Un home que se'n va

La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys 
 
Pel meu cos corre sang andalusa i catalana i el meu cor batega amb la mateixa intensitat tant si està escoltant una Salve Rociera o el Virolai, m’agrada l’olor a tarongers florits i els patis cordovesos d’on el meu pare va néixer, però alhora em colpeix la serra de Montserrat i la Barcelona natal de la meva mare.

A casa mai hi ha hagut problemes per entendre i viure en aquesta dualitat, tot i que, s’ha d’entendre el fet migratori que va portar el meu pare a Barcelona quan era tan sols un nen, el xoc cultural (encara que va ser mínim) que va provocar el casament del pare amb la mare i com al dia a dia anàvem acollint tradicions d’ambdós territoris i d’ambdues histories creant la nostra pròpia, única  i intransferible.

En una època de banderes i d’identitat sempre he entès que potser s’ha de viure per entendre-ho o bé documentar-se. Amb l’obra d’Un home que se’n va he vist imatges dels meus avantpassats i de com poc a poc som catalans però amb un llegat molt extens al darrera.

L’autor, en Vicenç Villatoro explica de manera magistral com el seu pare va abandonar les terres andaluses, que el va motivar, el motiu de la tria del destí, l’arribada i un periple que no va ser gens fàcil.

Amb una Espanya franquista i marcada a foc per la guerra tenim un teló de fons incomparable i tan ben documentat que ens fa entrar de cop a la trama interessantíssima de l’obra.

Si que és una biografia d’una nissaga, però alhora és un retrat d’un fenomen social que es va donar en massa entre els anys cinquanta i seixanta.

El seu avi, que va ser presoner i va patir l’agonia de veure’s condemnat a mort, es va motivar en la recerca de l’anonimat i d’una vida millor i plena d’oportunitats per als seus fills.

Un salt que no és gens fàcil, és tallar de cop les arrels de l’arbre que et sosté a terra i anar a plantar esqueixos a un territori que no coneixes.

Mils de preguntes et poden venir al cap: Què passarà amb els meus fills? Ho entendran? S’adaptaran? Com podré fer-me càrrec de la família a un lloc que no conec? I la meva pàtria? Tornaré? I l’enyorança? 

Quan no hi ha més sortida has de fer el pas i l’avi del Vicenç Villatoro va ser un home valent i agosarat com tots els homes i dones que varen buscar una sortida lluminosa a les seves vides.

De la mà de labutxaca podem gaudir d’una obra narrada en primera persona i en que la documentació és tan didàctica que ens fa sentir en la pell dels que ho varen deixar tot per la seva veritable pàtria: la seva família i el benestar d’aquesta.

Realment m’ha caigut alguna llàgrima pensant en el que devien viure el meu avi que no vaig arribar a conèixer i el meu pare. És una novel·la amb tant sentiment i amor que et deixa sense paraules, sense alè... et toca la fibra sense voler i esdevé un dels millors llibres que hem tingut entre mans aquest any.

Diuen que només qui ho viu ho pot sentir però llegint aquesta novel·la molts sentireu aquesta coctelera emocional que l’autor us proposa.

Què, us animeu a conèixer a la seva família i les seves arrels? 

No us en penedireu pas! Es un llibre cent per cent recomanable!

El guerrero a la sombra del cerezo

Con un título más que metafórico os quiero presentar El guerrero a la sombra del cerezo, una novela histórica sobre el Japón en la Era de entre Guerras (S.XVI) donde la jerarquía social estaba regida por los señores feudales protegida por la casta de los samuráis.

En Japón se comparaba la vida de un samurái a la de la flor del cerezo, efímera, corta y regida por la naturaleza una y otra por la mano de su señor, por eso me encanta el juego de palabras y de ideas que se encierra en el título, dado que nos da una pista sustancial de sus protagonistas. Del mismo modo que la portada reza “Una historia de venganza y redención en el Japón de los señores samuráis”.

La cultura milenaria de Japón es muy diferente a la nuestra y quizás por ello tiene un encanto especial que enamora y seduce con sus leyendas, tradiciones y sus valores.

David B. Gil nos presenta una historia con un tempo pausado, con silencios necesarios para recobrar el pulso y con escenas que se intercalan dando un respiro a la trama subyacente.

Esta novela que nació autoeditada ha demostrado su calidad literaria ganando el premio Hislibris de Novela Histórica y siendo finalista del Premio Fernando de Lara. No sé hasta qué punto el autor no se ha convertido en el samurái de su señor la novela.

La trama se centra en dos hilos conductores, la primera que conocerá el lector es la del samurái Kenzaburo Arima quien deberá dejar su vida atrás y a todos aquellos que ama para cuidar de su señor, Seizo Ikeda de nueve años y único superviviente de toda su familia tras una traición por poder y tierras, la segunda historia que nos presentará un nuevo personaje es la de Ekei Inafune, un médico que practica la medicina occidental en un mundo cerrado de ideas y donde Occidente es el infiel enemigo.

Sus tramas se van intercalando midiendo el peso de cada una de ellas para encontrar un equilibrio perfecto y conseguir un hilado de tramas que no despista ni cansa, el lector no se verá abocado a buscar la trama de uno de ellos, sino que encontrará elementos interesantes y una gran profundidad en ambas historias cosa que facilita una lectura completa.

Quiero destacar el profundo conocimiento sobre el tema en el cual profundiza el autor y que se vislumbra en sus descripciones, en el lenguaje característico y en las anotaciones al pie de página con detalles sobre el momento o traducciones de palabras, del mismo modo que el Glosario que encontrareis al final de la novela.

Estamos acostumbrados a leer sobre la historia ya bien sea Europea o Americana y parece que la cultura Japonesa en novela no acaba de encontrar mucho su sitio, aunque el anime y el manga alza cotas muy altas en seguidores entre las que destacaría “Saiunkoku Monogatari”.

Debolsillo nos invita a descubrir una gran traición, una venganza, una aventura en sí misma y una manera de vivir y sentir que convierten esta novela en una Sakura perfecta, florece en el momento que el lector abre sus páginas y se marchita al cerrar la última, pero a su vez y mientras vamos leyendo es una pura explosión de color y vida, un elemento casi creado por la naturaleza y que invita a hablar de ella entre amigos.

Aquí os dejo sus primeras páginas.

生と死へようこそ “Seitoshi e yōkoso” (Bienvenidos a la vida y la muerte)

Un perfecte cavaller

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us recomanem la lectura de la darrera novel·la de la Pilar Eyre, un volum on les passions en temps convulsos en són els grans protagonistes.

Després d’haver-nos encisat amb obres com “Mi color favorito es verte”, “Nomeolvides” i “Carmen la rebelde” arriba amb una obra majestuosa.

A Un perfecte cavaller ens situem a la Barcelona més convulsa de la postguerra on les llibertats eren restringides i els desitjos eren viscuts a la penombra.

Amb l’arribada triomfal de les tropes franquistes arriba en Maurici Casanovas, l’hereu d’una industria tèxtil a qui l’espera una dona sumisa i un munt de plans amb la flor i nata de la societat benestant de la ciutat.

Nits al Liceu, luxes, roba confeccionada a mida i prostitutes de luxe omplen el seu dia a dia fins que s’adona que la seva vida és completament buida de sentit.

En Maurici tot i estar casat i permetre’s tota mena de luxes descobreix la felicitat després de la foscor de la Guerra en els braços d’una obrera de la seva fàbrica.

Aquesta noia que li dibuixa un somriure als seus llavis està casada i el seu marit és presoner fet que obliga a en Maurici a viure un amor culpable i qüestionat.

Què no faria ell per aquest amor? 

L’amor es tenyirà de culpa per un fet que en Maurici farà en nom de l’amor però que li costarà la seva pau.

És una obra on els contrastos entre classes socials i els amors es donen la mà en un vaivé constant mentre tenim de teló de fons una Barcelona restrictiva narrada amb gran detall i amb una base documental boníssima i carregada d’informació.

Sentiments purs i banals, rics i pobres, senyors i criats... És una obra de contrastos que convida a la reflexió sobre un dels passatges de la nostra historia més tèrbola.

Gràcies a Columna podem gaudir d’una obra on l’amor mou tota la trama i posa a debat les altres emocions i la naturalesa humana.

Us podreu resistir a la lectura?

És una obra que no decep i que crea una gran trama sobre la base verídica del que va significar la postguerra i el franquisme.

Vinga!

En Maurici us espera per tal que sigueu còmplices i testimonis de les seves passions.

La teva ombra

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens plau presentar-vos el guanyador del Primer Premi Proa de Novel·la.

Es tracta de l’obra que brolla de la ploma d’en Jordi Nopca titulada La teva ombra.

És d’aquelles obres en que notes i sents que l’autor és un autèntic fanàtic de la literatura i que sent les paraules que diu i procura utilitzar totes les seves eines literàries per crear una atmosfera adient i uns personatges que atrapen a la lectura.

És dels autors que val la pena descobrir i conèixer ja que a la seva sang hi ha tinta i les seves obres tenen garantia de qualitat.

Només una persona que ha llegit molt, que li agrada la seva tasca i que coneix a molts autors i lectors pot crear una obra tan rodona.

Des de les primeres planes sentireu que la aventura us atrapa en un joc emocional.

En aquesta obra de la que us revelarem pocs secrets coneixereu a dos germans que són tan diferents com rocambolesques són les seves vivències.

Ens situem a la Barcelona del 2010 i descobrirem a en Pere que als seus vint-i-cinc anys viu amb els seus pares i mentre intenta oblidar a la Laura, la seva exnúvia, es distreu amb la música electrònica amb la relació fugaç i vibrant amb la Kate i posa la seva atenció al projecte de la seva web d’oci i cultura.

Realment ocupacions no n’hi faltem però el nom de la laura retumba al seu cervell.

Per altre banda, coneixerem al Joan que aparentment fa de mestre de primària i només té el vici de la lectura fins que descobrim que és una autentica caixa de secrets.

La vida de l’un es tornarà més complicada que la de l’altre i l’un sacsejarà a l’altre sense voler.

És una obra on la joventut, les eleccions, la critica social, els estereotips i la recerca de la felicitat i el conformisme es donen la mà en situacions i trames estrambòtiques narrades amb naturalitat i fluïdesa.

Gràcies a Proa per aquesta aposta hem descobert a l’autor i una obra brillant que desitgem que descobriu i saborejeu poc a poc per tal de treure-li tot el suc.

I per si us passa com a nosaltres i us encanta l’obra us proposem que rescateu les seves obres prèvies “El Talent” i “Puja a casa”.

Vinga va! Cap a les llibreries!

Cada dia no es coneix un talent nou tant interessant!