Valeria en blanco y negro

Detrás de unas medias a rayas se esconde nuestra querida Valeria, en la tercera entrega de la saga nos encontramos con Valeria en blanco y negro a la cual los topos no le sientan muy bien, ¿será una metáfora donde las rayas son Víctor y los topos Bruno?

Para todos aquellos que no habéis descubierto a Valeria os estáis perdiendo una historia actual, de un grupo de amigas que se enfrentan a la vida con sus sonrisas y sus lágrimas, con los hombres que desfilan por ella, algunos de los cuales se quedan y otros se marchan, o los echan, el trabajo, la crisis, la familia…

Conoceréis a Valeria, Lola, Carmen y Nerea en “En los zapatos de Valeria”, y descubriréis como se desarrolla su vida en “Valeria en el espejo”. 

En Valeria en blanco y negro descubriréis como Valeria intenta vivir sin Víctor y cae en los brazos de Bruno, como Lola se encapricha de Rai, un joven más maduro de lo que parece, Carmen se enfrenta a su boda con Borja y Nerea empieza a descubrir que la Nerea  la Fría no le gusta nada y quiere desterrarla.

Tal y como nos dice el título esta entrega es en blanco y negro, ha perdido parte del color, quizás por la falta del dramatismo de la pareja Valeria – Víctor, o quizás dado que las entregas anteriores eran muy buenas y siempre se espera más. 

Cierto es que presentar una tercera parte de una cuatrilogia es difícil, tenemos la explosión que cautiva en la primera entrega, la aparición de los grandes conflictos internos y con el mundo en la segunda, en la tercera parece que las cosas se asientan menos al final donde Elísabet Benavent sabe cómo dejarnos esperando un final que apunta maneras y dentro de muy poco descubriremos el final en “Valeria al desnudo” donde en su portada han vuelto las rayas a las medias.

Esta entrega reparte mejor el protagonismo entre las cuatro amigas, me gusta mucho el giro que la autora le ha dado a Nerea, una guerrera dormida que descubre por fin como descongelarse, una bella durmiente que despierta, aunque no por un beso del príncipe azul, ¿o quizás sí?.

Carmen vuelve loco a Borja con los preparativos de la boda, Lola se siente mayor pero hay que recordar que Lola es un dedo corazón erguido con estilo, y Valeria sigue con su drama personal, donde su mente siempre deriva en Víctor pero su espacio lo empieza a ocupar Bruno, un personaje poco usual, maduro en muchos aspectos, tierno y una fiera.

El que nos queda en discordia es Víctor, él solito se ha hecho la cama y se siente descolocado, tendrán perdón sus errores, descubrirá lo que su corazón intenta decirle… deberemos esperar hasta el final.

Valeria os está esperando para compartir con vosotras su vida, sus sueños y sus dolores de cabeza, una historia a la que le falta el capítulo final y que nos deja con esta entrega con el corazón en un puño.

Suma de Letras ha conseguido cautivar a una gran legión de fans con Valeria. Si os preguntáis quien es ella bien os podría responder que es vuestra vecina, vuestra amiga, o quizás vosotras mismas. Valeria no es un arquetipo de mujer, simplemente es Valeria y por eso la queremos.

Una educació

Per Maria Valle Viña

 

Feia molt de temps que no tenia entre les meves mans un llibre que em sorprengués tant, us parlo del llibre “Una educació” de Tara Westover, que ens apropa l’editorial Més llibres. 

En aquest llibre la Tara ens explica les seves memòries en un relat magnífic, pròxim, desgarrador i sincer. 

Tara Westover va créixer a les muntanyes occidentals dels Estats Units. Va ser criada en una família de mormons fonamentalistes que vivia preparant-se per a la fi del món. De nena mai va trepitjar un metge, no disposava de certificat de naixement i la primera vegada que va trepitjar una classe tenia disset anys. 

El que si va aprendre, amb els seus sis germans va ser a domar cavalls, a recollir herbes per al negoci de la seva mare com a llevadora i a remenar deixalles per trobar metalls per vendre’ls. Westover va tenir una infància feliç però dura, de vegades brutal. 

Al llibre “Una educació” explica com l'educació la va convertir en una altra persona. Un canvi que li va costar a bona part de la seva família, però del què no se’n penedeix.

Després de la seva primera trobada amb l’ensenyament, en una dècada es va graduar magna cum laude a la Brigham Young University, va obtenir una beca per anar a Cambridge, va ser professora visitant a Harvard i va tornar a Cambridge on es va doctorar en Història el 2014. 

“Una educació” és el difícil camí de tot aquest aprenentatge, que la va acabar portant de les muntanyes d’Idaho a les millors universitats del món. Quan llegim a Westover ens trobem una història de superació, de transformació, de canvi. Com diu ella mateixa al seu llibre: “Podríem anomenar-ho transformació, metamorfosi, falsedat, traïció. Jo en dic educació”.

Trilogia Els jocs de la fam

En parlar-vos de l’exitosa saga de Suzanne Collins, Els jocs de la fam, publicada en català per Estrella Polar / Fanbooks i  labutxaca, no seria gens just que us expliqués tot l’argument o que sense voler us deixés anar un spoiler, encara que a aquestes alçades de la pel·lícula poc spoiler hi ha. Per tant us diré el més imprescindible sobre l’argument i potser algun detall sucós sobre els personatges, però no gaire més, perquè crec que aquesta trilogia val la pena llegir-la, no és el mateix veure la pel·lícula que llegir el llibre, us perdreu molts detalls.

Reconec que té moments més àlgids i moments que s’allarguen massa, que potser algunes descripcions no caldrien ser tan extenses i anar més directe al gra, però tot això ha creat una obra molt addictiva i rodona.

La Suzanne Collins te molt talent i us deixarà amb el cor encongit en molts moments, us arrencarà una rialla irònica en d’altres i fins i tot és possible que en cert moment de l’últim llibre L'ocell de la revolta us caigui alguna llàgrima. I és que l’autora ha sabut tocar tots els punts sensibles que pot tenir una persona, parla de sentiments profunds com la ira, l’amor, la família, la venjança i la set de justícia.

¿D’on va sorgir la historia? L’autora assegura que es va inspirar mentre feia zàping entre un reality, que aquí condueix la Milà, i les noticies on hi havia escenes de guerra. Coneixent aquesta dada, imagineu-vos quina combinació més explosiva en pot resultar. 

Els jocs de la fam se’ns planteja una visió d’un futur gens prometedor per la majoria de la societat, on un cop l’any dotze nois i dotze noies es veuen obligats a participar en un reality on només pot sobreviure un, mates o et maten.

La societat està dividida en el Capitolí, la ciutat del benestar i 12 sectors coneguts com a districtes on la vida és molt dura. Per demostrar el poder del Capitolí, i en compensació per revoltes passades, cada any es duen a terme “jocs”, en que una parella de cada districte triats a l’atzar estan destinats a morir. Però aquesta vegada tindran sorpreses, des del moment en que al districte 12 una noia es presenta voluntària per ocupar el lloc de la seva germana petita, escollida com a participant. 

La Katniss Everdeen prefereix morir que veure morir, però dins seu hi ha una gran supervivent. El noi del seu mateix districte que l’acompanya és en Peeta, el fill del forner. Els dos marxaran cap als jocs acompanyats per un antic guanyador del seu districte, en Haymitch. I ja no us dic més, només un apunt, preneu nota dels personatges següents: en Gale, la Rue i en Cinna. 

En Flames, el segon llibre de la saga, es convoca el “Vasallaje de los veinticinco”. Cada vint-i-cinc anys es fan uns jocs especials, i després de l’ofensa que ha rebut el  Capitoli de part de la Katniss, es decideix que hi participin guanyadors dels jocs d’anys anteriors, deixant-la a ella a primera fila de nou. Si els jocs en si són perillosos d’aquesta és molt probable que no en surti amb vida.

La revolta social ha pres com exemple la Katniss i el seu amulet, un sinsajo, com a insígnia d’una revolta de la que ella encara no sap res. Aquesta vegada el problema és que la majoria dels participants són amics entre ells i ja hi ha aliances prèvies. La Katniss contarà de nou amb en Peeta i altres aliats rebels. Els nous personatges a tenir en compte seran en Finnick, la Mags, la Johanna i la parella formada per Beetee i la Wiress.

Al final dels jocs, el Capitolí veu com les coses se li escapen de les mans, i els rebels rescaten la Katniss i algun altre guanyador, mentre que el Capitoli i el seu president Snow fa el mateix amb el Peeta i d’altres. A partir d’ara coneixerem un escenari nou. 

La trilogia arriba al final amb L'ocell de la revolta. La revolució ha començat a tots els districtes i la Katniss descobreix com ha estat manipulada tant pels uns com pels altres, a partir d’ara només tindrà un objectiu, salvar el seu company, en Peeta i matar el president Snow. Sap que tots els dirigents la volen morta, però quin preu hauran de pagar? Ella serà el Sinsajo, el símbol de la rebel·lió… però dins seu només sap que no pot confiar en més que en uns poc i que aquest motiu els col·loca a tots en un punt de mira, fins i tot a la seva estimada germana Prim.

En la conclusió aprendrem que més val tenir un enemic de cara i declarat, que un enemic que et fa el llit i et clava la sageta per l’esquena. La pregunta que ens queda al final, és la que ens ha acostumat en Peeta: Real o no?

Molt pocs queden en peu, però encara que el final és força dolorós deixa un espai per un demà amb esperança.

Sobre aquest argument de base es construeix la trilogia de Collins. Una saga que en principi anava dirigida a un públic més aviat adolescent però que ha acabat atrapant lectors de totes les edats. I és que de Els jocs de la fam se’n poden extreure moltes lectures socials, polítiques, crítiques a la cultura de l’espectacle o a les estructures del poder. 

L’addictiu és que l’autora ha sabut fer-ho presentant els seus llibres amb una només aparent lleugeresa, al voltant d’una trama que parteix de l’amor, l’amistat i l’instint de supervivència, però que amb una estructura de capítols amb final clau que t’obliga a seguir girant fulls, arriba a tocar aquests altres grans temes importants.

Avui dia 3 de juny i en una època molt distòpica arriba una nova entrega d’aquesta gran saga “Balada d’ocells i serps” us espera a les vostres llibreries.

Valeria en el espejo

Después de presentarnos en su anterior novela “En los zapatos de Valeria” a sus adorables protagonistas, Elísabet Benavent tira un poco más del hilo de sus vidas para que el lector ávido de casualidades, encontronazos, amores, desamores, y en definitiva de una vida que bien podría ser real y donde muchas de nosotras podemos ver reflejadas, en parte, a nuestras amigas del alma.

Valeria en el espejo nos muestra como Valeria, Lola, Carmen y Nerea viven en su montaña rusa sentimental personal. En la entrega anterior habíamos dejado a Valeria hecha un lio entre una separación matrimonial y Víctor, con mayúsculas, a Carmen tranquila con Borja en su vida, a Nerea victorianamente a gusto con su vida y a Lola devolviendo la pelota en el tejado de Sergio.

Realmente la manera de presentarnos las situaciones de la autora es muy fresca, enseguida te sientes como si fueras la quinta amiga y piensas que dirías tú o qué harías, no juzgas la personalidad de las chicas, han llegado a ser tus amigas, y te entran ganas de poner a caldo a alguno de los chicos.

Una segunda parte de una historia, tratándose de una saga es complicada de valorar, la primera parte siempre es explosiva por necesidad, debe presentar los personajes, las situaciones y crear unos cimientos que irán evolucionando con la historia, pero continuar desde un punto alto ha de costar, profundizar en los personajes, dar voz a nuevas incorporaciones, dar giros inesperados y mostrar que la historia no se había quemado. 

Elísabet Benavent demuestra que cuando un tema se trata con frescura, con naturalidad y con mucha sutileza e ironía,  tiene cuerda para rato. Introduce temas profundos como el aborto, el divorcio mezclándolos con las suegras medio brujas y el miedo a no ser suficiente para alguien o para uno mismo.

Todas ellas dan un paso al frente, Nerea decide liarse la manta a la cabeza y no ser lo que se espera de ella, quiere ser ella, y debido a una decisión dura con la que habrá de vivir toda su vida su visión de futuro cambia, pero sus amigas siguen ahí, Carmen se enfrentara a la madre de Borja, una madre más antigua que el paleolítico que abusa del chantaje emocional, pero que descubrirá en el padre de Borja todo un personaje. Lola decide cambiar su vida, ya está harta de ser usada y de usar, tiene un nuevo plan de vida aunque la deje en dique seco, y Valeria no se aclara ni ella, empieza a poner las cosas en orden, pero sus miedos e inseguridades la empujaran a cometer una estupidez ¿o quizás no?.

Ellos, también cogen más protagonismo, Borja demuestra ser un caballero, Sergio, bueno él sigue siendo como es, Adrián parece que por fin entiende las cosas, Daniel recibe lo que merece y Víctor se lía a sí mismo con el vaivén de sus pasos.

Es una historia coral donde la vida de un solo personaje sacude la vida de los demás, una visión femenina de la vida, del amor y de la amistad. Una amistad inquebrantable frente al mundo. Ya podría desplomarse el cielo que ellas seguirían juntas contra viento y marea, son sus coaching sentimentales.

Si “En los zapatos de Valeria” caísteis en la tentación, en Valeria en el espejo vais a pecar.

Suma de Letras nos ofrece vida, diversión, amistad, amor y realidad de la no tan buena. Al leer las vivencias de Valeria como si de su diario personal se tratase, las lectoras encuentran una intimidad inusitada con los personajes, ven los problemas desde dentro, no solo como espectadoras, sino que la piel se les pone de gallina y aunque son muy diferentes entre ellas se las acaba queriendo a la par.

¿Qué nos deparará “Valeria en blanco y negro”?, lo podéis descubrir ya en vuestras librerías.