dilluns, 9 d’abril del 2018

CONCURS SANT JORDI

Benvolguts lectors;

S'apropa la data més esperada de l'any, Sant Jordi i Grup 62 ens cedeix tres exemplars excel·lents per a un de vosaltres.

"La fugitiva" de Blanca Busquets
"Totes les bèsties de càrrega" de Manuel de Pedrolo
"Tal com érem" de Silvia Tarragona


Només heu de respondre una pregunta molt senzilla i compartir el post.

Teniu fins el 15 d'Abril 

MOLTA SORT A TOTS!!!


La novel·la de Sant Jordi


Per Àngela Sánchez Vicente


Quina alegria quan ens assabentem que en Màrius Serra ha publicat una nova novel·la! I quina novel·la! 

De tots és sabuda que la prosa d’en Màrius Serra té un segell de qualitat i frescor que no tenen altres autors, té aquell “je ne se quoi” que el fa únic. Totes les seves obres són excepcionals tot i que destaco de manera molt positiva “Res no és perfecte a Hawaii”.

Aquesta novel·la que presenta ara és l’autèntica sorpresa de Sant Jordi i de ben segur que és la que regalaré.

A La novel·la de Sant Jordi us trobareu amb una Diada ben curiosa que no voldreu que passi mai però molt curiosa i que us enganxarà des de les primeres planes.

És com una crítica al propi món literari, als autors, als editors, als escriptors, als mediàtics i un xic també als lectors. Res és atzarós. Encara que sigui de reguitzell cada paraula té un sentit i una intencionalitat.

Realment ens hem posat a la pell dels escriptors en una Diada tan moguda? Penseu-hi si us plau!

L’obra es centra en una jornada de Sant Jordi que es torna violenta. Un tal Màrius Serra ha publicat la seva primera obra amb el segell Lorem Ipsum amb l’editor de referència Nil Illa i es preveu que serà capdavanter a la llista d’èxits i vendes.

Situada a una Barcelona republicana i molt ben descrita el text cau en mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un joc de rol mortal.

Si, si, si... Un joc de rol mortal ambientat a la Diada!

Malauradament, la novel·la d’en Màrius esdevé premonitòria i els fets van succeint d’una manera molt ràpida i trepidant.  

Una tranyina d’assassinats sanguinaris tenyeix de vermell Barcelona i no ben bé per les roses. El caos i els dubtes volen per la ciutat. 

Amb Oriol Comas i Coma com a personatge també és un tret especial que fa d’aquesta obra un imprescindible.

Jugarem una mica, reflexionarem sobre la literatura d’avui en dia i valorarem la feina dels escriptors d’una manera satírica i sense precedents.

Irònica, àcida, negre... És única i inclassificable!

De la mà d’Amsterdam teniu el gran èxit d’aquest any. De ben segur apareixerà entre els més venuts.

Això sí, desitgem que la novel·la dins la novel·la no es compleixi i puguem gaudir de tan assenyalat dia amb calma i tranquil·litat. Com el viurà l’autor?

Si fa un parell d’anys anava amb camisa hawaiana per presentar la seva obra... Amb què ens sorprendrà aquest any?

Ai, Màrius Serra, ja ens has tornat a captivar!


diumenge, 8 d’abril del 2018

Dos taüts negres i dos de blancs


Després d’haver llegit Dos taüts negres i dos de blancs m’ha quedat un regust amarg a la boca i una sensació d’opressió al pit. La ploma de Pep Coll, a qui vaig descobrir amb la seva anterior novel·la “Nius”, sembla una espasa afilada que escriu amb la sang, la suor i les llàgrimes d’un passat enterrat i desconegut que per fi ha sortit a la llum mostrant un crim, que com ell mateix explica, s’assembla massa a la famosa matança de Texas explicada per Truman Capote.

Al poble de Carreu, corria una història de por per a la canalla, una historia d’aquelles que s’explicaven a la vora del foc i que desapareixia de les converses quan hi havia roba estesa. El resultat d’aquell crim fou l’assassinat de tota una família de masovers, el matrimoni format pel Josep i la Margarida, i les seves dues filles, la Maria i la Carme, l’any 1943, una època convulsa on la censura no va deixar passar la noticia més enllà dels pobles veïns del Pallars Jussà.

En Pep Coll, explica a la novel·la la història setanta anys després, una història arrelada a la seva terra i que va marcar en certa manera la seva vida a Pessonada.

Una edició molt acurada de la mà de labutxaca on el lector podrà conèixer de primera mà molts personatges rellevants de la historia, el poble en sí i les muntanyes, podrà gaudir d’un arxiu fotogràfic i d’una amplia font d’informació. Tant el principi com el tancament de la novel·la són vivències de l’autor, les seves vivències personals i la seva tasca de recerca.

No podem oblidar que no deixa de ser una recreació dels fets ocorreguts, cosa que afegeix elements ficticis, com diàlegs i fins i tot algun personatge com l’aviador anglès, però aquest afegits li donen cos i caràcter a la narració.

Una novel·la que es llegeix amb força dinamisme, enganxa al lector dotant-lo de manera molt curosa i descriptiva de l’ambient de l’època, un ambient marcat pel final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici del Franquisme.

A cada capítol el lector descobrirà un personatge en la seva pròpia veu, com era la seva vida, les relacions que s’anaven establint amb els altres personatges que tindran el seu moment de protagonisme en d’altres capítols i com aquests van viure el crim i com els va afectar.

(c) Paco de Paz
Crec que aquesta obra és un homenatge a tots ells i a les seves famílies, moltes de les quals han aportat informació de primera mà a l’autor, una manera de fer justícia social, de voluntat d’esclarir els fets i de demostrar les injustícies que va viure casa nostra en el passat.

Quants taüts negres i blanc deuen quedar encara amagats en la memòria dels més grans? De moment ja en podem comptar dos de cada menys. De ben segur que ja poden descansar en pau.

dissabte, 7 d’abril del 2018

Hijas de la Luz del Norte


Hoy os presentamos a dos mujeres que verán como su vida y sus secretos se intercalan para crear una trama apasionante bajo el título Hijas de la luz del Norte.

En capítulos que se intercalan entre el pasado y el presente encontramos a dos mujeres sin igual. La primera de ellas es Ailu que a principios del siglo XX decide salir del internado donde ha vivido desde su infancia para buscar la verdad siguiendo el llamado de la tierra; la segunda es Nora, una chica de la época actual que se dirige a la casa de su padre situada en Laponia para buscar respuestas y encontrarse a ella misma.

Ambas mujeres tienen sed de verdad y una insaciable curiosidad que las llevará a transitar por el territorio se los samis y su cultura con sumo esmero, aprendizaje y una reescritura de sus propias historias.

Ailu es la bisabuela de Nora y veremos cómo poco a poco en el relato de una podemos encontrar las respuestas que la otra necesita para poder avanzar. 

¿Realmente la familia abandonó a Ailu ante los policías de negro condenándola a una vida de orfanatos? Solo si deja de pensar todo aquello que le hicieron creer durante años podrá ver con claridad lo que pasó en aquella época convulsa y lo que pasó con sus padres.

Nora tampoco se queda atrás. ¿Cómo es su padre al que nunca ha conocido? ¿Era un hombre de bien o era un sobreviviente? Secretos y mentiras se darán la mano para poder hacer que la luz del norte brille más que nunca.

De la mano de Christine Kabus podemos leer una novela dulce, muy familiar y donde los sentimientos son la tónica principal a la vez que traspasan la barrera de las páginas y nos llenan de sensaciones.

La verdad siempre supera la ficción y todo lo que estas mujeres imaginaron se queda atrás y muy alejado de lo que realmente es. 

Siempre hay luz y esperanza para la gente buena y os aseguro que estas nuevas amigas que nos presenta Ediciones B en su formato B de bolsillo os calaran hondo.

¡No os perdáis ir a su encuentro!


divendres, 6 d’abril del 2018

El día que se perdió el amor


“A veces el amor te pone en el camino equivocado para que sepas cuánto duele”. 

Tras leer casi del tirón “El día que se perdió la cordura” no creí que fuera posible repetir hazaña, pero Javier Castillo ha conseguido que no pueda dejar de leer El día que se perdió el amor y que tras su lectura me pregunte qué será lo próximo que perderemos junto al autor en un día entre sus palabras.

La novela empieza situándonos el día 14 de diciembre de 2014 en Nueva York, donde una mujer desnuda y con unas hojas amarillentas en sus manos se presenta en una oficinas del FBI, allí será detenida por escándalo público e interrogada por el inspector Bowring, jefe de la Unidad de Criminología.

Pocas horas después aparece una mujer muerta, decapitada, una muerte que se entrelaza con nuestra mujer misteriosa dado que el nombre de la víctima se encuentra entre aquellos papeles que llevaba en la mano.

Nuestra protagonista había sido víctima de un secuestro años atrás y parece que llueve sobre mojado. El inspector Bowring pondrá su empeño en resolver el caso, hecho que le llevará a un nuevo camino y nuevos secretos sobre un caso sin resolver, el de Katelyn Goldman, una pesadilla personal de nuestro inspector.

Estamos frente a un thriller policial donde el pasado doloroso formará parte de la voz cantante de la novela, compartiéndola con la del inspector y un tercer narrador omnisciente que será un espectador de todo ello.

Esta trama nos presentará casos sin resolver, misteriosas desapariciones, secuestros y asesinatos, todo ello abriendo en nuestros protagonistas viejas cicatrices que ya creían cerradas.

Del mismo modo que seguiremos una trama criminal, el autor nos hace estremecer al sentir el dolor de las familias que buscan a sus seres queridos, a la sensación de vacío de Carla y a la falta de cariño que no recibió de pequeña. Es como un juego continuo de contraposiciones entre la maldad y el dolor con la esperanza de cerrar capítulos dolorosos.

Con una prosa fluida y con la información justa a cada paso, el autor nos mueve entre el pasado y el presente, entre diferentes lugares pero no nos suelta de la mano, nos guía por un sinuoso laberinto donde todo parece confluir en un centro que hasta el final no podremos vislumbrar.

Una novela magistral que nos presenta Suma de Letras y que aquí os dejamos sus primeras páginas.

Sencillamente soberbia.