Per Àngela Sánchez Vicente
Ens trobem a la tornada de vacances i un llibre ens uneix
a tots en un criteri únic, es tracta de Els
jardins de la dissidència una obra que tot l’equip de La Petita Llibreria
ha gaudit i que cada un ha aportat un nou significat per a aquesta gran obra
d’un dels escriptors més influents de les lletres americanes.
Com si fos a una pel·lícula, en Jonathan Lethem ens presenta una història extraordinària que sembla
que es pugui tocar, sentir les olors, paladejar els gustos i sentir una immensa
proximitat amb els seus personatges.
Tot i situar-se als Estats Units del segle passat hi ha
un fort paral·lelisme amb la situació política catalana actual que també la fan
força interessant.
Els protagonistes de la historia estan obsessionats en
tramar la seva pròpia vida a través de la història mundial però no estan gens
conforme amb el model polític i social que es dibuixa i per això han de nedar
contra corrent per tal de no ferir els seus principis bàsics.
Hi ha alguna cosa més arriscada que ser el passatger que
camina en la direcció contrària en una estampida de gent que no es pregunta res
transcendental? Hi ha alguna cosa més perillosa que la ignorància disfressada
d’intel·ligència?
A través de les tres generacions que coneixerem d’aquesta
gran família podrem entaforar el nas a la lluita dels drets civils, l’ascensió
i la pujada del comunisme, el moviment hippie, les comunes i l’Occupy actual.
Cada generació buscava els seus propis somnis però... al
cap i a la fi, no són somnis paral·lels sota un nom diferent?
Un cop més Angle
Editorial ens obre una finestra al món i ens mostra la complexitat del
ésser humà, allò que ens mou i els camins que podem prendre.
Com pot afectar la història mundial a la nostra pròpia
historia vital? Us asseguro que si un endinseu en aquesta lectura veureu que
son inseparables però... Qui marca els temps? El món o nosaltres? Si canvien el
nostre món pot canviar el món?
Ara que estem una mica decaiguts per la tornada a la
feina no hi ha res millor que tornar a casa i gaudir d’una bona beguda
fresqueta i una bona dosi d’aquesta novel·la.
Trepidant, amb un ritme àgil, amb classe, divertida,
amena, profunda... no podem dir res més. És dels millors llibres que hem tingut
a les nostres mans.
Gaudiu-lo i desgraneu tot el que ens mostra.
Aquest sí que el vull llegir, ho vaig saber de seguida que el vaig veure anunciat, però l'acumulació de llibres pendents de moment ha fet que no m'hi tiri de cap. Està bé poder confirmar que Lethem segueix sense decebre, és un escriptor diferent. Caurà, i tant si caurà.
ResponEliminaEns agradarà molt saber que en penses XeXu.
Elimina