
Una de les darreres novel·les
il·lustrades que ens han encantat ha estat Cooltureta,
una història on els nous moderns i els seus ideals, rituals i tòpics queden
reflectits a la seva perfecció esdevenint una guia reflexiva sobre una nova
tribu urbana sense ofendre a ningú i amb un fort rerefons per qui el vulgui
agafar.
Amb aquesta nova aposta de Rosa dels vents i Lumen podem gaudir i paladejar el millor de la Moderna de poble, una activa i
productiva jove que no es cansa de retratar un sector de la societat actual
fins als seus confins més recòndits.
Shannon
Messenger se lanza de cabeza con una saga a la que le auguro un
éxito seguro entre el público juvenil y no tan juvenil, nos narra un amor muy
puro y potente capaz de remover las fuerzas de la naturaleza y poner al cosmos
de pie.
Un amor tan fuerte no puede morir y la promesa de
protección no se puede quebrantar por menudencias.
Tendrán que aceptar la verdad de quienes son y cómo
son, aceptar aquello que les separa y luchar para acercarse y vivir su gran
amor, un amor que está escrito en las estrellas.
RBA nos
sorprende con La voz del viento que inicia un fenómeno, una novela donde
podemos encontrar un recurso espectacular para animar a los adolescentes a
empezar a leer por placer y no por obligación.
Jennifer
E. Smith y su pluma fresca nos ofrecen una novela juvenil
donde el amor y la felicidad son los protagonistas, los propios amos del
destino y la diferencia entre ser y tener.
SUMA
de Letras nos enseña que algunos se pasan la vida buscando la
felicidad, cuando no la encuentra se desesperan o se resignan a ser infelices
toda la vida. El problema es que la gente no entiende que la felicidad no
existe en un lugar y hay que ir a buscarla, porque la felicidad siempre está…
está en una charla, en un e-mail, en un amigo, en una mirada, en una
sonrisa.
La felicidad es algo tan simple que a veces no nos
damos cuenta que está, y ese es el problema en La felicidad debe ser algo así.
No està escrit a les estrelles és un drama de proporcions èpiques, una profunda
visió de l’amor juvenil on els seus protagonistes tenen el destí marcat per
l’espasa de Dàmocles i on l’esperança es substituïda per la brutal realitat.
Una història publicada pel segell
juvenil Fanbooks, però que jo
recomano a tots els públics degut a la seva profunditat i riquesa. En castellà
la podreu trobar publicada per Nube de
Tinta.
John Green obre els ulls a molts lectors sobre el fet que mentre
hi ha vida s’ha de viure, que els somnis per petits que siguin s’han d’intentar
aconseguir i que si som vius i no aprofitem els moments de felicitat no tenim
perdó.
Querido Atticus ha sido toda una revelación, un soplo de aire fresco
y una lectura con dos visiones dependiendo del lector, me ha sorprendido
gratamente, cosa un poco difícil cuando pasas media vida entre libros.
Sinceramente, confieso que mi primera impresión al
tener el ejemplar en las manos y ver que era de RBA Molino, un sello dirigido al público juvenil, fue pensar que me
aburriría, que no descubriría nada nuevo y que sería una lectura ligera y sin
complicaciones. ¿Cómo se puede estar más equivocado? Jamás, repito, jamás
juzguéis un libro por su portada ni por el sello que la firma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada