Sota la neu bruta

“És possible haver comès un assassinat i no saber-ho del cert? Sospitar-ho, però no estar-ne segur? És el meu cas. I la incertesa no és gens agradable.” Així és com comença una de les darreres novel·les negres que m’ha captivat de la mà de Cossetània Edicions.

No és gens d’estranyar que Sota la neu bruta de Francesc Puigpelat hagi sigut guardonada amb el XXXVIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.

 Aquesta historia ens presenta una situació com a mínima tempestuosa i mai millor dit, un parell de matrimonis amics tornen d’esquiar a La Masella quan es troben al ben mig de la tempesta del segle, han de deixar el cotxe i continuar a peu, un quilòmetre que en dures condicions sembla molt més llarg, a l’arribar al xalet ja no són quatre, només han arribat tres, en Salvador no hi és i encara que el seu amic surt a buscar-lo no apareix per enlloc.

Al matí següent troben el seu cos. I en aquest moment l’autor comença a jugar amb el lector, qui diu que ha sigut un assassinat? Qui el volia mort? Com va passar? Quan? ... moltes preguntes sorgeixen a la ment del nostre narrador i cap acaba desentrellant la realitat.

El fet més remarcable en aquest moment és que el que es presenta com una novel·la negra en si mateixa comença a derivar en una novel·la de personatges, de la relació entre els amics, els matrimonis i el desitjos inconfessables.

Desitjar la mort d’algú és el mateix que matar-lo?

Una novel·la inquietant psicològicament, escrita en primera persona ens mostra que potser la tempesta del segle també serà una tempesta emocional pels protagonistes, uns personatges molt ben construïts que evolucionen a partir d’aquest fet i que ens mostraran les seves llums i les seves ombres.

La prosa del autor és addictiva, realment l’he llegit d’una tirada, encara que és una novel·la curta m’agrada dosificar-les en un parell de dies per anar copsant les idees però en aquest cas m’ha sigut totalment impossible, com a lectora més que saber si realment va ser assassinat o no, volia descobrir tot el que embolcalla als personatges en si.

La sospita és més perillosa que la veritat, gelosia, infidelitat, traïció.... qui sap... però sota la superfície que mostren tota bonica com la neu blanca que acaba de tocar terra, a sota s’hi amaga, robant la paraula al autor, la brutícia d’unes ànimes humanes.

Un camí fred us espera per descobrir o no la veritat.

Valeria en blanco y negro

Detrás de unas medias a topos se esconde nuestra querida Valeria, en la tercera entrega de la saga nos encontramos con Valeria en blanco y negro a la cual los topos no le sientan muy bien, ¿será una metáfora donde las rayas son Víctor y los topos Bruno?

Para todos aquellos que no habéis descubierto a Valeria os estáis perdiendo una historia actual, de un grupo de amigas que se enfrentan a la vida con sus sonrisas y sus lágrimas, con los hombres que desfilan por ella, algunos de los cuales se quedan y otros se marchan, o los echan, el trabajo, la crisis, la familia…

Conoceréis a Valeria, Lola, Carmen y Nerea en “En los zapatos de Valeria”, y descubriréis como se desarrolla su vida en “Valeria en el espejo”. 

En Valeria en blanco y negro descubriréis como Valeria intenta vivir sin Víctor y cae en los brazos de Bruno, como Lola se encapricha de Rai, un joven más maduro de lo que parece, Carmen se enfrenta a su boda con Borja y Nerea empieza a descubrir que la Nerea  la Fría no le gusta nada y quiere desterrarla.

Tal y como nos dice el título esta entrega es en blanco y negro, ha perdido parte del color, quizás por la falta del dramatismo de la pareja Valeria – Víctor, o quizás dado que las entregas anteriores eran muy buenas y siempre se espera más. 

Cierto es que presentar una tercera parte de una cuatrilogia es difícil, tenemos la explosión que cautiva en la primera entrega, la aparición de los grandes conflictos internos y con el mundo en la segunda, en la tercera parece que las cosas se asientan menos al final donde Elísabet Benavent sabe cómo dejarnos esperando un final que apunta maneras y dentro de muy poco descubriremos el final en “Valeria al desnudo” donde en su portada han vuelto las rayas a las medias.

 

Esta entrega reparte mejor el protagonismo entre las cuatro amigas, me gusta mucho el giro que la autora le ha dado a Nerea, una guerrera dormida que descubre por fin como descongelarse, una bella durmiente que despierta, aunque no por un beso del príncipe azul, ¿o quizás sí?. Carmen vuelve loca a Borja con los preparativos de la boda, Lola se siente mayor pero hay que recordar que Lola es un dedo corazón erguido con estilo, y Valeria sigue con su drama personal, donde su mente siempre deriva en Víctor pero su espacio lo empieza a ocupar Bruno, un personaje poco usual, maduro en muchos aspectos, tierno y una fiera. El que nos queda en discordia es Víctor, él solito se ha hecho la cama y se siente descolocado, tendrán perdón sus errores, descubrirá lo que su corazón intenta decirle… deberemos esperar hasta el final.

Valeria os está esperando para compartir con vosotras su vida, sus sueños y sus dolores de cabeza, una historia a la que le falta el capítulo final y que nos deja con esta entrega con el corazón en un puño.

Suma de Letras y Debolsillo han conseguido cautivar a una gran legión de fans con Valeria. Si os preguntáis quien es ella bien os podría responder que es vuestra vecina, vuestra amiga, o quizás vosotras mismas. Valeria no es un arquetipo de mujer, simplemente es Valeria y por eso la queremos.

 

La cara nord del cor

Dolores Redondo reprèn la seva trilogia de Baztan amb una novel·la prèvia que aclarirà i donarà profunditat als personatges que ja coneixem, de la mateixa manera convidarà a nous lectors a ser seduïts per la seva prosa.

La cara nord del cor ens portarà al passat, a conèixer la jove Amaia Salazar de vint-i-cinc anys i sotsinspectora foral, aquesta anirà a l’acadèmia del FBI a Quantico en un intercanvi on coneixerà al brillant Dupree.

En aquest curs haurà de fer un estudi sobre un assassí en sèrie de famílies que actua mentre tornados i huracans arrasen ciutats, “El compositor” serà el seu tema de treball, un treball que destacarà sobre els altres i que la portarà a treballar amb el seu mestre sobre el terreny.

Estem a l’any del devastador huracà Katrina i això els portarà a Nova Orleans, una ciutat marcada pels seus cultes i creences, per la vida que conviu amb els fantasmes i per desgràcia amb un assassí sense pietat, un home que acaba amb famílies complertes i els deixa de cara el nord. En definitiva un assassí molt made in USA.

Aquest cas acabarà entrelligat amb quelcom més anterior, una trucada de la seva tieta amb qui va viure quan tenia dotze anys obre la caixa de Pandora dels mals records i de quelcom que descobrireu, un fet que es reflexa marcadament en el caràcter i personalitat de l’Amaia, un personatge força fred.

El fet de ser un cas sobre un terreny devastat, on les ànimes es trenquen de dolor crea un escenari natural opressiu, claustrofòbic a l’aire lliure, una situació que transporta al lector a un escenari dur, viscut i real.

La prosa de l’autora manté un tempo pausat i sense gaires alteracions, es molt lineal i el joc amb els flashbacks s’adapta a la trama en si, no ens trobarem amb grans girs argumentals ni situacions capcioses, però si que anirem de la mà dels protagonistes en les seves deduccions i descobriments.

Tres línies argumentals es confabularan per crear aquest thriller on la realitat i la ficció creen una historia interesant.

Personalment m’ha agradat molt més que la trilogia en si, potser degut a que per a mi aquesta obra es imprescindible per completar l’anterior.

labutxaca ens presenta un bon thriller, altament addictiu i alhora reflexiu, fàcil de llegir i difícil de deixar.

Aquí us en deixo les seves primeres planes. 

El gran llibre dels exploradors catalans

Avui és un dia gran, ja sabeu el meu amor incondicional pels llibres de l’Editorial Comanegra, totes les seves col·leccions m’acaben robant el cor i en especial “Catalunya Fantàstica”

Avui us vull presentar la meva darrera descoberta i mai millor dit. Primer vaig descobrir “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, després va arribar al meu imaginari “El gran llibre dels indrets fantàstics deCatalunya” i avui em complau presentar-vos El gran llibre dels exploradors catalans.

Un llibre en format gran, tapa dura i un color verd de fons ens presenten una portada marcada per les estrelles, els nusos mariners i la il·lustració d’un expedicionari, un observador, un home curiós i de ciència que descobreix un nou món a tocar amb la seva mà i afegeixo un detall que a mi m’agrada molt i és una cinta daurada com a punt de llibre.

Ens retrobem en el nostre viatge amb els textos de Joan de Déu Prats, sempre molt acurats, amb un llenguatge planer que ens convida a gaudir de l’aventura de descobrir un món nou i alhora conèixer noms remarcables de la nostra cultura i societat que van fer un gran pas per viure el seu somni més enllà de les nostres fronteres.

En les seves pròpies paraules de la contraportada ja ens avisen del que ens trobaren: Són exploradors, viatgers, navegants, descobridors, corsaris, pirates, espies, artistes, missioners, militars, esportistes, científics, escriptors catalans que han sentit la crida de voltar el món. Personatges inquiets, dinàmics, delerosos, a voltes investigadors i indagadors de la conducta humana, a voltes àvids i ambiciosos, com l’ànima d’Occident. Les aventures, peripècies, privacions, glòries, assoliments i drames dels exploradors catalans, fills d’un poble que va viure durant molt de temps en una península abocada a la fi del món conegut. Vides apassionants que haurien d’estimular la represa del gran viatge pendent: retrobar el món interior perdut, una altra exploració de valents.

No ens podem pas oblidar de les il·lustracions que acompanyen el text i que ens presenta Maria Padilla qui amb un traç segur i ferm juga amb els colors de la terra per mostrar-nos personatges, indrets, moments històrics i com es va formant un mapa del món on els intrèpids catalans varen posar una xinxeta.

Si hagués de destacar un personatge per sobre dels altres seria incapaç, cada historia té un protagonista ben construït i amb unes inquietuds pròpies.

Crec que estem davant d’un llibre i d’una col·lecció familiar, didàctica i engrescadora sobre tot pels menuts, a tots ens agraden les aventures i d’aquestes se’n pot treure molt de suc, des de fer-ne dibuixos, imaginar que farien ells o on els agradaria anar i sobretot i més important poder compartir una estona en família al voltant d’un gran llibre.

No el deixeu escapar, l’aventura comença en quant llegiu la primera plana. El món us espera.

La vida autèntica

Per Ángela Sánchez Vicente

Sempre ens ha agradat molt iniciar el mes de setembre amb recomanacions literàries molt potents per tal d’encarar la rutina familiar i la tornada al treball amb un bon llibre a prop per dedicar-nos moments necessaris de desconnexió.

Aquest cop us recomanem un llibre en concret i, per si us agrada tant com ens ha agradat a nosaltres, us posem a l’abast els títols més destacats de la Montse Barderi.

Ens va encisar i ens va deixar sense paraules amb obres anteriors com “Camí d’anada i tornada”, “Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar”, “La memòria de l’aigua” i “Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI”.

Sempre amb una prosa treballada i amb una base realista i molt didàctica destaca pel seu poder de comunicació i els seus ideals.

Amb la obra que avui us recomanen, La vida autèntica, ens ha tornat a demostrar la seva grandesa.

En aquesta obra sensible, evocadora, romàntica i amb l’amor com a eix central ens porta a infinites reflexions sobre el món en el que vivim i la manera que tenim, de relacionar-nos i comunicar-nos.

Ja de nen, l’Oliver Bou destacava per el seu talent a l’hora d’escriure cartes d’amor per als seus companys de classe i a l’actualitat és un prestigiós escriptor que a la seva cinquantena destaca en el gènere negre i com a columnista.

Un dels seus amics, en Pere li demana que escrigui mig centenar de cartes per caçar el cor de la Roxana.

En Pere està tremendament i profundament enamorat de la Roxana però ella no és pas una dona fàcil que amb dues paraules tendres canviarà el seu món.

El seu cor és més aviat una fortalesa en la que entrar-hi o fer-s’hi un lloc és una feina molt dura i cansada.

Ella creu el que vol i és capaç d’auto convèncer-se d’allò que li interessa i li és còmode per la seva vida fins que la pròpia vida sigui qui la posi a prova a ella.

Podrà sostenir la Roxana el cor sota pany i clau? Es tanca en si mateixa en defensa pròpia? Què li ha passat a la vida per rebutjar sentiments?

Podrà en Pere enamorar-la? Li cal realment recórrer a les cartes del seu amic?

Tots aquests interrogants es donen cita a l’obra que ens ofereix Columna.

Una obra essencial que planteja els fonaments de la naturalesa humana i dels sentiments més purs.

La deixareu escapar?

És un autèntic tresor que us espera a les llibreries!

Una cura para el alma

Por Ángela Sánchez Vicente

Nada mejor para este otoño que se acerca que la lectura de Una cura para el alma.

Es de esas obras que, al acabarlas, te preguntas por qué no la has descubierto antes y sobretodo tienes muchas ganas de recomendarla a tus familiares y amigos a la vez que sientes intriga por las otras obras que componen la bibliografía de la autora.

Una obra en que el amor tempestuoso entre un duque y una doctora que desafiaron todas las convenciones.

La pluma descriptiva, sutil, ácida a la vez que dulzona y sensible de Miriam Orazal nos regala una novela novedosa que aunque se enmarca en el género de literatura romántica no cae en los viejos clichés de siempre sino que construye desde cero una nueva visión del amor y el mundo emotivo de los protagonistas.

En esta obra viajaremos hacia el Londres victoriano para conocer a la doctora Paige Clearington y al duque de Breighton.

Ella es una mujer independiente, con un gran sueño en la vida y una grandísima vocación que juntamente con su gran intelecto y humanidad la llevan a ser una mujer indomable y carismática. Es fuerte y segura hasta que se desarma o algo haga temblar su mundo.

Ella es la única capaz de curar al hijo del duque Maximilliam Hensworth. Él es cuadriculado, recto, de estructuras fijas y una mentalidad antigua a la vez que protector con su hijo y todo lo que acompaña a su círculo más íntimo. Para él su fortaleza son los suyos. ¿Cabe alguien más en su corazón protegido con mil armaduras?

La difteria que sufre el hijo del duque lo llevar a sentir emociones fuertes y radicales que pondrán su mundo pies para arriba.

Ella no piensa dejarse pisar por prejuicios y él no se va a dejar mandar por una mujer pero se darán cuenta que deben llevarse bien por interés mutuo.

Este interés poco a poco se transformará en un choque de trenes que los llevara a replantearse sus vidas, sus aspiraciones, sus prioridades y, en general, sus vidas y el sentido de estas.

Ambos encontraran refugio y cobijo en el otro y quién sabe si una nueva oportunidad para ser felices.

De la mano de Vergara podréis disfrutar de esta historia tan bonita con unos protagonistas que tienen un mundo emocional tan bien narrado que os tocaran la fibra sensible.

Un gran telón de fondo, una historia profunda y unos protagonistas en busca del amor de su vida son los ingredientes ideales para esta obra merecedora del XI Premio Vergara.

¡Yo de vosotros no la dejaría escapar!