Una bona novel·la negra, actual i fresca és Passatge de les ombres, una de les
darreres novetats de la sèrie negra de RBA.
Més que negra, la podem catalogar com detectivesca i de
misteri, amb l’elegància dels grans mestres del crim dels anys vint però amb
una prosa moderna, àgil i molt amena.
L’acció arrenca quan dos policies troben un avi mort al
seu llit, potser podem pensar que fins aquí tot és normal però hi ha molta
xeixa al darrera.
L’home presenta a l’estudi forense mostres d’asfíxia i a
l’escorcoll de la casa troben retalls d’un diari on destaca la noticia d’una
noia escanyada quaranta anys abans i amb unes circumstàncies molt semblants a
l’escenari del crim que han trobat a l’actualitat.
¿Hi ha alguna connexió o és una simple coincidència?
Ambientat de manera molt fotogràfica a la bella Islàndia
podem veure el canvi social des d’un crim fins a l’altre, des de les acaballes
de la Segona Guerra Mundial fins al present del crim.
L’Arnaldur
Indridason, ens mostra un cop més que domina el gènere a la perfecció
esdevenint mestre i referent de molts escriptors i escriptores del gènere avui,
a més, amb aquesta novel·la ha estat premiat amb el VII Premi RBA de Novel·la
Negra.
La investigació d’ambdós crims amb dos víctimes oposades
en tots els aspectes possibles farà que les forces de l’ordre i el treball
d’investigació hagi de ser molt acurat i amb la obligació d’aprofundir en cada
minúscul detall que el pas dels capítols ens depara.
Cada cop que gires plana reps una nova sorpresa, una nova
dada que et fa trontollar tota aquella càbala que ja t’havies fet.
¿Aconseguiran atrapar al responsable dels assassinats?
¿Quina serà la relació entre ells?
Totes les preguntes que us arribeu a fer estan respostes
al llibre paulatinament, cada cop ens donen una petita píndola de misteri i una
d’altre de llum sobre foscor...
¿Podrà la llum mostrar el que amaguen les ombres?
Si jo fos vosaltres no la deixaria escapar i si per Sant
Jordi esteu una mica perduts tranquils, aquí us fem de brúixola i si el que
busqueu és una bona novel·la negra, heu de caure a les mans d’aquesta obra o si
més no a mans d’aquest autor.
Si us feu amics d’ell haureu de córrer a les llibreries a
fer-vos amb “La dona de verd”, “La veu”, “L’home del llac” i “Hivern àrtic”,
cada una amb les seves particularitats i punts forts que les fan úniques!
Si sou negrots ja teniu una cita amb un gran escriptor i
les seves històries!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada