20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, en transport públic

Per Maria Valle Viña

Ho reconec, sóc una apassionada del senderisme, de la natura i de tot el que això comporta. Les passejades amb la família o amb els amics, descobrir paisatges nous, els preparatius per les excursions, planificar la ruta, els dinars a l’aire lliure... la ciutat es genial, però sempre es un bon pla marxar un dia o un cap de setmana a gaudir de la natura. 

Tot i així, moltes vegades sorgeixen inconvenients que són molt importants, com el temps i el transport, inconvenients que gràcies a “20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, en transport públic” ens soluciona. En primer lloc perquè són excursions pel voltant de Barcelona i en segon lloc perquè a totes elles hi podem accedir en transport públic, tant per l’anada com per la tornada. 

Totes aquestes excursions són proposades pel Rafa López Martín que va néixer a Barcelona al 1973 i resideix a l’Hospitalet de Llobregat. Els seus estudis de biologia li van despertar l’interès pels itineraris naturalistes. 

De mica en mica les seves passes el van conduir primer per les muntanyes litorals i després per les prelitorals, tot traçant recorreguts aprofitant la xarxa de transport públic. La muntanya s’ha convertit en la seva filosofia de vida, ja sigui caminant, corrent o en vessant divulgador del territori. Ha publicat “Barcelonès. 17 excursions a peu” i “Maresme. 17 excursions a peu”. 

Col·labora amb Descobrir Catalunya i Vèrtex. Ha aportat dades cartogràfiques i senyalitzat itineraris en els mapes de Garraf, Ordal, Marina i un tros del GR92 Tarragoní. 

Compagina la docència en una escola de Barcelona amb la recollida d’informació naturalista i rutes de muntanya que podeu veure en el seu blog.

 

La idea de Rafa López a l’hora de fer el llibre va ser, com ens explica en la seva introducció: “...fer una tria d’itineraris pels principals espais naturals al voltant de Barcelona, que es puguin fer en un matí o una mica més, i que tots es facin utilitzant el transport públic...” 

A més, totes aquestes rutes són lineals, no són circulars com moltes de les que ens trobem la majoria de vegades i que ens obliguen a tornar enrere perquè tenim el cotxe aparcat en un lloc concret, o perquè no tenim opcions de tornada amb transport públic. 

En aquest cas, tenim un punt de sortida i un altre d’arribada diferent, i en tots dos casos trobarem transport públic. Pocs llibres d’aquest tipus ens mostren rutes així, que es puguin fer en poques hores i que a més ens permeti no preocupar-nos dels cotxes.

Les rutes que trobareu al llibre editat per Cossetània Edicions en la seva col·lecció Azimut són de Collserola, el Garraf, L’Ordal, Marina i Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles de Bertí i el Montseny. A totes les rutes hi trobarem una fitxa tècnica, explicacions detallades del paisatge, mapes que ens ajudaran i l’itinerari descrit de forma molt precisa. 

També podem trobar amb l’editorial Cossetània Edicions altres llibres amb excursions interessants com “Curiositats naturals a prop de Barcelona, 70 excursions” o d’altres més extenses com “A peu de la Cerdanya a Barcelona, 25 excursions d’estació a estació de tren” o “A peu per la Via Augusta, de Martorell a Tarragona pel Penedès”. 

Les muntanyes litorals i prelitorals al voltant de Barcelona amaguen paisatges que ens sorprendran: els contrastos de l’obaga i la solana de Collserola, el passat agrícola i històric de la Serralada de Marina i Litoral, els conglomerats i els cirerers de l’Ordal, les plataformes calcàries del Garraf i el Puigventós, els miradors de més de 1.000 metres de Montserrat i el Montseny, els graus dels Cingles del Bertí... 

Si decidiu recórrer els 240 quilòmetres de camins proposats al llibre “20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, en transport públic”, podreu gaudir de tots aquests racons a prop de l’àrea metropolitana. Jo ja tinc un itinerari dels proposats preparat i ben aviat el faré, ara et toca a tu veure quina és l’excursió que més t’agrada!

Cautivos de la oscuridad

Cautivos de la oscuridad es la octava entrega de la saga Psi/cambiantes de Nalini Singh.

Para aquellos que aún no habéis descubierto esta saga donde se mezclan los seres sobrenaturales como los cambiantes y los Psi con los humanos os daré una breve pincelada de ellos.

Los cambiantes, sean el clan que sean, son seres con la capacidad de transformarse en animales, pero aun siendo así son los personajes más humanos de corazón que hay, su vida se rige en clanes y sus tareas están organizadas como en toda sociedad.

Los Psi son humanos que comparten sus mentes en una red, donde hace tiempo se instauro el silencio, eliminando los sentimientos y las emociones que los hacían humanos, son seres racionales que destacan en ámbitos diversos.

Y los humanos son el punto débil, aquellos que sobreviven como nosotros, con trabajos más a menos mundanos y coexisten con los anteriores.

Dado que es una saga se suele decir que los primeros títulos son los mejores y que después decae un poco, pero en este caso, la realidad es que la constancia en su prosa y la creación de personajes muy complejos, dotan a cada título de una intensidad equivalente.

La autora regala pequeñas explicaciones generales en todas las tramas por si el lector no ha leído los anteriores pueda situarse, pero a mi gusto, en este caso no lo recomiendo, dado que los personajes juegan entre sí en espiral, los que son protagonistas en una entrega no desaparecen de la trama general, son secundarios de lujo que soportan parte de la trama.

Otros juegan a ser el contrapunto perfecto al darle el punto perverso a esta Urban fanctasy history.

En este caso nos encontraremos con un humano, un policía de los más duros e inteligentes, que investiga a un asesino en serie, Max Shannon, no es solo una cara bonita, es culto y con una mente especial, dado que tiene escudos protectores a invasiones de los psi.

Su camino se cruzará con Sophia Russo, una psi-justo, una mente audaz que está rompiendo el silencio y empieza a sentir emociones, sabe que sus días están contados y quiere antes de que la descubran y eliminen devolver las victimas a sus familias.

Mientras trabajan en el caso, la consejera Nikita, solicita sus servicios dado que sus hombres de confianza están siendo extraoficialmente asesinados, algo impensable en la sociedad psi.

Poco a poco, Max ira descubriendo la verdad sobre Sophia y la despertará a un mundo lleno de amor, amistad, sensualidad y vida, mientras que Sophia le ayudará  a hacer las paces con su pasado.

La pregunta es ¿Serán capaces de sobrevivir?, ¿Podrán resolver los dos casos y no fallar en el intento?, ¿Podrán una Psi y un humano ser algo más que compañeros de trabajo?

Plaza & Janés hizo una gran apuesta por esta saga y realmente vale la pena descubrirla. Las historias esconden lecturas profundas, no solo trata de crímenes o de razas distintas, o de amores picantes, en el fondo trata también de la importancia de creer en los demás, en el apoyo de los que nos quieren, de seguir el corazón y no a la mente y por desgracia, también nos muestra que el mundo es inhóspito, donde el bien lucha contra el mal y donde las posibilidades de ganar no están garantizadas.

Dadle una oportunidad y no podréis dejar de leerla.

Elizabeth ha desaparecido

Por Àngela Sánchez Vicente

Cuando te falla la memoria ¿Qué es lo que falla? Necesitas recordar la dirección de tu casa para saber a dónde volver y recordar tu nombre para saber quién eres. 

¿Por qué hay cosas que olvidamos y otros recuerdos que nos persiguen sin descanso? ¿Uno se aferra a los recuerdos, o los recuerdos se aferran a uno? Te atrapan y no te sueltan. ¿Qué quieren los recuerdos? ¿Por qué insiste tanto la memoria?

Esta podría ser la perfecta descripción de la novela que nos ocupa, Elizabeth ha desaparecido en la que Maud, una mujer de avanzada edad se basa en sistemas de listas y etiquetas para recordar lo que su mente olvida.

Todo parece ir bien hasta que encuentra un post-it en que pone “Elizabeth ha desaparecido” y la rastreará por los confines de sus recuerdos remontándose a su época moza en la que Elisabeth y ella padecieron la Segunda Guerra Mundial y la desaparición de esta en Londres. Pueden parecer ideas inconexas pero no parará de buscar.

¿La memoria es el pasado que quiere seguir siendo presente? Todo lo que vivimos se muere, se ahoga en el pasado. La memoria es un manotazo de ahogado para que esas cosas no mueran, tiene vida propia; no es uno, sino ella la que elige qué cosas deja morir en el olvido y qué cosas mantener vivas.

La memoria es como un rompecabezas, que le está rompiendo la cabeza a nuestra protagonista que no para de escuchar lo que le susurran los recuerdos. Maud es una luchadora contra el olvido.

La pluma novel de Emma Healey viene pisando fuerte y reconozco que con gran facilidad nos sumerge en la psique de tan peculiar protagonista y a la vez nos hace pensar en lo que sienten las personas que se pierden en su propio mundo y el mundo los acaba por dejar de lado.

La memoria es incansable, persistente y muy inquieta. Eso es lo peor, o lo mejor, de la memoria. No sólo es inquieta… sino que te inquieta. Su memoria falla y no sé por qué. Solo sabemos que la memoria la inquieta, y mucho.

De la mano de Duomo podemos saborear una novela que es ante todo muy tierna y altamente adictiva pero que también os hará sentir esperanzas y nudos en la garganta… no querréis que acabe pero el enigma os intrigará.

¿Encontrará a su amiga? ¿Qué le habrá pasado?

No dejéis caer esta novela en el olvido e id a su encuentro, es fascinante y con un trasfondo impresionante. Para nosotros ha resultado una bofetada de realidad y una lectura embriagadora y mágica.

Entrevista Francesc Torralba

Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra d’en Francesc Torralba doncs la meva relació amb la seva obra té historia.

Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.

Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens convida tan estimat autor.

Aquest cop ens sorprèn amb La revolució ètica i abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!

De la mà d’Ara llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en aquest “Mar d’emocions” i corregir el nostre camí dirigint-lo a un port més noble i més enriquidor per nosaltres mateixos i per tots aquells que ens envolten.

Donem-li la paraula i que ell mateix es presenti a tots els seguidors de La Petita Llibreria.

De petit, en Francesc Torralba era un vailet de pilota i “tiraxines” o més aviat de contes, reflexions i històries a la vora del foc? Era un vailet que no parava quiet i que sempre que veia una arbre hi pujava. Vaig descobrir el món dels llibres a tercer de Batxillerat gràcies a un professor excepcional de filosofia. 

Recorda amb la innocència i els ulls purs amb que veia el món quan era petit? Quan creu que ens comencem a desenganyar del món que ens envolta? Hem de vetllar per no deixar morir el nen que portem a dins, perquè ens permet seguir mirant el món amb ulls innocents i és un poderós antídot a l'escepticisme i al cinisme. 

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Vaig començar a llegir filosofia als disset anys, però mai no vaig pensar que em dedicaria a escriure llibres. 

En quin àmbit de la seva tasca es sent més còmode: a la radio, a la premsa escrita o amb els seus llibres? Em sento còmode a l'aula amb els meus alumnes, gaudeixo ensenyant i explicant-los el poc que sé. Sóc un professor que escriu i no un escriptor que fa classes. 

Per nosaltres el seu èxit i fenomen rau en la barreja perfecte entre la filosofia i la teologia. Com aconsegueix arribar a l’home a través d’ambdues? Crec que cal pensar molt a fons el llenguatge i articular-lo de manera que el destinatari l'entengui, partir del seu registre per agafar-lo de la mà i fer-lo volar el més alt possible. 

Com podem rescatar a la societat d’aquesta crisi de valors? Cadascú és un agent de canvi. Sols, no podem fer res, però vinculats, junts, podem canviar-ho tot. No hi ha res escrit. El futur depèn de nosaltres. És a les nostres mans. 

Què en pensa dels mestres que com jo intentem de manera humil fomentar una filosofia entre els nanos des de ben petits? Creu que som uns somiadors? És tan utòpic? El nen és un petit filòsof que fa preguntes inquietants que els mestres i pares no sabem molt sovint com respondre. Potenciar la capacitat d'interrogar-se és potenciar la seva llibertat. 

Perquè creu que hem de portar l’etiqueta d’assignatura “Maria” o que ni la considerin assignatura? Perquè en general els coneixements humanístics estan molt desprestigiats en la nostra societat, sobretot perquè no obeeixen al paradigma de la utilitat. 

En què ens convertim si no som ètics amb nosaltres mateixos? En petits monstres que es mouen per instints primaris. 

Què ens suggereix per una formació en la ètica publica? Cal potenciar-la en tots els nivells: escola, casa, institucions públiques i privades. 

Hem de perdonar a gent mancada d’ètica? El perdó no es pot obligar mai, però és alliberador i obre un futur sense ressentiments. 

Si pogués fer un viatge en l’espai i el temps amb quins escriptors o pensadors li agradaria compartir un dinar? Amb Søren Kierkegaard (1813-1855).

A quines personalitats del món corrupte actual li agradaria regalar un exemplar d’aquesta obra? A totes, les més rellevants, però també els més insignificants que fan la viu viu en la penombra, lluny dels focus. 

Sabem que és complicat i pot semblar triar entre el pare o la mare, però mirant enrere, de quin dels seus títols està més orgullós? Quin és la nineta dels seus ulls? El sentit de la vida (Ara Llibres).

Quantes veritats incòmodes podríem destapar tan sols amb una mica d’investigació? Vivim en un món corrupte sense remei? Encara tenim alguna esperança? N'hem de destapar moltes més, però em pregunto si tindrem capacitat per digerir la veritat. De vegades, la veritat és insuportable i preferim viure en el ventre d'una mentida institucionalitzada. 

Potser és una pregunta una mica precipitada, però ja té alguna idea al calaix per una propera obra? Si, però encara l'he de pair.

Per finalitzar, ens agradaria que ens responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

Per què crec en el que crec? Per què em fa més lliure, més humà, més just, més persona.

Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta obra remogui consciències adormides i li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Àngela Sánchez Vicente