dimecres, 15 de novembre del 2017

Prometo perder



Prometo perder, un título lo menos que curioso para una obra más compleja de lo que parece. 

Con una portada divertida, fresca y actual y un subtítulo como El que ama siempre gana, nos  imaginamos frente a una novela romántica, quizás divertida e irónica, pero a veces la imaginación se pasa de la raya o no llega.

Pedro Chagas Freitas nos presenta una recopilación de frases, experiencias, breves relatos sobre el amor en todas sus facetas, ya sea entre parejas, amigos, familia, basado en el cariño o en el sexo, incluso el amor a un animal que nos acompaña por la vida, y todo ello envuelto en el miedo al fracaso, la emoción del primer amor, el deseo más carnal y la ilusión más inocente, sin escatimar en los sentimientos no correspondidos que crean dolor, odio e ira.

Así que ya veis lo mucho que me equivocaba, este volumen tiene de todo para llamarnos la atención, hacernos pensar sobre nuestras relaciones no solo románticas y en cómo podemos ser rechazados o rechazar a otro teniendo en cuenta sus consecuencias.

El autor se calza los zapatos de ella y de él, los del padre y los del hijo, los del anciano que se siente solo en una residencia, e incluso en los de una stripper de ochenta y tres años.

Hace brillar el alma del poeta con sus versos y sangrar al escritor que con su sangre desgarra su corazón dolido.

Después de haberlo leído comprendo el título, quien nunca pierde nunca gana, no podemos saber que hemos encontrado ese amor si nunca lo hemos perdido, del mismo modo que no podemos sentir como el padre si no tenemos hijos.

Una de sus reflexiones resume lo que desea la esencia humana. Queremos lo que no tenemos y cuando lo tenemos, seguimos queriendo lo que no tenemos.

El amor no tiene rostro, dicen que varía según el color de las gafas con las que miramos a los demás, que tiene más de química que de física, pero el concepto universal en sí, el sentimiento cálido que invita a soñar y a vivir, ese amor, es a mi modo de ver casi imposible de definir.

Plan B  nos recuerda que Todos somos imprevisibles ante el amor. Todos estamos dispuestos a ganar. Pero sabemos que podemos perder. En el amor se gana, se pierde, se goza, se sufre, se vuela...

Aquí os dejo sus primeras páginas, que no su primer capítulo, simplemente dejaros llevar por el corazón.



dimarts, 14 de novembre del 2017

Caminar



Per Ángela Sánchez Vicente


Si sou amants dels clàssics us portem una autentica joia! Breu, introspectiva, plena de sentit a l’actualitat, reflexiva i critica.

Si voleu us convidem a Caminar amb nosaltres i seguir les passes del gran autor Henry David Thoreau que amb aquesta obra va mostrar un cant a la vida, a la Mare Natura i a tot allò que envolta a l’home. 

Crec que d’aquesta col·lecció que ens presenta Angle Editorial hem de recalcar dos grans punts forts: el primer és la recuperació d’un gran clàssic que molts podem gaudir i el segon, que per mi és essencial, és la presentació amb una introducció d’un autor que estima la literatura i l’obra del mestre i ens ajuda a contextualitzar-lo en el temps i l’espai en que es va publicar i com el podem llegir avui en dia.

Les lletres no caduquen i tal i com veiem gràcies a la traducció i introducció a càrrec de Marina Espasa, el gran Thoreau no s’equivocava en la seva major por enfocada a la separació dels humans amb la Mare Natura.

Un segle després de ser escrit i encara veiem com els seus dubtes, les seves crítiques, els seus tocs d’atenció i “estirades d’orella” que feia a la societat a través dels seus relats són vigents avui en dia.

Un avançat a la seva època o som una població sense remei i molt predicible? No creguem en casualitats i endinsem-nos en aquesta obra.

La primera pregunta que m’ha vingut a la ment només tenint el llibre entre mans és Quan fa que no caminem a consciència? No parlo de caminar per desplaçar-se ni de caminar de manera instintiva i natural... Us parlo de sentir l’herba fresca sota el peus, les pessigolles de les pedres a les plantes del peu... Fa molt que els humans hem deixat de caminar i sentir a la Mare Natura.

També hem deixat d’admirar-nos per ella i sobretot de fer-nos preguntes vitals. 

En aquesta obra l’autor ens duu de la mà per una passejada en que tot el que ens envolta cobra importància.

La societat, la humanitat, la política, el pensament i un llarg etcètera d’items es donen cita en aquesta passejada.

És anar descalços per trobar la nostra vessant més lliure i en la soledat del bosc reflexionar.

¿Us animeu a recuperar aquest gran clàssic? 

Us asseguro que no us decebrà i de ben segur que anireu a buscar més escrits de l’autor.

És un autor del que val la pena conèixer la seva bibliografia.


dilluns, 13 de novembre del 2017

Instint de supervivència



Ramona Solé torna a les nostres mans amb la seva segona novel·la, si amb “Quaderns” ens va captivar, avui ens convida a entrar a la foscor de l’ànima amb Instint de supervivència.

Diuen que la vida s’ha de viure, que s’ha de gaudir de cada moment intensament, però no és tan fàcil com sembla i la majoria de les persones sobreviuen el dia a dia amb penes i esforç.

La novel·la comença amb una amenaça de suïcidi, la Sofia, mare de dos fills no veu llum més allà de la seva pròpia ombra i no pot més amb la seva existència, alguns la titllaran de covarda, altres de valenta, però ningú podrà jutjar-la sense llegir la novel·la.

Entre aquestes planes s’entrellacen la vida de tres dones i un home. A la Sofia ja la coneixeu, la segona dona és la Maria, una dona gran i mare d’en Francesc, l’home que té una relació amb la Raquel. 

La Raquel és una manipuladora d’ànimes, convenç a la Sofia per que vagi a treballar a casa la Maria i la cuidi, encara que la seva intenció és molt diferent, a aquesta la pot la cobdícia i vol robar-li els diners a la Maria.

D’altra banda la Maria, que és gran però no tonta, creu que la Sofia pot ajudar-la a enfonsar la Raquel, una dona que ja s’havia creuat en el seu passat i a la que creu capaç de tot.

Així és com la Sofia es trobarà entre l’espasa i la paret, entre una guerra marcada per la manipulació de dues dones que mostraran l’odi, la rancúnia, els gelós i l’ànsia de venjança de l’una contra l’altre.

Una historia molt humana, basada en la psicologia dels seus personatges sòlidament construïts i que mostren els baixos instints que s’han cogut a foc lent en l’interior de les dues dones.

Aquesta és només una breu pauta de situació d’una obra que es llegeix d’una assentada, altament addictiva, amb una prosa rítmica i uns personatges més que creïbles.

Una trama marcada per un maltractament psicològic, on la manipulació i capacitat de mostrar la realitat segons ens convé és transforma en un personatge propi entre les seves planes construint una xarxa de la que potser no es podrà sortir indemne.

Llibres del Delicte ens presenta la seva novel·la vint-i-cinc, un breu recorregut que anirà creixent amb el temps, amb grans autors de casa nostra i totes les tonalitats de negre que siguem capaços de diferenciar.

Una novel·la impressionant que no hauríeu de deixar passar. 

Ramona Solé s’ha superat a si mateixa, esperem que ben aviat ens sorprengui amb un nou títol. 



diumenge, 12 de novembre del 2017

Una motxilla per a l'univers



Sentiu que el vostre nord és llunyà o borrós? No sabeu cap a on tirar o com fer-ho? Agafeu-vos de la mà de la gran Elsa Punset que us ajudarà a veure on s’amaga la felicitat del vostre camí únic i divers. 

No us penseu que Una motxilla per a l’univers és un llibre d’autoajuda, ni un recull de ítems a seguir per ser feliços; aquest llibre i la seva autora van molt més enllà analitzant com som, on som i les coses que ens amoïnen amb un to amè i distés comparable a una xerrada que tindries amb una amiga o amb una companya de feina.

Una de les idees en les que s’articulen aquestes 21 rutes per viure amb les nostres emocions és la positivitat, no partim en cap punt de la desolació i no cal estar en un mal moment personal per aprendre i aplicar-nos les seves ensenyances, el seu públic és tota la societat en la seva globalitat i crec que una lectura o una fullejada hauria de ser obligada per tal de formar-nos humanament i entre emocions.

La rellevància que se li dóna a la intel·ligència emocional és molt important perquè en el fons, l’home és pensaments i emocions. Sentiments que no entenem o que no tenen resposta es troben amb idees obsoletes a la nostra ment. 

Us aconsello viatjar pel vostre interior gràcies a la oportunitat que ens ofereix labutxaca, crec que valorarem molt més el que tenim i el que som.

El primer apartat de l’amor em captiva, doncs sovint, ens sentim culpables per sentir un amor impossible o per sentir que l’amor de parella es va transformant en altres tipus d’afectes encara que el vincle segueixi essent més sòlid que mai, l’Elsa us explicarà perquè passa i que hi podem fer. 

Altres temes com les esclavituds que nosaltres mateixos ens apliquem són sorprenents i la que més m’ha sobtat és allò que ens passa quan ens enfadem, quina gran veritat que podreu trobar!

Som víctimes del virus emocional, aquestes pul·lulen per l’ambient i no arribem a saber fins a quin punt ens arriben a afectar o la manera en que ens “contagiem” dels altres... millor ajuntar-se amb gent positiva doncs!

A més d’aprendre a parlar en públic, a caçar mentides al vol i a fer la gran descoberta de la sort arribarem a fer la ruta del canvi, del nostre canvi interior per tal de redirigir, si cal, la nostra experiència vital present i futura.

M’ha encantat la prosa de l’autora, el format, les rutes, el llenguatge... crec que hi ha molt poc més a dir tret de recomanar-vos-el i esperar que cadascun de vosaltres camineu el camí que us condueixi allà on vulgueu.

Ja ho sabem, els nous camins atrauen els tresors i espanten els abismes, però si no donem cap passa sempre romandrem estancats pensant en allò que haguera pogut ser.

Aneu a l’encontre amb la vostra vida, és la millor cita que podeu tenir!