No
hi ha res millor en aquesta època de l’any que encertar amb un llibre que ens
faci reflexionar sobre el Nadal en si mateix.
Conte d’hivern d’en Ferran Ramon-Cortés és un dels títols que forma part de la
col·lecció Emocions de l’Editorial
Comanegra, una col·lecció com ja sabeu tots és una de les meves perdicions.
Un
petit volum que cap a la butxaca, que ens pot acompanyar allà on anem però que
la seva essència només cap al cor i a l’ànima del lector.
La
seva portada és com un regal que volem trobar sota l’arbre o que ens porti el
tió, volves de neu blanques, fulles de grèvol
i un fons vermell ja ens avisa de que arriba el fred i una de les
èpoques de l’any que més agrada i alhora més nostàlgia porta.
El
punt d’inflexió és un llum d’espelma, d’aquells antics de llautó que es
deixaven a la vora de la finestra quan s’esperava la tornada d’algun esser
estimat.
Avui
coneixerem en Thomas, un noi que creu que la vida se li ha girat, que ha viscut
un any que preferiria oblidar, ple de decepcions i desencisos, així que davant
la xemeneia cau en un son profund fins que es desperta i troba a casa seva en
Santa Claus, un home molt savi amb qui conversa i amb qui s’enfada quan aquest
li diu que moltes vegades el problema no són els altres sinó un mateix, amb
aquest consell començarà el camí que durarà deu dies en els que Santa Claus li
donarà una clau reflexiva per ajudar-lo a veure les coses més clares i
aconseguir la felicitat en les petites coses de la vida.
Punts
com transformar les expectatives en il·lusions, comprendre realment qui és,
descobrir com ajudar els altres és ajudar-nos a nosaltres mateixos... No us
donaré les seves deu claus ja que és molt millor que sigui el propi Santa Claus
qui us les doni.
Amb
una prosa fluida i molt metafòrica en quant comencem a llegir entre línies i a
reflexionar en els sentiments d’en Thomas i com aquest va canviant ens
endinsarem en un conte que va un pas més enllà i ens atrapa, no el podreu
deixar de llegir fins el final.
Cada
capítol resum un dia i una ensenyança que rep el nostre protagonista, les seves
reflexions, visions i converses, en unes poques planes es comprimeix una gran
saviesa que a tots ens aniria bé aprendre, ja sigui Nadal o no.
Una
historia on l’empatia pel protagonista neix a la primera plana i on el lector
l’acompanyarà de bon grat fins a la nit de Nadal on rebrà el seu regal final,
una clau mestra que cap de nosaltres hauria d’oblidar ja que és realment
essencial.
Personalment,
com ja m’he fet gran i no cola dir la dita per veure si les tietes donen la
propina, aquest any penso llegir i compartir aquesta historia i en lloc de la
propina serè jo qui els hi regali un exemplar a cada una.
He
deixat per al final el que l’autor ens diu com a subtítol: “La felicitat és el millor regal” i si em permeteu
afegir regaleu-ne i regaleu-vos-en.
