El llibre i els dies

Avui us vull parlar d’un llibre més curiós que jo i que m’ha sorprès molt gratament. 

El llibre i els dies i és tot allò que un lletraferit voldria saber i no sap per manca de temps i no per manca d’interès.

La portada és molt informal, combina els tons grocs i els verds amb algun detall en color salmó, elements que semblen poc connexes entre ells prenen forma pròpia a mesura que anem desgranant els seus secrets.

Rere unes tapes dures i resistents ens trobem amb un calendari molt especial, cada dia ve acompanyat per una obra cabdal de la literatura i una explicació del motiu pel qual s’ha triat aquest dia, és recomanable llegir-lo per ordre, però jo no he pogut, he buscat directament dates concretes com aniversaris, sants i dates senyalades de les persones que estimo per descobrir quina seria la seva novel·la i el perquè.

Els autors fan una feina molt acurada i alhora didàctica ja que descobreixen i apropen al lector a les grans novel·les de tots els temps. Una data pot ser triada ja que forma part de la historia de la novel·la ja sigui l’aniversari d’un protagonista, un dia marcat al calendari per una fita important... 

Un dels aspectes que més m’ha agradat és que hi ha literatura de tots els gèneres, des de els contes com “La fàbrica de xocolata”, negra com “Mortaja para un ruiseñor”, fantàstica com “L’home invisible” o picantona com “Lolita”.

Un calendari a quatre dies vista, emmarcats tots ells a dos dies per plana i que no s’han oblidat del 29 de febrer, un detall sense importància però que ens mostra la implicació dels autors Anna Folqué i Gerard Malet en els petits detalls que fan gran aquesta obra.

Fins i tot tenim il·lustracions a doble plana anunciant-nos el canvi d’estació.

Si pogués manar, cosa que no puc fer en faria una versió a dia per plana per presidir les nostres biblioteques públiques, aquest format m’ha convidat a llegir, a descobrir obres que no coneixia i a compartir-ne les seves curiositats.

Crec que és un homenatge al amor per la lectura, una porta a molts nous mons per descobrir.

Angle Editorial encerta de nou, una aposta engrescadora, lleugera ja que podem anar fen de mica en mica, encara que té data de caducitat en un any, qui sap si amb el temps en tindrem una segona part.

Aquí us en deixo un tast, no us el podeu perdre i com avui és tretze de gener ens toca descobrir la importància d’aquest dia a “La lladre de llibres” de Markus Zusak.

Un domingo como otro cualquiera

Liane Moriarty, autora de “El secreto de mi marido” y “Pequeñas mentirosas”, novela adaptada a la televisión por HBO y ganadora de 8 premios Emmy regresa con su última novela Un domingo como otro cualquiera, y aunque el título nos evoque a una lectura placida y tranquila como una tarde soleada en un porche, nada es lo que parece.

En esta novela se entrecruzaran las vidas de tres matrimonios, Erika y Oliver a los que podríamos etiquetar como clásicos y formales, Sam y Clementine que forman un compendio descompensado, muy bohemios y con dos hijas Holly de cinco años y Ruby de dos, la tercera pareja son Vid y Tiffany una pareja agradable y poco sofisticada con  una hija Dakota de diez años.

Todo empieza con una invitación inesperada, Erika y Oliver han invitado a Sam y Clementine a pasar la tarde y para pedirles algo un tanto comprometido. Mientras Erika lo prepara todo su vecino Vid les invita a una barbacoa en el jardín y sin tiempo a reaccionar todos aceptan la invitación, parece una via de escape a un ambiente tenso tras la petición de unos a otros.

Tres matrimonios, tres niñas y una tarde soleada, ¿Qué podría suceder tan terrible como para cambiar la vida de todos ellos para siempre?

La autora juega con el pasado y el presente, empieza introduciendo la historia de que algo muy grave ha sucedido, pero regresa al pasado para preparar al lector, introducirlo en situación y presentar a cada personaje, su rol en la historia, como vive el suceso y mostrarnos el motivo por el cual son como son.

A partir de este punto, la autora nos invita a reflexionar sobre sus personajes, como el hecho de algo inesperado remueve las aguas turbulentas del pasado dejando aflorar resentimientos, odios, frustraciones, secretos de familia y las relaciones no tan claras y quizás tóxicas entre los matrimonios.

Con el juego de la línea temporal, la autora mantiene en jaque al lector, dado que nos va dibujando con breves pinceladas el escenario de esa tarde de domingo, pero no será hasta el final de la novela que la tensión acumulada se despeje descubriendo el motivo de tanto dolor y cambio personal.

El lector puede ir imaginando posibles causas, pero os aseguro que con sus giros argumentales marcados por un tempo pausado y una prosa fluida y clara os será difícil descubrir el detonante concreto.

Debolsillo nos presenta una historia como ninguna cualquiera, a unos personajes sólidos y una trama llena de interrogantes.

Os dejo vuestra invitación para asistir a la barbacoa de Vid y Tiffany, así podréis ser testigos del suceso en cuestión.

La felicitat dels dies tristos

Avui us porto un nou títol de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra, una col·lecció que és de les meves preferides, cada autor em sorprèn amb la seva prosa i amb la seva capacitat de dir molt en poques paraules.

Avui li toca el torn a Jorge Bucay, un autor molt versat en ajudar pel mitjà de la paraula, de donar petites pautes per portar millor el dia a dia i en certa manera per aportar pau al lector.

La felicitat dels dies tristos és un títol que en certa manera em donava molt respecte, una contraposició en si mateix ja que costa molt comprendre com d’un dia trist és pot treure quelcom alegre.

Avui ens presenta un conte que va sorgir en un taller de creativitat i que temps més tard va rescatar per ajudar un pacient.

En aquest conte coneixerem tres generacions de dones, l’àvia, la mare i la Marina, aquesta última dona veu a la narració i va desentrellant el motiu de distanciament entre una àvia absent a la seva vida i una mare que intenta apropar-s’hi però que no ho té gens fàcil.

L’àvia viu al poble però la salut no l’acompanya així que va a viure una temporada amb la Marina i la seva mare, l’experiència no serà gens fàcil per cap d’elles, l’àvia sembla que tingui el cor de pedra o directament no en tingui, però la Marina descobrirà que tot és un gran escut que la seva àvia a construït al voltant del seu cor per no sentir ni patir. 

En el passat va patir molt i ara sembla que no vulgui estimar a ningú, però el cor innocent d’una nena podrà obrir el d’una dona marcada pel dolor més intens.

Una prosa molt fluida, amb diàlegs àgils i ràpids, amb un vocabulari que s’escau a cada generació i alhora va creant pont entre elles facilitant-ne la comunicació. No sabem el nom de l’àvia ni el de la mare, són dues figures representatives tant pel seu paper, la seva edat i el rol que els toca jugar, només la Marina, una criatura amb esperança al cor té el seu propi nom i la seva identitat.

Com em passa sempre que agafo un llibre d’aquesta col·lecció m’agrada deixar pel final el subtítol, ja que diu més del que sembla. En aquest cas: “Descobrir els teus veritables sentiments és la clau per a ser més feliç” i jo afegiria que també per fer més feliços als altres.

El dolor i la pena poden no arribar a cicatritzar mai però hem d’intentar (sona molt fàcil i en realitat és molt difícil) no tancar-nos a aquells que ens estimen per por de perdre’ls ja que si ho fem, en certa manera ja els haurem perdut.

Camins dubtosos

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més, un llibre més, una aventura més demostrant que Crims.cat ens ofereix el bo i millor dels negrots amb matisos espectaculars.

A la obra Camins dubtosos veureu com els camins de diferents persones es poden creuar de manera tortuosa, enrevessada i canviat el destí de manera esbojarrada.

De la ploma d’en Joan Carles Ventura brolla una historia àcida, còmica, hilarant i molt ràpida que us deixarà amb un pam de nas.

No heu llegit res semblant!

Tres amics decideixen emprendre un viatge de fi de carrera fins a Itàlia per tal que un d’ells es retrobi amb la seva enamorada de l’Erasmus. Pot sonar a viatge de fi de curs però té molta més pinta a tres esbojarrats que busquen farra per allà on passen i des de la seva joventut poden creuar el seu camí amb gent de dubtós caire.

I efectivament, es creuen amb un reu que ha sortit en llibertat condicional de la presó de Fontcalent amb tota la intenció de venjar-se i assaltar la casa del culpable de la seva condemna.

Aquest, fóra de les reixes ha esdevingut un gran constructor del País Valencià i poc espera la visita del que estava a la presó.

Va ser un empresonament just? Qui va ser l’autèntic culpable dels càrrecs?

Aquests interrogants es responen de manera molt àgil i fresca en aquesta aventura accelerada i frenètica que us enganxarà des de les primeres planes.

Aquests dos amb ganes de venjança i de fugir es creuen amb els tres joves que tenen el cap ple de pardals.

És un binomi fantàstic que es desenvolupa de manera magistral fent servir una gran evolució psicològica dels protagonistes, el debat moral del bé i el mal, el valor de la justícia i la veritat, el paisatge valencià i l’aventura dels universitaris.

Criticà al poder, criticà a l’especulació, als governants, a la societat... Tot en clau de col·legueo però tocant temes sensibles que surten de manera freqüent als diaris.

És una novel·la que no decep, de persecució, amb un ritme marcat que va cada cop cap a millor.

Realment no us vull dir com acaben però us asseguro que no us ho espereu i us convido a que ho descobriu per vosaltres mateixos tot gaudint de la lectura desenfadada d’aquesta obra.

És una gran proposta post festes nadalenques!

El Far

Avui us presento el Premi Prudenci Bertrana d’enguany, una novel·la signada per una de les millors veus literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que t’arriba al cor amb petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art amb la narrativa.

Amb un títol que ho diu tot, Maria Carme Roca torna per encisar-nos amb un cant de sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la marea.

El far és un títol potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la veu més clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat familiar en el qual ens trobarem immersos.

Aquest far fa referència al far de Buda que estava situat a l'extrem més oriental de l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i un segle més tard la regressió del delta de l'Ebre va fer que quedés completament envoltat d'aigua i que finalment la nit de nadal de l'any 1961 un fort temporal de Llevant el fes ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per l'enginyer Lucio del Valle, sent construït a les drassanes de Birmingham. En el moment de la seva finalització, va ser el far metàl·lic més alt del món amb una alçada de 51,5 metres.

Una joia arquitectònica que en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en que les forces dels elements de la natura es prenen les mides amb les forces de la condició humana.

Aquesta historia es compon per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran encreuant els uns amb els altres per mostrar-nos els secrets de la família Vidal, alguns d’aquests personatges són inspirats en persones reals i d’altres són nascuts de la imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint maneres de pensar, de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i que aconsegueixen una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.

En aquest punt m’agradaria puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que en una família sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però la Maria Carme els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs que m’ha deixat la pell de gallina.

Aquesta novel·la amaga una gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon port, però en aquest cas farà que la seva presencia porti una família a descobrir el seu propi passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les relacions personals i familiars que no sempre són tan clares i senzilles com semblen.

Columna ens presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.  

Que més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves darreres obres “L’enigma Colom”, “A punt d’estrena” i ara El far són imprescindibles per a tota biblioteca personal.

Aquí us en deixo les seves primeres planes.

No voldria deixar d’agrair des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que m’acompanyarà durant molt de temps a la memòria i al cor.

Gràcies Maria Carme per la teva amistat i per les teves lletres.