El jove però
rigorós segell Llibres del delicte ens
presenta La dona de gris, una
novel·la signada per Anna Maria Villalonga,
nom de respecte i qualitat dins del món dels negrots catalans.
Els lectors
s’endinsaran en una novel·la on es conjuren la rutina i un fet desencadenant
que canviarà la vida d’un somiatruites.
El nostre narrador
és un home madur, desencantat de la vida que la veu passar dia a dia i no sap
com viure-la. Sempre s’ha refugiat entre llibres i pel·lícules, però aviat
s’adona que la vida és quelcom més, que hi ha un món fora les quatre parets de
casa seva i que per poder entrar al món no té més remei que donar el primer
pas.
Mentre pren un te
en una cafeteria una dona vestia de gris perd el fulard i ell en un exercici de
bona educació la segueix per retornar-li, però de camí descobreix que aquell
episodi pot ser el començament d’una aventura al més pur estil del cinema
clàssic o de les pel·lícules de detectius, així és que decideix descobrir qui
és aquella dona.
Per mitjà del
despertar de nou a la vida descobrim la vida de la dona gris, la Glòria, una
dona amb una vida més negre que gris, la seva vida és monòtona i força avorrida
fins que un dia tot canvia.
Quin és el motiu
d’aquest canvi? Qui n’és el responsable? Qui li pot explicar?
El nostre amic
anirà estirant del fil, mica en mica, i ens mostrarà la vida del fill de la
Glòria, la seva curiositat desembocarà en un final funest, però diuen que la
justícia és cega i a vegades s’hi arriba per camins poc transitats o escales
desgastades.
La novel·la en si
és massa profunda, massa real en molts aspectes i massa curta.
L’Anna Maria té el
poder d’atrapar el lector, la seva prosa és dinàmica i els girs argumentals no
deixen que abandonis la història. L’he llegit d’una tirada i m’he quedat amb
ganes de saber com viurà a partir d’ara el nostre amic i la senyoria Celia.
La dona de gris, és un reflex de
part de la nostra societat, persones grises que fan la seva vida però que passen
desapercebudes per la gran majoria, gent de la que poques coses es diuen i
moltes es callen. La Glòria es transforma en víctima i botxí, una dona que
decideix per si mateixa.
Podria enumerar
molts motius pels quals us recomano aquesta novel·la, primer de tot sóc una
ferma seguidora de Llibres del delicte i si ells ho publiquen ja té el seu
punt, si em fixo en l’autora, només puc dir que és de les poques persones que
en poques paraules és capaç de fer posar la pell de gallina i copsar tota
l’atenció del lector i si oblido tot el que he dit abans la història per si
mateixa es mereix un reconeixement.
Una novel·la negra
amb una gran dosis de realitat i una increïble profunditat en la descripció del
caràcter dels personatges i amb molta riquesa cultural cinematogràfica i literària.
M’ha agradat tant
que he acabat veient “La ventana indiscreta” d’Alfred Hitchcock, si la llegiu
ja ho entendreu!
