Avui
un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la.
En David Cirici comparteix el
merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens
regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula
gràcies a El setè àngel.
Sota
una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el
lligam emocional que hi ha entre ells.
L’Ernest
s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva
parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la
nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que
el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua.
Ja
no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por,
pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.
En
la desconeixença del pare trobem al historia del Marc que ha estat rescatat per
unes famílies que provenen de Síria i l’Afganistan esdevenint un refugiat més.
D’una
manera magistral i intercalant els sentiments i les emocions de pare i fill
seguim ambdues histories plenes de sensibilitat i amor. Què és un fill sense el
seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare
que creu que ha “matat” al seu fill?
No
només hi ha tristesa en els seus cors sinó que molts interrogants sobre l’altre
brollen incansablement.
El
que destaca de la novel·la és l’evolució psicològica i la capacitat de
resiliència per part dels protagonistes. No és una novel·la exclusivament sobre
els refugiats tot i que en desgrana factors molt importants i sobretot ens
l’apropa d’una manera diferent i molt més analítica per ajudar-nos a entendre
el context que està vivint en Marc.
Es
tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a
desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran?
Aquesta
pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens
ofereix labutxaca.
És
una novel·la intimista, introspectiva i que treballa molt amb el món interior i
reflexiu de cadascú. Val la pena perdre’s en les seves planes.
Si
ja heu llegit altres novel·les de l’autor com “Zona prohibida”, “La decisió d’en Viggo” o “El lladre del Guernica” veureu com segueix essent un mestre del
paper i la tinta i si encara no sou seguidors de ben segur us agradarà i
cercareu títols anteriors.
És
una obra que mereix el reconeixement obtingut.
