La hermana tormenta

Siete hermanas, siete destinos,

Un padre con un pasado misterioso.

Si Lucinda Riley nos dejaba casi sin palabras con la primera entrega de la saga de “Las siete hermanas” dando la voz y presencia de la hermana mayor en “La historia de Maia”, hoy llega para desbocarnos el corazón con su segunda entrega La hermana Tormenta, donde conoceremos a Ally, una joven que está preparándose para participar en una de las regatas de yates más peligrosa del mundo junto a Theo, otro participante que parece tener algo más que ordenes náuticas con la joven.

Ally nos muestra su gran corazón desde el principio cuando sin quererlo es la única que presencia el entierro de su padre contra sus deseos.

Tal y como sucedió con Maia, Ally recibe su carta, donde parte de su pasado se revelará y sacudirá su presente deteniéndolo del todo y dándole un nuevo rumbo, su nueva brújula la llevará hacia el frio de Noruega donde una música muy especial la envolverá.

Siguiendo la estructura de la anterior, en esta entrega se conjugaran la vida de Ally, en el hoy y la de la joven Anna Landvik, una voz prodigiosa a quienes sus padres mandaran a la capital con un tutor para llegar a ser una de las grandes voces de su país.

La autora presenta a la perfección la situación de Ally, como está con su figura de una ranita y un relato en noruego descubrirá la historia fechada en 1875 y que paso a paso en su camino la unirá no solo a Anna y a Jens, sino que se irá complementando con personajes reales como Edward Grieg, autor de la suite “Peer Gynt” escrita por el dramaturgo Henrik Ibsen.

La autora juega muy bien con los contrapuntos, crea dos protagonistas solidas por sí mismas y las equilibra de tal manera que ninguna destaca por encima de la otra, dos historias separadas en el tiempo pero que se irán conjugando mostrándonos la cultura, la música, la sociedad de dos Noruegas distintas siendo la misma a su vez.

Magistralmente presentada, la autora da los suficientes puntos de anclaje a esta historia por si no habéis leído la anterior, básicamente se pueden leer de manera desordenada, dado que sus protagonistas serán en cada novela una de las hermanas, eso sí, tened entonces en cuenta de no leer las primeras páginas que la autora nos regala al final sobre la siguiente entrega.

Debolsillo arriesga en una saga de siete libros, dicho así parece poca cosa, pero os aseguro que con su prosa fluida, su capacidad de descripción y unas historias muy humanas, esta saga es un acierto asegurado.

Os dejo aquí sus primeras páginas para que conozcáis a Ally y os sintáis tentados a acompañarla en su búsqueda, no solo de su pasado, sino de su presente y futuro.

Estic guapa?

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem un conte pels infants que us deixarà ben bocabadats tant pel seu gran format com pel missatge que deixa.

D’una manera molt clara trobareu un debat sobre l’autoestima i els valors que fan falta en una societat actual on lo bonic és lo més acceptat i ser un mateix o diferent sembla agosarat o fins i tot dolent.

Gràcies a Estic guapa? Podem veure amb els nanos com allò que ens fa ser especials resideix dins nostre i no pas respon a la imatge física que mostrem o a allò que tenim.

En aquest conte la presumida girafa va preguntant als seus amics si està guapa i no saben ben bé que dir-li; el seu amic ocell li va deixar un barret a veure si es veia millor, la serp un collaret blau i el tigre unes botes turqueses però encara no li havien dit si estava guapa o no.

Un dia la girafa es va adonar que tots els seus amics estaven en perill i amb la valentia que la caracteritza i tot el seu bon cor va poder salvar a l’ocell, a la serp i al tigre.

Ja no important-li massa la seva aparença els va tornar el barret, el collaret i les botes i ells li van regalar unes arracades vermelles tot agraint-li el que havia fet per ells.

Ella se sentia preciosa i de nou va arribar la famosa pregunta al que als seus amics li van respondre que més que estar guapa ella ho era per tot el que feia i com era.

Tot i així ella cada dia es sentia especial amb les seves arracades ja que li recordaven la manera en que els seus amics la valoraven i l’estimaven.

Amb aquest conte senzill i directe que brolla de la ploma de Nayat Kaid podem treballar allò que fa que ens estimin, la bellesa interior i allò que ens fa especials als ulls dels altres.

De nou Cossetània Edicions ens proposa un llibre colorista, alegre, amb personatges ben simpàtics, aventures i una gran reflexió final per als menuts.

En una societat on la tendència és seguir models i estereotips aquest conte és l’antídot per als nanos que es senten diferents o insegurs i també per tal que comprenguin que la diferència és bonica

.

És una bona dosi d’autoestima.

Ara parla'm de tu

Per Àngela Sánchez Vicente

Si sou realment amants de les lletres del mestre Andrea Camilleri avui us portem una novel·la que va escriure a la darreria dels seus dies que us deixarà bocabadats.

Aquest cop no ens presenta cap aventura del comissari Montalbano sinó que ell mateix es posa en la pell del protagonista d’aquesta obra breu.

A Ara parla’m de tu podrem llegir la Carta a la Matilda.

Ell des de la claredat de la seva ment s’adonava que la seva vida estava arribant al seu final i que la Matilda, la seva besnéta de només quatre anys no podria gaudir d’una bona conversa amb ell per tant va pensar en deixar-li una carta que avui en dia i amb la seva recent mort ha esdevingut part de la seva breu autobiografia.

En aquesta carta es veu com el pas de les generacions desperta l’interès en deixar testimoni sobre la pròpia vida i les vivències. 

Ell no volia ser un desconegut per la Matilda però hi havia moltes coses que per la seva edat encara no els hi podia explicar i per això va crear aquesta obra.

Una obra rica en anècdotes i experiències per tal que la Matilda entengui d’on prové, com era la Europa dels anys 20, els records d’infantesa, la figura de Mussolini segons el seu propi besavi, la seva trobada amb la Rosetta i un llarg etcètera.

El poder de la terra on neixes, la família, els records d’infantesa i joventut, l’amor, l’amistat, els fets polítics, els fets socials, el món de la cultura, la literatura.

Tot el que a ell li importava li ha explicat a la Matilda i de retruc a tot el seu públic lector.

El seu ideal de vida i les seves reflexions fan créixer la seva figura i llegenda donant-li al escriptor molta més dimensió en la faceta humana.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal podem gaudir d’aquestes idees que l’aclamadíssim autor volia compartir amb la seva besnéta.

De la mà d’Edicions 62 podem ampliar i completar la bibliografia de l’autor amb el volum més personal i profund sense perdre mai de vista el boom del comissari Montalbano.

Per aquells que li agafeu afició i li voleu rendir un homenatge literari podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, Una escletxa de llum, No em toquis i La dansa de la gavina.

Cari Mora

Després d’esperar tretze anys ens retrobem amb Thomas Harris, pare literari d’un dels personatges més monstruós psicològicament i que ha quedat gravat a foc en tots nosaltres, Hannibal Lecter.

Amb la seva darrera novel·la Cari Mora s’allunya del seu anterior personatge però no del seu estil ni de la seva mentalitat única a l’hora de crear nous personatges recargolats fins a la medul·la.

Ens trobarem a Miami, ciutat adoptiva del nostre autor qui ens portarà fins una mansió que havia sigut propietat de Pablo Escobar i que en el seu interior amaga vint-i-cinc milions de dòlars en or, un boti pel qual molts matarien, però les coses no són tan senzilles, qui trobi l’or també trobarà la mort, una caixa trampa explosiva els està esperant.

La mansió es custodiada per la Cari Mora, qui la manté en perfecte estat ja que s’ha tornat plató d’anuncis i rodatges. 

Aquesta dona sembla inofensiva i alhora és una molèstia per a tots aquells que volen l’or, un obstacle que s’ha d’eliminar, una feina senzilla si no fos que la Cari Mora és molt més del que sembla, és una dona forta, intel·ligent, valenta, una ex combatent de les FARC... una vida dura a les seves espatlles que el lector descobrirà amb breus flashbacks.

Hans-Peter Schneider és un home obsessionat amb el tresor, un alemany psicòpata, amb negocis tant turbulents com la venda d’òrgans, un sàdic amb totes les lletres qui està disposat a tot per endur-se l’or i a la Cari Mora, ella també li pot acabar resultant un premi econòmic.

  Aquests dos personatges estan secundats per tota una amalgama de personatges ben construïts i definits que aporten solidesa a la narració i alhora els ajuden a destacar en la seva lluita per la supervivència contra l’avarícia.

Estem davant d’un thriller apassionant, amb sang i fetge però molt menys intens del que l’autor ens tenia acostumat, la seva prosa és molt ràpida i directa, no deixa respirar gaire al lector copsant-ne la seva total atenció.

Les seves descripcions ens traslladaran de cap a Miami i a la possibilitat d’emportar-nos el boti encara que la pregunta sigui molt directa... cóm obrir la caixa i no morir en l’intent?

Una novel·la elegant com la seva portada, d’un vermell sanguinolent on els elements característics de la ciutat i de la mansió destaquen en un suau relleu i en tons daurats com l’or que estan buscant.

Rosa dels vents us convida a viure, o millor dit a sobreviure, en un món on l’ànima més negre dels homes regna amb opulència, poder i sadisme.