dilluns, 21 de desembre del 2020

El fantasma y la señora Muir

Da gusto poder hablar de una novela clásica y reconocer su poder de persuasión, como ha conseguido atraparme, como he creado la falsa ilusión de que estaba en Whitecliff y de que el mundo terrenal y el espiritual bailan juntos en el filo de una navaja marinera.

La Editorial Impedimenta nos presenta El fantasma y la señora Muir, obra de R. A. Dick y con una excelente traducción de Alicia Frieyro.

La portada de eta novela evoca un plácido paraje cotero, un pueblecito donde parece que la vida pasa lánguidamente sin sobresaltos y donde el rugir de las olas junto a su vaivén marca el paso del tiempo.

Nuestra protagonista es Lucy Muir, un joven que tras quedar viuda se muda a Gull Cottage en Whitecliff, una casa embrujada donde según todos vive o mejor dicho reside el fantasma de un capitán marino, Daniel Gregg, antiguo propietario de la casa y con la misión de espantar a todos los que le molesten.

Lucy no hace caso de los cotilleos y se instala en la casa, allí conocerá a su fantasma, un hombre con quien tendrá grandes diálogos y discrepancias, hasta tal punto que lo que se planteaba como una novela gótica pasa a ser un amor platónico entre dos seres en mundos diferentes que va más allá de la propia razón.

Lucy descubrirá en el capitán algo que ni sabía que buscaba y el Capitán encontrará en ella alguien con quien compartir más que una amistad.

Todo cambiará cuando Lucy empiece a escribir las memorias del capitán y aparezca en escena alguien que pondrá a prueba su bondad de corazón, apartándolos el uno del otro aunque sus vidas o tiempo en el más allá discurran en paralelo y n se reencuentren hasta el final del camino.

La prosa de la autora es magnífica, el tempo es sostenido y creo que a obra se adelanta a su tiempo mezclando géneros dramáticos, románticos y de ficción. Sus descripciones son muy cuidadas y la construcción de los personajes es una absoluta delicia presentándolos desde todos sus ángulos haciendo lo irreal casi real.

La verdad es que al terminarla se me ha escapado una lágrima y realmente me he sentido como Lucy, no sé si de tristeza o de felicidad.

Por si os pasa como a mí y queréis más he descubierto su versión cinematográfica en blanco y negro del año 1947, muy recomendable aunque siendo sincera me quedo con la versión literaria.



 

divendres, 18 de desembre del 2020

Harry Potter i el misteri del Príncep

Ja hem passat l’equador de la gran saga de màgia que portem entre mans, hem repassat els primers títols de la col·lecció  Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta”, “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, “Harry Potter i el calze de foc” i “Harry Potter i l’ordre del Fènix”, ara ja estem preparats per enfrontar-nos a la lluita final per a la destrucció d’en Voldemort o per la perdició d’en Harry.

J.K Rowling ens presenta la sisena entrega i preàmbul del gran desenllaç sota el títol de Harry Potter i el misteri del Príncep, una entrega que deixarà al lector amb molts interrogants i un gran dolor per la pèrdua de grans personatges.

En aquesta entrega que ens presenta labutxaca el món màgic i el món muggle conflueixen deixant entreveure que hi ha més enllà del vel que els separava i els mantenia segurs els uns dels altres.

Aquesta entrega girarà sobre la creació dels horricreus, objectes que poden guardar un fragment de l'ànima. Per a crear-ne un, s'ha d'assassinar a algú, aconseguint així que l'ànima de l'autor del delicte es trenqui i després realitzar un conjur per a guardar el fragment d'aquesta dins d'un objecte. 

En veu d’en Dumbledore descobrirem que en Voldemort va crear set horricreus, i que dos ja han estat destruïts: el Diari d'en Rodlel i l'anell dels Gaunt. 

Manquen cinc horricreus que s’han de destruir abans d'enfrontar-se a en Voldemort, perquè si no ho fan, part de l'ànima d'en Voldemort seguiria lligat a la Terra. 

D’altra banda descobrirem que en Malfoy rep l’encàrrec de matar en Dumbledore, encara que no serà ell la mà executora.

I en Harry mostrarà en públic el seus sentiments per la Ginny finalment, segellant els seus llavis amb un petó.

El final de la saga es precipitarà amb les paraules de l’Snape revelant que ell és el príncep mestís.

El món màgic necessita guarir les ferides i només ho podrà fer destruint la foscor.

 

dijous, 17 de desembre del 2020

Harry Potter i l’ordre del Fènix

Estem a punt de començar una guerra, arribem al cinquè volum de la saga d’en Harry Potter i rere els títols “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta”, “Harry Potter i el pres d’Azkaban” i “Harry Potter i el calze de foc”, els nostres protagonistes hauran de decidir bàndol, finalment la comunitat màgica comença a acceptar que en Voldemort ha tornat i amb ell els seus seguidors que intentaran a tots els nivells posar la vida d’en Harry en perill a Harry Potter i l’ordre del Fènix.

J.K.Rowling ens ofereix per primera vegada una visió més profunda de la Conselleria d’Afers Màgics i el poder que pot arribar a ostentar en males mans. 

En Harry està aïllat del món màgic a casa dels seus tiets encara que vigilat per amics d’en Dumbledore i quan el moment és propici aquests el portaran a la que fou la casa del seu padrí i on es reuneixen mags de totes les condicions sota “L’ordre del Fènix” amb la màxima d’acabar amb en Voldemort. Allà es retrobarà amb en Ron i la Hermione i junts tornaran a Hogwarts, un lloc que està entrant en la foscor de la mà de Dolors Umbridge, fidel seguidora de Voldemort i qui pren el lloc de Dumbledore de manera inquisitiva.

Un dels punts forts és la importància que prenen els més joves, en Harry, en Ron i la Hermione amb alguns dels seus companys de la poca preparació que tenen per enfrontar-se al mal i decideixen entrenar-se entre ells, no volen ser una carrega, volen ser part de la solució creant així l’Exercit de Dumbledore.

Un d’aquests nous amics és la Lluna Lovegood, una noia estranya i especial amb un gran cor que aporta bondat i senzillesa a un moment de gran foscor.

La gran revelació d’aquesta entrega que ens ofereix labutxaca és la profecia que manté durant tota la novel·la a en Harry apartat de la mirada i de la proximitat de l’Albus.

"L'únic amb poder per a derrotar el Senyor de les Forces del Mal s'apropa… Nascut dels quals l'han desafiat tres vegades, vindrà al món al concloure el setè mes… I el Senyor de les Forces del Mal l'assenyalarà com el seu igual, car tindrà un poder el qual el Senyor de les Forces del Mal desconeix. I un dels dos haurà de morir a les mans de l'altre, car cap dels dos poden viure mentre l'altre segueixi amb vida… L'únic capaç de vèncer al Senyor de les Forces del Mal naixerà al concloure el setè mes…"

Les coses comencen a tensar-se d’una manera que el bé i el mal cada cop estan més propers de veure’s les cares.

 



 

dimecres, 16 de desembre del 2020

Estima el teu cos

Per Àngela Sánchez Vicente

Amb el teu cos pots fer coses increïbles…

Avui us proposem un llibre adreçat als joves de la casa però del que tots n’hem d’aprendre molt i alhora ajudar als menuts, als adolescents i als joves a créixer emocionalment en el camp de l’acceptació personal i l’autoestima.

Estem immersos en un món on no parem de rebre imputs i flashos de cossos perfectes, felicitats maquillades i màscares supèrflues que amaguen grans buidors.

Quan som més grans ho entenem, ho analitzem i ho corregim en la mida del possible però els joves són el públic objectiu d’aquests canons externs i cal redireccionar-los la manera de veure el món i la manera de reconèixer-se a ells mateixos.

Al llibre Estima el teu cos explica la quantitat de diferencies que hi ha entre cossos, mides, capacitats, colors... Tots som únics i diferents i això és el que ens fa extraordinaris i irrepetibles!

Alhora l’autora, la Jessica Sanders, ens proposa fets pels que hem d’estar agraïts al nostre cos com per exemple tenir la capacitat de escoltar bona música i ballar-la, sentir l’olor de les flors, poder veure un programa i llegir un llibre, fer manualitats...

Alhora que agraïm aquests fets ens proposa unes quantes “autocures” o consells per valorar més el nostre cos i una guia per tal de que nosaltres mateixos des de la nostra realitat la puguem ampliar a així fem créixer la confiança i l’autoestima.

Quina paraula l’autoestima!

També cal donar-li al cos un estil, una marca personal que es reflecteixi en la roba, els complements, el pentinat i en allò que puguem per tal de presentar-nos de manera còmoda i autentica davant dels altres.

Amb el cos podem riure, podem plorar, podem abraçar!

Cal que el cuidem i ens adonem de la meravella que tenim i estimar-lo en la diversitat i alhora respectar als demés.

Acompanyat per il·lustracions de la Carol Rossetti encara ens adonem més a simple cop d’ull de les diferencies que hi poden haver i de la bellesa que habita en cada cos.

Gràcies a la tasca de traducció de la Bel Olid podem capbussar-nos en una obra necessària per els temps que corren.

De la mà de Bindi Books podeu gaudir d’aquesta joia que us ajudarà a introduir als més menuts i als joves al món del respecte, de l’auto acceptació i la diversitat d’una manera molt natural i directe.

No el deixeu escapar!



 

dimarts, 15 de desembre del 2020

¿A qué estás esperando?

Hoy regresamos antes de cerrar el año con el último título de la gran Jefa Guerrera Megan Maxwell.

¿A qué estás esperando? Es una novela que se entrelaza con su entrega anterior “Tampoco pido tanto” recuperando personajes y con el toque especial, o para mí lo ha sido la aparición de Yanira. Esta novela se puede leer de manera independiente sin ningún problema pero yo recomiendo haber leído la anterior, quizás soy muy pejiguera pero me gusta saber de dónde vienen algunos hilos que en la novela parecen no tener principio pero si final.

En esta portada azul como el cielo surcado por un avión de papel y una estela de estrellas se esconde una metáfora muy bonita sobre nuestros protagonistas y nuevos amigos.

Nuestro nuevo protagonista es Can Drogo, piloto e hijo del propietario de High Drogo, guapo, sexy, picante y con un gran corazón, fue un secundario de lujo en “Tampoco pido tanto” pero como protagonista no tiene precio.

La mujer que le va poner en jaque será Sonia Beched, una mujer decidida, que vive la vida como quiere, madre soltera de un terremoto llamado Ibiza que os va a enamorar. Es una empresaria de eventos y de una agencia de modelos curbi.

En una cena preparada por los padres de ambos sus mundos chocaran, los padres de Sonia buscan en Can un marido futurible para alguna de sus otras hijas, lo que no esperaban es que Can y Sonia congeniaran y entre ellos naciera una amistad muy especial con ciertos derechos y con la capacidad de hablar entre ellos de cualquier cosa y tema sin tabús.

Todo parece muy sencillo hasta que alguien sonríe a Sonia y eso le provocará a Can un sentimiento que no conocía, los celos aparecen sin avisar y sin presentarse, lo único bueno de ellos es que le abrirán los ojos sobre la fabulosa mujer que tiene en frente y su hija.

Como es costumbre las novelas de la jefa me duran menos de un suspiro, no son pretenciosas ni buscan nada más allá que hacernos sentir y despertar algún corazón congelado.

La prosa de la autora está en su línea, fresca, dinámica con un tempo sostenido y con momentos de tensión, sus descripciones son detalladas y sus personajes están construidos de una manera sólida, con sus defectos y sus virtudes, algo que los hace muy creíbles y nos facilita empatizar con ellos y todo ellos con unos secundarios de lujo.

El problema para mí con las novelas de la autora y que nos presenta Esencia es que siempre me deja con ganas de más y acabo refugiándome en su playlist para no dejar su historia atrás tan rápidamente.

Si por mi fuera os la destriparía, me ha encantado pero como no seria justo os dejo con una de sus canciones.