La dama y el misterio

Stephanie Laurens regresa con una portada de lo más sugerente, una mujer pelirroja con un impresionante vestido verde de seda y unos maravillosos pendientes, una estampa de lo más victoriana de las damas de la alta sociedad.

Una mujer que mira y anda hacia adelante, no sabemos si hacia el peligro o el amor, pero por su porte sabemos que es decidida.

Con el segundo título de la colección “The Casebook of Barnaby Adair Novels” nos reencontramos con viejos conocidos, aunque si no la habéis leído no os preocupéis, la trama empieza y termina aunque los personajes van confluyendo entre estas. Esta es una de las especialidades de esta autora, quien confabula largas series pero en todas ellas las novelas se pueden leer de manera independiente.

La dama y el misterio recoge muy apropiadamente la esencia de esta historia.

Violet, dama de compañía de Agatha, conocida entre la sociedad londinense de la época como Lady Halstead va a buscar a Montague, un hombre reputado por gestionar el dinero de la gran parte de la alta sociedad dado que su señora cree que tiene los días contados y quiere poner orden a sus cosas.

Ninguno espera nada del otro y aun así su primer encuentro muestra dos mentes afiladas e inteligentes, dos personalidades fuertes y definidas y una tensión sensual poco definida a la que el lector deberá darle tiempo.

Pronto más que tarde Lady Halstead aparece asesinada en su propia cama y la investigación de su muerte introduce a Scotland Yard y a unos investigadores de lo más peculiares y a la vez certeros.

Esta novela refleja en su prosa un tempo pausado que irá in crescendo a medida que la investigación vaya tomando forma de este modo invita al lector a hacer sus propias deducciones aunque personalmente me ha costado dado que he entrado mucho en la historia y solo podía pasar las páginas.

Me han encantado las descripciones que nos invitan a recrear el Londres victoriano, la sociedad clasista, sus fiestas, sus reuniones, sus cotilleos y sus secretos a voces, como ha construido personajes muy diferentes marcados por su estatus social y a la vez rompedores con los mismos, fuertes, valientes, decididos, tozudos (porque no decirlo) y a su vez muy humanos.

Todo esto confabulado podría llevarles a su propia tumba y cerrarles la puerta a un futuro, quizás, juntos.

HarperCollins Ibérica en su colección Top Novel nos regala una historia detectivesca al más estilo Poirot donde el secreto está en los pequeños detalles que a simple vista pasan desapercibidos.

Dos copas y una noche

Tenía muchas ganas de reencontrarme con Ana Álvarez tras leer “Ella, él…y el danés” no podía esperar para comprobar que nos tendría preparado.

Hoy llega a nuestras manos el primer volumen de la bilogía “Dos más dos” en papel de la mano de Vergara, aunque anteriormente se editó en formato digital por el sello Selecta, pero todos los que me conocéis ya sabéis que sí está en papel no iré a por el e-book.

La primera entrega de esta bilogía se esconde detrás de Dos copas y una noche un título muy acertado y con el que arrancar esta historia pasional, fraternal, romántica, divertida y dulce.

Dos desconocidos, un bar de hotel, unas copas y una increíble química les llevan a una noche pasional donde sus nombres no dicen nada y sus cuerpos hablan por ellos, a la mañana siguiente ella ya no está y el recuerdo a ambos les acompañará.

Dos años después nuestros desconocidos se conocen realmente, él es Cristian un fotógrafo reputado y ella es Lorena restauradora de arte que coinciden en un trabajo juntos.

Lorena tiene novio y no quiere tentar a la suerte así que le pide a su hermana gemela Mónica que se haga pasar por ella para alejarlo tanto como sea posible. El pobre Cristian vivirá un sin vivir, las cosas no le encajaran, sale a la vez con dos personas iguales físicamente pero muy distintas, no son la misma persona.

Este descubrimiento le llevará a introducir un nuevo elemento a la ecuación, su hermano Cesar pero el resultado no será el esperado.

Cristian se marchará durante más de un año a África y regresa al saber que Ángela y Maite le esperan, sus gemelas, el enfado con Lorena no disminuye pero quiere a sus hijas.

Esta historia es un juego de enredos, de situación, con diálogos rápidos e irónicos, con mucha diversión para el lector y situaciones casi ilógicas pero a su vez brillantes. Con una prosa ágil la autora nos invita a seguir leyendo, es una novela ligera que atrapa y deja con ganas de más y ese más llega en “Dos cafés y una aventura”.

Al leer que era una historia de gemelas esperaba e juego de enredos pero la autora va un paso más allá y nos muestra unos personajes fuertes, bien construidos y sólidos, una relación entre hermanas muy especial a la par que entre hermanos, dos familias que verán sus destinos cruzados no en un camino sino en dos, o eso espero.

¿Puede la pasión dar lugar a un amor profundo y sincero? ¿El amor puede perdonarlo todo?

Esta historia es ideal para el principio de este verano aunque os advierto que necesitaréis leer su siguiente entrega.

El romance está a flor de piel y os espera con una copa en la mano. Aquí os dejo sus primeras páginas.

La Sospita

Per Àngela Sánchez Vicente

Molts de vosaltres us heu aficionat a les bones lletres de la Fiona Barton a través dels seus èxits editorials “La Vídua” i “La mare”. 

Ambdues novel·les han aconseguit legions de lectors arreu del món i bones crítiques dels mitjans més importants.

El seu èxit és ben merescut ja que només ella sap crear l’atmosfera de misteri i de investigació que la fa tan especial.

Amb la seva darrera obra titulada La sospita ens demostra que un cop més ha creat una historia que donarà que parlar i que us convidarà a recomanar-la als vostres coneguts.

Sota la premissa de Les exclusives són sempre seves. Ara, ella és la noticia. desenvolupa una intriga i un suspens només apte per a Burton-addictes.

La noticia de dos joves que desapareixen a Tailàndia assola les redaccions de mig món i passa a ser el focus mediàtic.

Mentre s’investiga què pot haver succeït amb els joves i es cerca on poden estar veiem en un altre pla la desesperació dels pares que intenten contactar amb els seus fills que estan a kilòmetres de distancia.

Interessos periodístics, rigor professional dels equips tailandesos i la preocupació desesperada dels pares creen un còctel perfecte per explorar la naturalesa humana i el que realment ens mou per dins.

La periodista Kate Waters sempre vol ser la primera en informar però aquest cop no pot evitar pensar en el seu fill que ja fa un any va marxar de casa per viatjar.

Pot pensar que el seu fill sigui un dels dos desapareguts?

Igualment la Kate farà una gran tasca mental de qüestionament sobre la seva relació materno-filial en que la confiança estarà en un primer pla.

Una gran reflexió sobre la relació d’una mare amb un fill que ja no pot dominar per la edat, sobre les relacions familiar, sobre l’amor i el replantejament dels valors ètics i morals d’una professió que sovint no entén d’escrúpols.

Gràcies a Columna tenim entre mans un dels èxits actuals de la ploma d’una de les autores amb més prestigi actualment en el món de les lletres internacional.

El deixareu escapar?

Descobriu les sospites de la Kate i acompanyeu-la en els seus dies més durs.

La desaparició de l’Annie Thorne

Heu tingut mai aquella sensació quan comenceu una novel·la que pren vida pròpia i que allò que esperàveu s’ha transformat en quelcom diferent?

Això m’ha passat llegint La desaparició de l’Annie Thorne de C.J.Tudor, autora que molts reconeixereu per la seva novel·la anterior “L’home de guix”.

Amb una portada sòbria seguint l’estil de l’anterior marcada per un fons negre pissarra i unes lletres blanques on només destaca un element, en aquest cas un retall de paper en forma de nena tacada amb una empremta de sang que sembla dir molt però en realitat només ens dona un punt de referència en el temps.

De la veu d’en Joe Thorne, el germà gran de l’Annie descobrirem més del que esperem, fa vint-i-cinc anys que l’Annie va desaparèixer durant quaranta vuit hores i quan va tornar ja no era la mateixa, temps després va morir en un accident de cotxe.

En Joe vol oblidar però no pot, un mail és el detonant de que es plantegi tornar a Arnhill, el lloc del seus malsons per descobrir que li va passar a la seva germana i si realment ha tornat ha passar.

En Joe és el protagonista menys correcte que us trobareu, ludòpata amb deutes, li dona a la botella i amb traumes des de la seva infància. En arribar a Arnhill treballarà a l’institut on ha quedat una vacant, la professora anterior ha aparegut morta i es creu que va matar al seu fill, una escena que l’autora ens presenta només començar com a advertiment que el negre i el vermell estaran presents, encara que el seu protagonista es revelarà no creien aquesta historia.

Aquest thriller de suspens, manté una intriga in crescendo, el suspens plana sobre les seves paraules i el misteri, la tensió i uns fets paranormals donaran un gir argumental a la que es presentava com una novel·la negra més.

Els seus personatges són complicats, ben construïts, marcats pel passat i per la necessitat de viure un futur en part enganyats, tots tenen els seus secrets i saben com jugar amb els dels demés.

En Joe anirà a la recerca de la veritat, un fet que el portarà a una mina abandonada que van descobrir de petits, potser aquest sigui l’origen de tot el mal o potser no, però està disposat a descobrir que li va passar a l’Annie i a d’altres nens.

Poc més us puc dir a part d’un final argumental poc esperat i un epíleg que deixa al lector en escac i mat, un fet que deixa alguna pregunta a l’aire i respon a d’altres que no s’han arribat a pronunciar.

Rosa dels vents ens presenta un thriller ple de suspens, intriga, venjances, assassinats, misteris, fets poc “normals” i temes més mundans com l’alcoholisme, l’assetjament escolar, l’addicció al joc o les malalties. 

Una historia sinistre que us deixarà bocabadats. Aquí en teniu les seves primeres planes. Benvinguts a Arnhill. Sobreviureu?

Jo sóc aquell que va matar Franco

Avui us presentem la novel·la d’en Joan-Lluís Lluís mereixedora del Premi Sant Jordi 2017. 

A la seva bibliografia ja hi havia títols rellevants i premiats com “El dia de l’ós”, “Aiguafang”, “Les cròniques del Déu coix” i “El navegant”. A més ha escrit l’assaig pamfletari “Conversa amb el meu gos sobrer França i els francesos” i el joc literari Xocolata desfeta.

Si seguim la seva trajectòria sabem que tenim entre mans una joia que cal desgranar i saber interpretar per tal d’extreure’n tot el suc.

A Jo sóc aquell que va matar Franco ens presenta a l’Agustí Vilamat, un modest Solsoní que tot i ser quietet i tranquil sempre la acaba pifiant. La seva vida contemplativa el porten a descobrir el seu gust per la llengua i la literatura i acabarà arribant a Barcelona per fer de corrector lingüístic.

Bromes del destí fan que en la seva plenitud laboral esclati la Guerra Civil i la postguerra amb tot el que va comportar per la societat catalana.

Fins aquí la historia manté un ritme fidel amb el que va passar a la historia real de Catalunya, Espanya i el món però integra un anacronisme molt significatiu que marca el futur de l’Agustí i tots els que l’envolten.

Franco cedeix davant Hitler i s’encarrila cap a la Segona Guerra Mundial. 

Marxarà cames ajudeu-me cap a Argelers però tot i salvar-se perdrà una part fonamental de la seva vida que ara mateix no us desvetllarem.

El nostre lletraferit, ferit on més li cou, donarà una passa endavant i es converteix en l’artífex d’un fet històric que canvia la historia. 

Una novel·la que no deixa indiferent, estudiada i documentada que gràcies a labutxaca podem gaudir i estudiar.

I si la historia hagués estat així? On seriem ara? Han canviat tant els temps o seguim en punt mort?

Només si la llegiu podreu donar resposta aquestes preguntes alhora que aprendreu a valorar aquest premi i us documentareu sobre possibles variants de la historia.

Extremadament innovadora, àgil, fresca i en el moment just.

Us deixem amb les primeres planes i us assegurem que ja no us en podreu desenganxar.

Animeu-vos i acompanyeu a l’Agustí en aquesta historia!