divendres, 22 de desembre del 2017
Tierra de sombras
Tras
leer “El rapto del cisne” y “La historiadora”, Elizabeth Kostova regresa para deleitar a los amantes de la novela
histórica, con una profunda carga emocional y con un trasfondo de luz y
oscuridad, de tristeza y esperanza, y sobre todo de segundas oportunidades, de
cambiar de vida e intentar superar el dolor.
Tierra de sombras nos llevará de Estados Unidos a
Sofía, cruzaremos el Océano junto a Alexandra, una joven que tras la pérdida de
su hermano decide empezar de cero, sola, sin ningún recuerdo palpable en sus
calles, solamente aquellos que cargan su corazón.
Al
llegar a Sofía muestra su gran corazón al ayudar a unos ancianos al bajar de un
taxi, lo que la sorprenderá es encontrar una bolsa olvidada, una historia en
sus manos que deberá seguir, dado que en ella se encuentran las cenizas de
Stoyan Lazarov.
Así,
lo que se suponía que sería un viaje para reencontrarse, la llevará a descubrir
la vida rota de un músico por la represión política de su país.
La
autora se recreará en un profundo conocimiento de Bulgaria y de su historia
para plasmar casi de manera fotográfica sus parajes, sus gentes e incluso sus
olores, una tierra marcada por el horror del comunismo y a su vez por la luz de
las personas, de sus almas y su calidez.
Con
una prosa fluida, nos calzaremos los zapatos de Alexandra y página a página
descubriremos dos historias en una, un compendio en equilibrio donde las tramas
no se solapan aunque se intercalan.
Dos
protagonistas que irán cogiendo cuerpo, uno herido en el alma y otro en cenizas
que irá mostrando una vida vivida.
Una
metáfora a base de palabras donde un hecho casual revelará la profundidad de
una época poco conocida por los lectores.
Su
mismo título encierra una verdad Tierra
de sombras no deja de ser una Tierra oscura donde el sol empieza a brillar
de nuevo transformándola en las sombras de lo que fue frente a la luz de lo que
será.
Umbriel presenta una novela elegante y
profunda sobre la realidad del ser humano y el juego del destino.
Os
dejo sus primeras páginas, embarcaros en esta gran aventura y no podréis
dejarla hasta llegar a un final impecable.
dijous, 21 de desembre del 2017
Este cuaderno es para mí
La
descubrimos con “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” y “Valeria en blanco y negro”, poco tiempo después decidió subir
la temperatura en las casas de sus lectores con “Alguien que no soy”, “Alguien como tú” y “Alguien como yo”, después nos invitó a vivir la vida
del rock con “Persiguiendo a Silvia” y “Encontrando a Silvia”, a principios del año pasado nos
regalaba “El diario de Lola” y nos alegró el invierno con “Martina con vistas al mar” y “Martina en tierra firme”, sin olvidarnos de como bajamos al
infierno y salimos victoriosas en “Mi isla”.
Elísabet Benavent regresa para regalarnos nuestro
libro, nuestra oportunidad de plasmar en unas páginas dinámicas donde abundan
los colores y los sueños por cumplir, en Este
cuaderno es para mí, lo único que falta es el aburrimiento y el blanco y
negro.
Más
que una agenda es un diario personal donde recoger nuestras experiencias,
nuestras ilusiones y también alguna decepción, entre sus páginas podremos
recorrer nuestro camino vital de aquello que creemos ser y descubrir realmente
quienes y como somos.
A
veces nuestro subconsciente nos traiciona y frente a un ejemplar donde podemos
reflexionar desde la manera que afrontamos la rutina del día a día, también nos
plantea ideas que nos llevan al pasado para recordar aquello que queríamos
ser o los objetivos e ideales que
queríamos conseguir y que por el camino han ido cambiando, evolucionando y
transformándose en quien somos ahora, pero quizás solo sea una baldosa de la
vida que cambiará en los años venideros.
Un
cuaderno donde preservar nuestra intimidad, desahogarnos de los sinsabores y
recordar los grandes momentos del año.
Con
un cuidado muy esmerado, con unas ilustraciones que invitan a participar entre
sus hojas y con una introducción de puño y letra de la autora que nos invita a
recorrer un año con el cuaderno bajo el brazo, estamos frente a un elemento que
no puede faltar el día uno de enero en ninguna habitación, ya sea bajo el
colchón, la almohada o entre las camisetas amontonadas en los cajones.
Aguilar nos ofrece una opción reflexiva sobre
nuestra vida y el ruido del exterior, una burbuja momentánea donde pensar en
nosotras mismas un rato y con creatividad infundirnos valor para crecer.
Utiliza rotuladores de colores,
lapiceros, pegatinas y cualquier otro objeto brillante.
Prepárate para escribir mucho y
no tengas miedo a las palabras.
Siéntete libre para anotar todo
lo que se te pase por la cabeza. Sin censuras.
Rellena, colorea, tacha, pinta,
planea, dibuja, sueña, piensa… VUELA.
dimecres, 20 de desembre del 2017
L'homenatge
Per Àngela Sánchez Vicente
Què podem dir del padrí d’aquest blog que no sapigueu?
Què us podem explicar d’en Xulio Ricardo Trigo que no us haguem
explicat abans?
Pareu rotatives! La seva capacitat literària i artística
és tan prolífera que ens presenta la seva darrera obra L’homenatge amb la que ha guanyat el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica!
A part de ser un enamorat de les arts i crear unes obres
espectaculars és una gran persona per això us recomanem que d’aquest escriptor
i somiador incansable llegiu la seva darrera obra anomenada L’homenatge.
Ja ens va captivar amb obres com Els secrets de la reina, El
somni de Tarraco, El port del nou
món, Les veus del Liceu i L’objectiu del crim i realment s’ha
creat un segell personal de qualitat que fa que les seves obres siguin garantia
de lectura plaent i que embolcallen més d’una faceta de l’art.
Enamorat de la fotografia i de la música a més de ser un
gran coneixedor de la historia li serveixen com a eines úniques per crear uns
contextos, situacions i personatges inigualables que se’ns tatuen al cor.
En aquest cas ens traslladem a Sitges a la zona del cau
Ferrat i a tot el món de la cultura que allà és donaven cita.
A inicis dels anys trenta l’art estava en auge tot i que
algun artista queia ràpidament en decadència i podíem veure ambdues cares de
l’èxit i el reconeixement social.
En una novel·la basada en fets reals acompanyarem a en
Carles Solé en una aventura artística i vital.
Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol es disfressa
de bona persona per elaborar l’homenatge literari que tan mereix el moviment
modernista però... quines són les seves veritables intencions?
La venjança contra artistes consagrats serà el motiu
ocult de la seva visita!
Ell està enamorat de la Júlia, la vídua i musa d’en Ramón
Cases però ell mateix pot caure als paranys que li tenen preparats el món
cultural i una dona misteriosa que farà que els seus plans canviïn per
complert.
Envoltat pel misteri d’aquell indret i amb personatges
tan atraients esdevé una de les novel·les històriques més interesants que podeu
trobar avui en dia a les llibreries a més de ser una gran eina lúdica i
didàctica per estudiants d’història de l’art.
Us ve de gust desmitificar el món perfecte de l’art?
De la mà de Columna
podeu gaudir d’aquesta gran obra!
Felicitats Xulio! És un èxit molt merescut!
dimarts, 19 de desembre del 2017
La casa dels noms
Per Àngela Sánchez Vicente
Si us agrada la mitologia grega, la tragèdia grega, les
lletres de Shakespeare però ho voleu tot passat pel sedàs de la modernitat heu
de llegir La casa dels noms.
En aquesta gran obra literària que rendeix un gran
homenatge als grans mites i a la literatura de fa un grapat de segles trobareu
les millors lletres del mestre Colm
Tóibín.
Violència, famílies enfrontades, sacrificis, guanyadors,
perdedors, terra per conèixer i descobrir i un grapat de personatges
incomparables faran d’aquesta lectura una autentica delícia.
Analitzant el passat i la manera que tenia l’home de
narrar-se també ens serveix com a critica social i ens mostra la natura humana
una mica radicalitzada.
Evocadors d’art i inspiradors de grans pensadors no podeu
escapar de la historia que avui us presentem.
L’historia arrenca quan Argamèmnon ofereix a la seva
filla Ifigènia en sacrifici però tot i aquest fet els Déus es revolten contra
ell al·legant un sacrifici insuficient i alhora enverinant el caràcter de la
seva esposa pel mateix motiu.
Anys més tard només li espera la soledat, la por, la mort
i complots a tort i a dret.
Seran els seus fills Orestes i Electra els que emprendran
nous camins. Ell, el jove de la casa s’encarregarà d’amagar-se en un perillós
exili mentre ella s’instal·larà al palau amb els ulls ben oberts i les orelles
ben parades.
Un vaivé de deïtats que han perdut el nom i el seu destí
es donen cita en aquesta casa en que res és el que sembla i en el que revisarem
la història d’una manera molt ben documentada i detallada.
Gràcies a l’excel·lent tasca de traducció d’en Ferran Ràfols Gesa podem fer-nos cinc
cèntims de com va evolucionar la literatura sobre aquests mites des de les veus
populars passat per la ploma de Shakespeare i ara per la tinta de Colm Tóibín.
Si sou amants de la història, estudiosos de la mitologia
grega o simplement sentiu curiositat estem segurs que aquesta obra farà les
vostres delícies.
Si no, és una gran opció per iniciar aquest any amb bones
lletres i grans histories on les passions són portades als extrems i els bons
són boníssims i els dolents no tenen límits.
Novament, Amsterdam
encerta de ple amb un llibre que feia falta a les llibreries per recordar
el passat d’una manera dinàmica, didàctica i fresca.
Encara teniu dubtes?
Vinga va! Us espera a les llibreries!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




