Si sou uns enamorats de la cultura asiàtica i voleu
aprofundir sobre els seus lligams amb la resta del món us suggerim la genial
lectura de La vall de la meravella.
Plagada de descripcions d’espais físics, costums,
tradicions i comportaments, l’Amy Tan,
ens proporciona un viatge directe al Xangai del 1912.
L’autora ja ens va mostrar el seu potencial literari amb
“El club de la bona estrella”, obra que va significar el seu debut i bateig
literari i que al ser un èxit de vendes, critica i públic, posteriorment es va traslladar
a la gran pantalla on ella va fer-ne els guions principals.
Una dona de caràcter inquiet i rebel a les tradicions,
ens mostra com el rol de la dona ha de ser respectat sigui on sigui i sota les
circumstàncies que es presentin.
La història desenvolupa la vida de tres generacions d’una
família centrant el focus d’atenció en tres dones que lluitaran contra el seu
destí per tal d’aconseguir la seva dignitat personal, el respecte del seu
entorn i la llibertat que tothom mereix.
La Violet, la nostra nova amiga i protagonista, és filla
d’un home del territori i d’una madame nord-americana.
Per raons que no us puc desvetllar, veurà com és apartada
de la mà de la seva mare i es veurà obligada a lluitar contra tothom per buscar
el seu propi camí.
Si alguna cosa té la Violet és una educació esmeradíssima,
una passió per l’art que la farà erudita i una gran intel·ligència de
coneixements i emocional. Tot això la durà a ser una cortesana.
Crec que l’ànima de l’autora queda reflectida en el
personatge principal en el fet que vol recuperar la dignitat de la dona i
reclamar el paper o rol social que mereix igualant-la a l’home i no essent una
simple submisa a mans del pare o el marit.
Divisions culturals i violència es donen la mà de manera
ininterrompuda en una obra que ens enamora i ens deixa latent el missatge que
se’ns vol transmetre d’igualtat.
Gràcies a Edicions
62 sacsegem les nostres consciències per tal de veure el paper de la dona
d’una manera molt més holística. Qui és més masclista: un home o una dona que
accepta allò establert? Qui fa més per la igualtat que mereixem?
Personalment, crec que és una aposta segura de cara a
Sant Jordi, a més, l’autora ens va mostrar a la xerrada que va fer a la
Biblioteca Jaume Fuster que és molt més que una escriptora, és una amant de la
lletra escrita, de totes les manifestacions artístiques i dels drets personals
i individuals.
Aneu a la cita amb aquesta gran historia i descobrireu
una veritable meravella.
Només us puc fer una suggerència: Gaudiu de la lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada