dimecres, 20 de setembre del 2017

Working Girl



Titania vuelve fuerte tras el verano y nos presenta la novela Working Girl  de la mano de Shana Gray, una novela que es mucho más de lo que parece.

Tess es una joven que en su interior bulle el ansia de la venganza desde que su padre fue despedido por un desfalco que él no había cometido, desde ese momento su vida cambio, su padre entro en una espiral de destrucción que acabo con su muerte y su madre regresará a su Inglaterra natal dejándola sola.

Tess se ha olvidado de vivir, de hacer amigos o simplemente de disfrutar de un sencillo día de sol, su vida gira en torno a destruir a aquellos que destruyeron a su padre, es decir, a Diamond Enterprises.

En el momento que ve que buscan una secretaria de dirección se presenta para el puesto, un puesto inferior al que tiene pero que le dará la oportunidad de limpiar el nombre de su padre.

La selección para el puesto es de todo menos normal, durante siete días tendrá que adaptarse a siete puestos diferentes y a siete jefes, a cuál de ellos más cañón que el anterior.

Así, conoceremos al señor Lunes, al señor Martes, al señor Miércoles, al señor Jueves, al señor Viernes, al Señor Sábado y al Señor Domingo, cada uno en una línea diferente la pondrán a prueba y no solo con un trabajo sino que deberá enfrentarse sin saberlo a la honradez, la empatía, la justicia, la solidaridad y muchos otros aspectos que definirán su carácter.

Cabe remarcar que Tess se sentirá atraída irremediablemente por el señor Lunes, su simple cercanía la pondrá de los nervios y la llevará a plantearse si su venganza es tan importante o si sería mejor intentar mejorar las cosas desde dentro de la compañía.

Una lucha de titanes entre su sed de venganza, su corazón y unas pruebas estresantes que la llenaran de vida y energía.

Una novela que se lee en un suspiro, su prosa es muy dinámica y la manera que tiene la autora de entrelazar los señores de la semana y sus aptitudes dan paso a una fuerte empatía con ella, sin olvidarnos de un romance que parece poco licito y muy rápido, en una sola semana Tess perderá su corazón y quizás encontrará aquello que no buscaba pero que realmente necesitaba.

Una historia que es todo corazón y superación. Sencillamente maravillosa, con un tempo trepidante, una sensualidad arrolladora y un descubrimiento sorprendente.

Buscar trabajo es un infierno pero en esta ocasión es un desafío emocional.


dimarts, 19 de setembre del 2017

La puerta de las tinieblas



Hoy los “Condenados” reabren La Puerta de las Tinieblas en la segunda entrega de la absorbente, adictiva e increíble trilogía Condenados firmada por Glenn Cooper, un maestro en el thriller histórico que siempre sorprende con una vuelta de tuerca dejando al lector en jaque hasta descifrar paso a paso cada movimiento y jugada en un tablero de ajedrez formado por capítulos en lugar de casillas y con personajes sólidos y muy bien definidos en lugar de figuras.

Por descontado y siguiendo con la metáfora os encontrareis con personajes blancos y negros, buenos y malos y a su vez con dos mundos diferentes donde colisionan los personajes.

Estamos frente a un thriller que no os dejará respirar, con un tempo muy marcado e in crescendo, con unas descripciones detalladas, vividas, de aquellas que te hacen sentir en un lugar lejano pero a su vez conocido y con una trama donde se mezclan la historia, la intriga, la aventura, la ciencia y sobretodo la humanidad o su falta de ella de sus personajes.

Nuestros protagonistas se verán de nuevo envueltos en el caos provocado por la explosión generada por el colisionador de partículas, ellos deberán regresar al infierno del que escaparon y reparar el daño que ha sufrido el tejido del espacio y del tiempo, en sus manos quedará la responsabilidad de devolver a todos aquellos que han escapado de ya sabéis donde y recuperar a aquellos que se han perdido en el infierno.

Un Infierno gobernado por hombres con el alma negra, gobernantes, asesinos y maquiavélicos seres que causaron grandes estragos en nuestra historia y que gobierna un Infierno donde el diablo no gobierna con fuego, sino la maldad humana en su mayor esplendor.

La edición que nos presenta Grijalbo nos deja muy claro la única opción que tendrán Emily y John:

“Imagina un mundo similar al nuestro pero completamente distinto.
Un mundo poblado por los personajes más abyectos de la Historia.
Ese mundo es el Infierno, y tu única opción es volver”

Muchos criminales vagaran por las calles de Londres, descolocados de su época pero con su maldad intacta, el gobierno querrá esconder el hecho bajo la alfombra pero el valor y el coraje de nuestros protagonistas les llevaran al único lugar donde no querían volver.

Alianzas con enemigos se forjaran en busca de un bien mayor aunque la traición puede planear sobre sus cabezas. El peligro está servido y deberemos esperar un poquito aún para poder leer “La invasión de las tinieblas”, un broche de oro si mantiene la calidad de toda su obra.

Pero mientras esperamos aquí os dejo la puerta entreabierta, pero cuidado, el peligro de quedar atrapado entre sus páginas es muy alto.

 

dilluns, 18 de setembre del 2017

Assassins de Girona



Llibres del Delicte ens sorprèn amb un nou recull amb tinta negra que us atraparà, si fa uns mesos teníem entre mans “Assassins de Ponent”, avui ens movem una mica per la geografia del nostre país per trobar-nos amb les plomes esmolades com dagues en mans d’uns negrots que s’amaguen rere el títol que més els hi escau, Assassins de Girona.

M’agraden molt aquests reculls de relats breus però molt ben construïts on podem retrobar-nos amb autors que ja coneixem i descobrir nous escriptors amb qui de ben segur compartir futures estones entre les planes de les seves novel·les.

En aquest recull presentat per un pròleg de Martí Gironell on de manera concisa ens convida a descobrir la tènue frontera entre el vel de la vida i la mort, i de manera indirecta entre la mà executora i l’executat.

Podeu gaudir dels relats de Jordi Dausà “El gos que caçava abelles”, Jair Domínguez “Ciutat de vampirs”, Mar Bosch Oliveras “Una taca al jardí”, Damià Bardera “L’ocell”, Matthew Tree “Et mato”, Maribel Torres “Suïcidi sense motius aparents”, Pep Prieto “El globus”, Anna Carreras “Quadre nocturn”, Andreu Pérez-Mingorance “La Mercúria”, Cristina Malagelada “Mar negre de tramuntana”, Miquel Aguirre “El Mediocre”, Josep Torrent “Sentències exemplars serendipítiques” i Salvador Macip “Una mica de justícia” .

El millor dels reculls és que no cal llegir-los en ordre, podeu triar per quin començar ja bé sigui depenent de l’autor o del títol que més us cridi l’atenció, el problema en aquest cas recau en que tots els relats, tot i que juguen amb diversos tons de negre són molt diferents entre sí, mostren rostres molt diferents de la negror i atrapen de tal manera que conviden a llegir el següent relat.

Aquest recull m’ha agradat molt, segueix molt bé la línia marcada per l’editorial i tot i que aquesta sentencia podria ser pejorativa parlant de segells editorials en el cas de Llibres del Delicte es tot al contrari, els seus autors ho donen tot pels seus lectors, la col·lecció vermella i groga s’estén com la pólvora entre les mans d’àvids lectors d’intriga, de suspens, de relats que et posen la pell de gallina, però sobretot de lectors que cerquen tant originalitat com qualitat, i d’això en van sobrats els autors del delicte.

Voldria dir-vos algun detall de cada relat, però cauria gairebé en sacrilegi, no podeu deixar que ningú us els expliqui ni tan sols al voltant del foc o en una nit de tempesta, no deixeu escapar l’oportunitat de descobrir que s’amaga sota cada breu relat que us deixarà amb la mel a la boca i en més d’un cas un regust agre només per a paladars agosarats.

No espereu ni un moment més i aneu a la cerca del vostre exemplar, la foscor us espera signada a la vella i bella Girona.
 

 

diumenge, 17 de setembre del 2017

Un secret de l'Empordà



Per Maria Valle Viña


Quan vaig llegir el títol del llibre que avui us presentem em va semblar que havia de ser un llibre interessant i misteriós. Un cop el vaig començar a llegir i em vaig endinsar en les històries que ens explica em va convèncer del tot. 

labutxaca ens apropa Un secret de l’Empordà, que ens fa un recorregut per l’Europa d’entreguerres. Comença a l’agost de 1935 a la carretera d’Albons a Viladamat on un Rols-Royce avança a tota velocitat i acaba estavellat contra un arbre. 

Al seu interior hi viatgen el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen. Tot el que va succeir abans i desprès d’aquest fet ens ho relata en Joan en una conversa que té amb en Fred a l’any 1992. Junts rememoren l’accident i el secret que s’hi amaga. 

La conversa desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert i Dalí, i també les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, l’auge del nazisme, les vils accions de la Gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèria dels refugiats catalans als camps francesos. I, enmig del caos, la dignitat d’un poblet que, desafiant l’enemic, preserva el seu gran secret. 

L’espiral de la novel·la, com la tramuntana que sovint bufa a Albons, s’emporta el lector a recórrer, en un relat vertiginós que el deixarà sense alè, els moments cabdals de l’Europa d’entreguerres. 

L’autora del llibre es Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació per la UOC, de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia al Collège d’Études Mondiales de París, és membre, entre altres, del Consell Assessor de Catalunya de Telefónica i del Consell Assessor de Catalunya d’Endesa. 

Un secret de l’Empordà és la seva primera novel·la. Imma Tubella ens narra la història d’una forma molt propera i atractiva pel lector, despertant la curiositat continua amb els diferents successos que ens relata. 

Els tema principal de la novel·la, els misteris que s’hi amaguen, els personatges que hi apareixen, les dades i fets històrics que ens trobem, els diferents escenaris que ens descriu, la prosa de l’autora... tot plegat fa de Un secret de l’Empordà una novel·la per ser llegida i recomanada. 

I jo us recomano que gaudiu de les seves primeres planes que aquí us deixo.