Avui us presento el Premi
Prudenci Bertrana d’enguany, una novel·la signada per una de les millors veus
literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que t’arriba al cor amb
petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art amb la narrativa.
Amb un títol que ho diu tot,
Maria Carme Roca torna per
encisar-nos amb un cant de sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la
marea.
El
far
és un títol potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la
veu més clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat
familiar en el qual ens trobarem immersos.
Aquest far fa referència al far de Buda que estava situat a
l'extrem més oriental de l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i
un segle més tard la regressió del delta de l'Ebre va fer que quedés
completament envoltat d'aigua i que finalment la nit de nadal de l'any 1961 un
fort temporal de Llevant el fes ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per
l'enginyer Lucio del Valle, sent construït a les drassanes de Birmingham. En el
moment de la seva finalització, va ser el far metàl·lic més alt del món amb una
alçada de 51,5 metres.
Una joia arquitectònica que
en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en que les forces dels
elements de la natura es prenen les mides amb les forces de la condició humana.
Aquesta historia es compon
per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran encreuant els uns amb
els altres per mostrar-nos els secrets de la família Vidal, alguns d’aquests
personatges són inspirats en persones reals i d’altres són nascuts de la
imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint maneres de pensar,
de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i que aconsegueixen
una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.
En aquest punt m’agradaria
puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que en una família
sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però la Maria Carme
els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs que m’ha deixat
la pell de gallina.
Aquesta novel·la amaga una
gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon port, però en aquest
cas farà que la seva presencia porti una família a descobrir el seu propi
passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les relacions personals i
familiars que no sempre són tan clares i senzilles com semblen.
Columna ens
presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida
als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.
Que més us puc dir sense
caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada nova novel·la
que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves darreres obres
“L’enigma Colom”, “A punt d’estrena” i ara El
far són imprescindibles per a tota biblioteca personal.
Aquí us en deixo les seves
primeres planes.
No voldria deixar d’agrair
des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que m’acompanyarà
durant molt de temps a la memòria i al cor.
Gràcies Maria Carme per la
teva amistat i per les teves lletres.
