Cumbres Borrascosas

Por María Valle Viña

En días cortos y fríos como los que empezamos a tener siempre apetece sentarse en el sofá, con una manta y disfrutar de un buen libro como el que hoy os presentamos. 

Un libro clasificado como clásico de la literatura en mayúsculas, os hablo de Cumbres Borrascosas, única novela de Emily Brontë, que nos presenta la Editorial Austral, en su colección Austral Singular. 

El libro gira entorno a la poderosa y hosca figura de Heathcliff que vive en Cumbres Borrascosas. La historia empieza cuando un hombre llamado Lockwood llega a la finca de Cumbres Borrascosas para conocer al señor Heathcliff, que le ha alquilado una villa cercana. Pero el recibimiento es frío, hostil y desagradable. 

En la casa viven otras dos personas, Catherine, una hermosa joven y Hareton Earnshaw, un joven alto y con apariencia torpe. 

Los tres personajes le parecen a Lockwood incomprensiblemente amargados y le surgen preguntas sobre sus caseros. Para despejar sus dudas, la señora Dean, que sirve a Lockwood en la villa que ha alquilado, le cuenta la historia de las dos familias que viven en la zona, los Linton y los Earnshaw. 

Así empezamos a descubrir el pasado y el presente de los personajes, en versiones distintas de sí mismos, descubriendo la narración de una historia dramática y trágica. 

Una historia de amor y de venganza, de odio y locura, de vida y de muerte. Todo ello con el escenario brumoso y sombrío de los páramos de Yorkshire que ayuda a adentrarse a esta apasionante historia, con un final sobrecogedor. 

Su autora es la escritora inglesa Emily Brontë, autora excepcional dentro de la literatura. Falleció muy joven, fue la segunda de las tres hermanas Brontë, todas ellas escritoras e hijas de un pastor protestante. 

Emily escribió tan sólo la novela que hoy os presentamos, el resto de su creación está formada por poemas que publicó bajo el pseudónimo Ellis Bell.

Así pues, Cumbres Borrascosas es una novela apasionada, romántica y arrebatadoramente adelantada a su tiempo, ya que no seguía los cánones de la literatura de su época. Es, en definitiva, una tragedia que constituye una de las obras maestras de la literatura. 

Ella lo sabe

Sálvate tú.

Yo ya estoy muerta.

Con esta sentencia se nos presenta la novela Ella lo sabe, con una portada donde el rostro de una mujer se desdibuja y se vuelve borrosa tras lo que parece un cristal.

Lorena Franco nos presenta un thriller angustiante donde nuestra protagonista reflejará en su propio hogar la imagen de una jaula de secretos, sospechas y culpabilidad.

Andrea, es una escritora de thriller negro que no ha publicado ninguna novela, pero que en ellas enfoca los fantasmas de su pasado a modo de catarsis y autoreflexión, su vida es muy rutinaria, vive con su marido Nico, un abogado de éxito, hasta que un día se presenta en su puerta su cuñado Víctor, un hombre que no le gusta y que se lleva bastante mal con su propio hermano.

La vida irá transcurriendo hasta que una mañana, mientras Andrea mira por la ventana de su casa cotilleando la vida de sus vecinos, ve a su amiga y vecina Marta subirse al coche con su cuñado Víctor, hecho de por sí raro, pero lo que ya la desquicia es que Víctor regresa y María no.

Andrea tiene muchas preguntas, ¿Se habrá ido por voluntad propia? ¿Volverá? ¿Quién es realmente Víctor?... Todas estas preguntas la atemorizan, no sabe si decir lo que vio o callar.

Descubrirá muchos secretos, su cuñado carga con un asesinato a sus espaldas, María no se llama María y su marido Carlos no es el marido ejemplar que todos creían, eso sin contar que Nico, su propio marido ni la toca y que su mejor compañía es una botella y unas pastillas.

Unos personajes que entrelazan secretos del pasado, muchas sombras manchadas de sangre y con caracteres marcados y que distan de la tranquilidad de una familia clásica.

B de bolsillo Maxi nos presenta un thriller bien hilvanado, con personajes sólidos, con la información para el lector en cuentagotas y con giros inesperados que mantienen el suspense y la tensión entre sus páginas. 

Con capítulos relativamente cortos y marcados cada uno por la voz de un personaje, muestra la capacidad de la autora de equilibrar la balanza entre unos y otros, ofrecer diversas perspectivas y la oportunidad de elucubrar teorías propias.

Una lectura que atrapa al lector dándole su espacio, si Andrea vive la vida de sus vecinos a través de su ventana, el lector vivirá su vida a través de las páginas de esta novela.

Aquí os dejo sus primeras páginas, si empezáis a leer no podréis dejarla escapar.

Conte d’hivern

No hi ha res millor en aquesta època de l’any que encertar amb un llibre que ens faci reflexionar sobre el Nadal en si mateix.

Conte d’hivern d’en Ferran Ramon-Cortés és un dels títols que forma part de la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra, una col·lecció com ja sabeu tots és una de les meves perdicions.

Un petit volum que cap a la butxaca, que ens pot acompanyar allà on anem però que la seva essència només cap al cor i a l’ànima del lector.

La seva portada és com un regal que volem trobar sota l’arbre o que ens porti el tió, volves de neu blanques, fulles de grèvol  i un fons vermell ja ens avisa de que arriba el fred i una de les èpoques de l’any que més agrada i alhora més nostàlgia porta.

El punt d’inflexió és un llum d’espelma, d’aquells antics de llautó que es deixaven a la vora de la finestra quan s’esperava la tornada d’algun esser estimat.

Avui coneixerem en Thomas, un noi que creu que la vida se li ha girat, que ha viscut un any que preferiria oblidar, ple de decepcions i desencisos, així que davant la xemeneia cau en un son profund fins que es desperta i troba a casa seva en Santa Claus, un home molt savi amb qui conversa i amb qui s’enfada quan aquest li diu que moltes vegades el problema no són els altres sinó un mateix, amb aquest consell començarà el camí que durarà deu dies en els que Santa Claus li donarà una clau reflexiva per ajudar-lo a veure les coses més clares i aconseguir la felicitat en les petites coses de la vida.

Punts com transformar les expectatives en il·lusions, comprendre realment qui és, descobrir com ajudar els altres és ajudar-nos a nosaltres mateixos... No us donaré les seves deu claus ja que és molt millor que sigui el propi Santa Claus qui us les doni.

Amb una prosa fluida i molt metafòrica en quant comencem a llegir entre línies i a reflexionar en els sentiments d’en Thomas i com aquest va canviant ens endinsarem en un conte que va un pas més enllà i ens atrapa, no el podreu deixar de llegir fins el final.

Cada capítol resum un dia i una ensenyança que rep el nostre protagonista, les seves reflexions, visions i converses, en unes poques planes es comprimeix una gran saviesa que a tots ens aniria bé aprendre, ja sigui Nadal o no.

Una historia on l’empatia pel protagonista neix a la primera plana i on el lector l’acompanyarà de bon grat fins a la nit de Nadal on rebrà el seu regal final, una clau mestra que cap de nosaltres hauria d’oblidar ja que és realment essencial.

Personalment, com ja m’he fet gran i no cola dir la dita per veure si les tietes donen la propina, aquest any penso llegir i compartir aquesta historia i en lloc de la propina serè jo qui els hi regali un exemplar a cada una.

He deixat per al final el que l’autor ens diu com a subtítol: “La felicitat és el millor regal” i si em permeteu afegir regaleu-ne i regaleu-vos-en.

Anaïs sota les voltes

Per Àngela Sánchez Vicente

Poques novel·les actuals t’acaronen i et toquen la fibra emotiva d’una manera tan subtil com Anaïs sota les voltes.

El llibre va caure a les meves mans per la gentilesa de l’autora i al anar-lo fullejant, no sé com ja havia llegit un grapat de capítols i vaig decidir gaudir de la lectura.

En aquesta obra coneixerem a la Jana i no ens costarà gens fer-nos-en amigues. Aquesta jove barcelonina arriba a Ciutadella per fer una investigació sobre la vida i l’obra de l’autora francoamericana d’origen català Anaïs Nin.

La seva arribada a la casa familiar li ha sacsejat el calaix dels records i sense voler ha obert ferides que encara tenia que guarir. Aquest viatge sense cap mena de dubte no la deixarà indiferent sinó que la convidarà a créixer, a descobrir secrets del passat i a reconciliar-se amb ella mateixa.

La investigació la obligarà a mirar al passat i a trobar algun retall de la seva família que desconeixia per complert i que li canviarà les seves estructures i la manera en la que veu com és la seva vida.

Només amb la veritat es pot construir el present i encarar el futur.

El títol de l’obra i de l’obra de teatre que va desgranant són tan simbòlics que sembla mentida que pugui existir una obra tan rodona i per això no us en desvetllarem res per tal que pugueu descobrir els seus encants per vosaltres mateixos.

La seva autora, la Maria Vilanova i Vila-Abadal ha fet un gran treball a l’hora de construir la Jana doncs té una evolució emocional i psicològica impressionant.

A més d’un teló de fons descrit amb detall i una trama que es desenvolupa lentament per tal que copsem cada matis ens ajuda a valorar aquesta narració com una gran obra.

És sensible, directe, emotiu, intimista... Té els ingredients perfectes per ser una gran obra. 

Són d’agrair aquestes novel·les que son bones sense fer massa soroll, sense masses pretensions però que neixen de l’amor incondicional d’una gran amant de les lletres.

És dels llibres ocults a les biblioteques que s’han de descobrir i gràcies a Voliana Edicions en teniu la oportunitat.

Aneu al seu encontre!

La Jana, l’Anaïs i un misteri us esperen!