divendres, 22 de desembre del 2017


Tierra de sombras



Tras leer “El rapto del cisne” y “La historiadora”, Elizabeth Kostova regresa para deleitar a los amantes de la novela histórica, con una profunda carga emocional y con un trasfondo de luz y oscuridad, de tristeza y esperanza, y sobre todo de segundas oportunidades, de cambiar de vida e intentar superar el dolor.

Tierra de sombras nos llevará de Estados Unidos a Sofía, cruzaremos el Océano junto a Alexandra, una joven que tras la pérdida de su hermano decide empezar de cero, sola, sin ningún recuerdo palpable en sus calles, solamente aquellos que cargan su corazón.

Al llegar a Sofía muestra su gran corazón al ayudar a unos ancianos al bajar de un taxi, lo que la sorprenderá es encontrar una bolsa olvidada, una historia en sus manos que deberá seguir, dado que en ella se encuentran las cenizas de Stoyan Lazarov.

Así, lo que se suponía que sería un viaje para reencontrarse, la llevará a descubrir la vida rota de un músico por la represión política de su país.

La autora se recreará en un profundo conocimiento de Bulgaria y de su historia para plasmar casi de manera fotográfica sus parajes, sus gentes e incluso sus olores, una tierra marcada por el horror del comunismo y a su vez por la luz de las personas, de sus almas y su calidez.

Con una prosa fluida, nos calzaremos los zapatos de Alexandra y página a página descubriremos dos historias en una, un compendio en equilibrio donde las tramas no se solapan aunque se intercalan.

Dos protagonistas que irán cogiendo cuerpo, uno herido en el alma y otro en cenizas que irá mostrando una vida vivida.

Una metáfora a base de palabras donde un hecho casual revelará la profundidad de una época poco conocida por los lectores.

Su mismo título encierra una verdad Tierra de sombras no deja de ser una Tierra oscura donde el sol empieza a brillar de nuevo transformándola en las sombras de lo que fue frente a la luz de lo que será.

Umbriel presenta una novela elegante y profunda sobre la realidad del ser humano y el juego del destino.

Os dejo sus primeras páginas, embarcaros en esta gran aventura y no podréis dejarla hasta llegar a un final impecable.


dijous, 21 de desembre del 2017

Este cuaderno es para mí



La descubrimos con “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” y “Valeria en blanco y negro”, poco tiempo después decidió subir la temperatura en las casas de sus lectores con “Alguien que no soy”, “Alguien como tú” y “Alguien como yo”, después nos invitó a vivir la vida del rock con “Persiguiendo a Silvia” y “Encontrando a Silvia”, a principios del año pasado nos regalaba “El diario de Lola” y nos alegró el invierno con “Martina con vistas al mar” y “Martina en tierra firme”, sin olvidarnos de como bajamos al infierno y salimos victoriosas en “Mi isla”.

Elísabet Benavent regresa para regalarnos nuestro libro, nuestra oportunidad de plasmar en unas páginas dinámicas donde abundan los colores y los sueños por cumplir, en Este cuaderno es para mí, lo único que falta es el aburrimiento y el blanco y negro. 

Más que una agenda es un diario personal donde recoger nuestras experiencias, nuestras ilusiones y también alguna decepción, entre sus páginas podremos recorrer nuestro camino vital de aquello que creemos ser y descubrir realmente quienes y como somos.

A veces nuestro subconsciente nos traiciona y frente a un ejemplar donde podemos reflexionar desde la manera que afrontamos la rutina del día a día, también nos plantea ideas que nos llevan al pasado para recordar aquello que queríamos ser  o los objetivos e ideales que queríamos conseguir y que por el camino han ido cambiando, evolucionando y transformándose en quien somos ahora, pero quizás solo sea una baldosa de la vida que cambiará en los años venideros.

Un cuaderno donde preservar nuestra intimidad, desahogarnos de los sinsabores y recordar los grandes momentos del año.

Con un cuidado muy esmerado, con unas ilustraciones que invitan a participar entre sus hojas y con una introducción de puño y letra de la autora que nos invita a recorrer un año con el cuaderno bajo el brazo, estamos frente a un elemento que no puede faltar el día uno de enero en ninguna habitación, ya sea bajo el colchón, la almohada o entre las camisetas amontonadas en los cajones.

Aguilar nos ofrece una opción reflexiva sobre nuestra vida y el ruido del exterior, una burbuja momentánea donde pensar en nosotras mismas un rato y con creatividad infundirnos valor para crecer.

Solo un apunte, y es que este cuaderno tiene instrucciones de uso: 

Utiliza rotuladores de colores, lapiceros, pegatinas y cualquier otro objeto brillante.
Prepárate para escribir mucho y no tengas miedo a las palabras.
Siéntete libre para anotar todo lo que se te pase por la cabeza. Sin censuras.
Rellena, colorea, tacha, pinta, planea, dibuja, sueña, piensa… VUELA.



dimecres, 20 de desembre del 2017

L'homenatge



Per Àngela Sánchez Vicente


Què podem dir del padrí d’aquest blog que no sapigueu? Què us podem explicar d’en  Xulio Ricardo Trigo que no us haguem explicat abans? 

Pareu rotatives! La seva capacitat literària i artística és tan prolífera que ens presenta la seva darrera obra L’homenatge amb la que ha guanyat el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica!

A part de ser un enamorat de les arts i crear unes obres espectaculars és una gran persona per això us recomanem que d’aquest escriptor i somiador incansable llegiu la seva darrera obra anomenada L’homenatge.

Ja ens va captivar amb obres com Els secrets de la reina, El somni de Tarraco, El port del nou món, Les veus del Liceu i L’objectiu del crim i realment s’ha creat un segell personal de qualitat que fa que les seves obres siguin garantia de lectura plaent i que embolcallen més d’una faceta de l’art.

Enamorat de la fotografia i de la música a més de ser un gran coneixedor de la historia li serveixen com a eines úniques per crear uns contextos, situacions i personatges inigualables que se’ns tatuen al cor.

En aquest cas ens traslladem a Sitges a la zona del cau Ferrat i a tot el món de la cultura que allà és donaven cita.

A inicis dels anys trenta l’art estava en auge tot i que algun artista queia ràpidament en decadència i podíem veure ambdues cares de l’èxit i el reconeixement social.

En una novel·la basada en fets reals acompanyarem a en Carles Solé en una aventura artística i vital.

Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol es disfressa de bona persona per elaborar l’homenatge literari que tan mereix el moviment modernista però... quines són les seves veritables intencions?

La venjança contra artistes consagrats serà el motiu ocult de la seva visita!

Ell està enamorat de la Júlia, la vídua i musa d’en Ramón Cases però ell mateix pot caure als paranys que li tenen preparats el món cultural i una dona misteriosa que farà que els seus plans canviïn per complert.

Envoltat pel misteri d’aquell indret i amb personatges tan atraients esdevé una de les novel·les històriques més interesants que podeu trobar avui en dia a les llibreries a més de ser una gran eina lúdica i didàctica per estudiants d’història de l’art.

Us ve de gust desmitificar el món perfecte de l’art? 

De la mà de Columna podeu gaudir d’aquesta gran obra!

Felicitats Xulio! És un èxit molt merescut!


dimarts, 19 de desembre del 2017

La casa dels noms



Per Àngela Sánchez Vicente


Si us agrada la mitologia grega, la tragèdia grega, les lletres de Shakespeare però ho voleu tot passat pel sedàs de la modernitat heu de llegir La casa dels noms.

En aquesta gran obra literària que rendeix un gran homenatge als grans mites i a la literatura de fa un grapat de segles trobareu les millors lletres del mestre Colm Tóibín.

Violència, famílies enfrontades, sacrificis, guanyadors, perdedors, terra per conèixer i descobrir i un grapat de personatges incomparables faran d’aquesta lectura una autentica delícia.

Analitzant el passat i la manera que tenia l’home de narrar-se també ens serveix com a critica social i ens mostra la natura humana una mica radicalitzada.

Evocadors d’art i inspiradors de grans pensadors no podeu escapar de la historia que avui us presentem.

L’historia arrenca quan Argamèmnon ofereix a la seva filla Ifigènia en sacrifici però tot i aquest fet els Déus es revolten contra ell al·legant un sacrifici insuficient i alhora enverinant el caràcter de la seva esposa pel mateix motiu.

Anys més tard només li espera la soledat, la por, la mort i complots a tort i a dret.

Seran els seus fills Orestes i Electra els que emprendran nous camins. Ell, el jove de la casa s’encarregarà d’amagar-se en un perillós exili mentre ella s’instal·larà al palau amb els ulls ben oberts i les orelles ben parades.

Un vaivé de deïtats que han perdut el nom i el seu destí es donen cita en aquesta casa en que res és el que sembla i en el que revisarem la història d’una manera molt ben documentada i detallada.

Gràcies a l’excel·lent tasca de traducció d’en Ferran Ràfols Gesa podem fer-nos cinc cèntims de com va evolucionar la literatura sobre aquests mites des de les veus populars passat per la ploma de Shakespeare i ara per la tinta de Colm Tóibín.

Si sou amants de la història, estudiosos de la mitologia grega o simplement sentiu curiositat estem segurs que aquesta obra farà les vostres delícies.

Si no, és una gran opció per iniciar aquest any amb bones lletres i grans histories on les passions són portades als extrems i els bons són boníssims i els dolents no tenen límits.

Novament, Amsterdam encerta de ple amb un llibre que feia falta a les llibreries per recordar el passat d’una manera dinàmica, didàctica i fresca.

Encara teniu dubtes?

Vinga va! Us espera a les llibreries!